dilluns, 20 d'abril de 2026. La Formigueta Escaladora al Gorro Frigi. Una via i una anècdota.

Enllaç a les FOTOS

Què fa la Carme??

Reconec que em fa mandra escriure al blog, perquè per lo general crec que no aporta res de nou que no s'hagi publicat ja abans per part d'algú. Avui, però, ens ha passat una anècdota si més no curiosa, i m'he decidit a escriure-la, més que res per no oblidar-la al cap de poc temps.

Resulta que el cap de setmana passat vaig proposar-li al Josep anar dilluns a fer la via La Formigueta Escaladora al Gorro Frigi. Li va semblar bé. Mes tard em va trucar per dir-me que també vindria la Carme. Cap problema, sempre es benvinguda. L'endemà, ens trobem al forn del Bruc, i després de fer un cafè i confirmar que volem anar a aquesta via, ens dirigim al monestir i d'allí per les escales cap als Gorros. Comencem la via i al cap de poc s'apropa una noia alemanya que busca la via ‘Sombra a la Luz de la Luna’. L'indiquem on es, i després de mirar-se-la detingudament amb el seu company, decideixen que les assegurances allunyen massa i desisteixen. Com que veig que busquen alguna alternativa, aprofito per recomanar-los la via Historia Interminable, la qual vam restaurar ara farà tres anys i que està just al costat. Se la miren i finalment veiem que s’hi fiquen. Visca!, he aconseguit ‘internacionalitzar’ la via! (sé que es una tonteria, però m’ha fet il·lusió).

Per la nostra part, fem la via sense gaires problemes (V+, A0), tornant-nos al cap de corda: dos llargs la Carme, un jo i un el Josep. Via interessant. Un cop acabada, fem els rapels, baixem a peu de via i arreglem el material. Son aproximadament les 14h, per lo que calculem que encara som a temps de tornar al Bruc a fer un mos. Com que hi ha varies cordades per la zona, no ens traiem el casc, no fos cas... Baixem per la canal cap el camí i arribo jo primer. Immediatament em trec el casc i el canvio per una gorra i just en el moment que vaig a guardar el casc a la motxilla apareix un xicot a pas ràpid, i al veure el casc em pregunta (en anglès) si sóc escalador. Estranyat, li responc que sí, i ell, molt atabalat em comença a explicar que ve del ‘top’ i que se li ha caigut el ‘smart phone’ i se l’hi quedat en un graó a punt de caure al buit i que si el podem ajudar a rescatar-lo i ens donarà diners i que ... A tot això arriba la Carme i li comento lo que he entès de lo que m’ha explicat, deduïnt que ha sigut al mirador de St.Jeroni. Penso que el tenim que ajudar, tot i que ara mateix em dona vint ‘patades’ tenir que pujar fins allí quan ja somiàvem amb la cervesa. Arriba el Josep i li plantegem la situació. Proposem passar-li a ell una part del material nostre i que vagi baixant tranquil·lament fins el cotxe, mentre la Carme i jo intentarem rescatar l’aparell. Ho fem així, ens acomiadem del Josep, i li diem al xicot que ok. Sortim disparats amb lo que donen les cames darrera del xicot. Durant la pujada ens explica que es diu David i es suec. Ha vingut de viatge amb la seva mare (ens la creuarem mes endavant pel camí), i que, més que el valor del propi mòbil, el necessita recuperar per el seu contingut (bitllets d’avió, pagament, etc.) i tornen l’endemà cap a Suecia. Es veu que al obrir la motxilla, un cop de vent li ha fet rodolar l’aparell fins el buit.

Finalment i després d’una bona suada, arribem al mirador de St.Jeroni on ens indica el punt on ha caigut l’aparell. Es a la vessant nord, uns 10 metres mes avall al costat d’un arbre sec. Ha tingut autèntica sort que no hagi caigut canal avall. S’encorda la Carme i jo l’asseguro. Salta la barana i baixa mig desgrimpant, mig a ràpel per l’esperó rocallós fins que arriba al aparell i el recupera amb molt de compte. Torna a pujar fins el cim i li entrega l’aparell al David, al qual se li canvia la cara, es torna boig de content i ens comença a donar abraçades. Quan ja ha assimilat la situació i comprova que l’aparell funciona, es relaxa una mica i li diu a la Carme que es el seu Àngel salvador. Ens fem unes fotos de record, i a continuació i desprès d’intercanviar telèfons i acomiadar-nos (de nou efusivament), baixem corrent (literalment) per no fer esperar més al Josep, arribant al monestir cap a les 16h30 i al Bruc vora les 17h. Com que ja es una mica tard, prenem una cervesa amb tapes i cadascú cap a casa seva.

Starring: Carme Cama, Josep Solé & Jordi Fornés

Per tractar-se d’un dilluns normal i corrent, al final ha resultat força intens!.

Salut i fins la propera!

 

Dijous, 15 de gener de 2026. Vies del Curset (Pala Alta) i Diamant al Sòcol del Montroig

 

Pirineu des del Coll de Porta

Enllaç a les fotos <==

LLOC: Montroig (Lleida)

MUNTANYA/PARET: Pala Alta i Sòcol

---------------------------------------------------------------------------------

MUNTANYA/PARET: Pala Alta

VIA: del Curset. 2 llargs (35m, 30m)

DIFICULTAT: IV-Vº molt mantinguda en el seu grau

MATERIAL: 12 cintes expres.

DESCENS: Caminant cap el Coll de Porta (veure track)

VALORACIÓ: Molt bona roca, atlètica i mantinguda

==> TRACK ANADA 

<== TRACK BAIXADA

---------------------------------------------------------------------------------

MUNTANYA/PARET: Sòcol Montroig

VIA: Diamant. 3 llargs (20m, 30m, 20m)

DIFICULTAT: IV-Vº amb un pas de V+ o 6a al final.

MATERIAL: Unes 8-10 cintes expres, friend vermell per l’ultim llarg  (variats, opcional)

DESCENS: No n’hi ha. Se surt al mateix coll

VALORACIÓ: Maca, molt ben trobada, divertida i ràpida

==> TRACK APROX. A PEU DE VIA 

---------------------------------------------------------------------------------

TIPUS DE ROCA: Calcari

TEMPS TOTAL: 3h aprox. 

COMPONENTS CORDADA: Quim Prats i Jordi Fornés

Dilluns, 12 de gener de 2026. Agulla del Romaní via Ringo Starr

 

Ressenya original germans Masó

Enllaç a les fotos <==

LLOC: Montserrat

ZONA: Frares

MUNTANYA/PARET: Agulla del Romaní (entrada Ag.Brian Epstein)

VIA: Ringo Starr. 3 llargs (30, 40, 35)

DIFICULTAT: IV-V-º (pas A1)

MATERIAL: 10 cintes expres. 5-6 Bagues per sabines

DESCENS: Desgrimpada amb roca trencada i canal de la dreta fins tornar a peu de via

VALORACIÓ: Discreta, assegurances distants al primer llarg. Diedre interessant.

TIPUS DE ROCA: Conglomerat típic

TEMPS TOTAL: 2h.aprox.

COMPONENTS CORDADA: Josep Solé i Jordi Fornés

==> TRACK ANADA 

<== TRACK TORNADA

Malanyeu, Paret del Devessó. Vies Directa Carla Alarcón i Aina. 07 de gener de 2026

 

Vista des de l'aparcament

Enllaç a les fotos <==

LLOC: Berguedà

ZONA: Malanyeu

MUNTANYA/PARET: Paret del Devessó

---------------------------------------------------------------------------------

VIA: Directa Carla Alarcón. 3 llargs

DIFICULTAT: IV-Vº (pas V+)

MATERIAL: Unes 10 cintes express. Pot anar bé algún friend mitjà.

DESCENS: Rapels 30 + 55 (el segon es pot partir en  2 de 30 aprox.)

VALORACIÓ: Interessant, bona roca, ben assegurada

---------------------------------------------------------------------------------

VIA: Aina

DIFICULTAT: IV-Vº amb un pas de 6a. (no obligat)

MATERIAL: Unes 10 cintes express. 

DESCENS: Rapels 50 + 30

VALORACIÓ: Maca, bona roca i ben assegurada

---------------------------------------------------------------------------------

TIPUS DE ROCA: Calcari amb forats generosos

TEMPS TOTAL: 3h aprox.

COMPONENTS CORDADA: Quim Prats i Jordi Fornés

==> TRACK ANADA 

<== TRACK TORNADA

Travessa de les Agulles de Solius (Girona). Divendres, 2 de gener de 2026 (primera de l'any)

Enllaç a les fotos <==

LLOC: SOLIUS (Entre Llagostera i Santa Cristina d'Aro)

ZONA: SOLIUS

MUNTANYA: AGULLES DE SOLIUS

VIA: TRAVESSA DE LES AGULLES

DIFICULTAT: Vº mantingut i técnic. Algún pas aïllat, potser una mica més 

MATERIAL: 10 cintes express. Pot anar bé algún friend.

VALORACIÓ: Interessant. Lloc molt bonic

TIPUS DE ROCA: Granit o leucogranit (IA dixit)

TEMPS: 2h15.

COMPONENTS CORDADA: Quim Prats i Jordi Fornés

==> TRACK ANADA 

<== TRACK TORNADA

Brownie al Sòcol de Narieda (Oest). Dilluns, 12 de juliol de 2024

Enllaç a les FOTOS

Malèfica branca 😬

Tot i que últimament hem anat sortint amb més o menys regularitat, fa temps que no em decidia a escriure res. Raons: 'fins ara tot bé', 'no hi ha res a dir', 'hummmm...no me'n recordo', i sobre tot mandra. 

Aquesta vegada, tot va anar sortint malament... però per sort va acabar bé. Desprès d'esmorzar al Bruc amb el Josep Solé, enfilem cap al sòcol de Narieda on toca l'ombra, però al cap d'un quart d'hora de viatge, trobem un accident a la carretera que ens reté almenys tres quarts d'hora. No podem escapar, estan tothom completament aturat!. Quan ens comencem a plantejar què fer, si canviar de destí, anar per exemple a Camarasa, o girar cap a Montserrat, la caravana es comença a moure i finalment decidim seguir. Calculem arribar a l'aparcament cap a les 11h. Passem al costat d'un vehicle completament calcinat i pensem que aquest encara ho té pitjor que nosaltres. 

Entre una cosa i l'altra ens plantem a peu de paret cap a les 11:30h. Com que la via teòricament es ràpida, tot i que es tard, encara acabarem a l'ombra. Comencem a escalar: primer llarg una mica brut però interessant. Segon llarg, molt maco i bona roca. Tercer llarg, fantàstic. Quart llarg, compacte i molt maco. Bona via i en conjunt molt maca, felicitats al aperturistes Miquel Garrell & cia!

Ens fem la foto-cim cap a les 14h. i preparem els rapels. Llegim que el Joan Asin va fer dos rapels de 60mts., però en principi escollim la opció més conservadora per tal d'evitar que s'enredin les cordes. Fem un primer rapel de 30mts. fins la tercera reunió sense problemes. D'aquí, es veu l'emplaçament de la primera reunió recte avall i sense aparents impediments. Baixa el Josep fins allí amb un rapel d'uns 50 mts, sense mes problemes que els habituals d'anar desenredant constantment les cordes. Baixo jo, i ja ens comença a tocar el sol. El terra només està a 30 mts. Quan recuperem les cordes, baixa una sencera, arriba el nus, continuem estirant amb facilitat i quan només queda l'estrebada final... la corda no baixa. Nooooo! Desprès de provar-ho de totes maneres, el Josep proposa deixar-la (es la seva), ja que amb l'altra sola amb un rapel a doble, arribarem a terra sense problemes. El convenço que hem d'intentar recuperar-la, i després de repensar-s'ho una estona, al final cedeix. Hem de tornar a pujar fins on està embolicada. M'encordo només de la meva corda en senzill i pujo fins la segona reunió agafant-me de tot, ara no importa. Desprès puja ell  portant guiada la corda que està enganxada, perquè com que ens anem allunyant de la vertical d'on penja, després no podríem agafar-la. Quan arriba la reunió, m'encordo també amb la punta de la que penja per anar assegurat amb doble, i repeteixo el tercer llarg (ara amb la calor i el sol de cara, tot i que ho és, ja no em sembla tant maco com abans). Des de mitja tirada, veig que la corda encara està enganxada més amunt i continuo fins la reunió, on em trobo lo que es veu a la foto de dalt! Ni fet expressament. Hagués sigut impossible desfer-ho estirant, per lo que veig que hem pres la decisió correcta... Finalment, faig un rapel amb aquesta corda a doble, per evitar nous nusos (tot i que com s'ha vist, de vegades no importa). Arribo a la reunió de sota i ara sí, la recuperem sense problemes. Amb dos rapels més ens plantem a terra. Son les 15:30h i fa molta calor. Recollim el material, tornem al cotxe i ens aturem al primer bar a omplir el dipòsit de cervesa, i alguna cosa de menjar per justificar-ho. I fins aquí. La propera serà millor, segur!

Activitat feta (i patida) per. Josep Solé & Jordi Fornés

Sioux Connection al Roc de Rumbau (Oliana). 16 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Inici del cinquè llarg

A la segona...!! Ja vàrem venir a intentar fer aquesta via el passat febrer. Era un dia amb boira, el bosc estava cremat, els corriols fets pols i el terreny estava desdibuixat i desolador per l'incendi de l'anterior estiu. No vam ser capaços ni de trobar el peu de via, tot i que semblava molt evident. Vàrem tornar negres literalment (i no sols per els arbres cremats). Ens en vam anar bastant frustrats.

Però aquesta vegada ha sigut diferent, hem començat el camí pel mateix lloc però al haver-hi visibilitat ha resultat més senzill i l'hem encertat a la primera.

Testimonis de l'incendi a peu de paret

La via que té set llargs, dels quals els dos últims son de tràmit per arribar dalt, té el segell inconfusible del Joan Vidal -l'Indi-, un crack en la visió d'on obrir vies i com equipar-les amb el punt que t'obliga a escalar, però amb la seguretat necessària per no prendre excessius riscs. Des de baix, la paret es veu bastant monolítica i sembla impossible que hi hagin les fissures, regletes i preses que desprès et vas trobant, però així és. A mida que vas pujant, ho comences a veure més clar, gaudint de cada llarg. En resum, una via molt maca i ja clàssica d'aquesta paret que teníem pendent des de fa temps.

La baixada a rapel des de dalt (5 rapels) ha resultat una mica més 'laboriosa' de lo previst, al haver-me saltat jo la segona reunió, haver-me tingut que penjar de dues peces quan se m'acabava la corda i haver tingut que trucar al Quim per telèfon a la reunió de dalt per explicar-li el problema. Baixa fins la reunió correcta, munta el nou rapel i passa pel meu costat  per reenviar-me les cordes i 'rescatar-me'. Sembla que aquest cop tampoc caldrà el 112 però l'aventura és l'aventura... 

Esperem que la zona es vagi regenerant poc a poc, tot i que fa falta que plogui... 😧

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Stress a la Roca Gris (Montserrat). 13 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

La Carme al primer llarg

Aquest matí hem quedat amb la Carme i el Josep i decidim (a proposta de la Carme) anar a la via Stress de la Roca Gris.

La via consta de tres llarg, el primer va per una placa amb tendència a la dreta, que la Carme per fer-ho més interessant, decideix pujar recte amunt fins que no li quadra i se'n adona que això es la 'Dias de Fúria' 😲... Cap problema, un parell de passos d'A0, un flanqueig cap a la dreta i resolt. Al final surten uns 55 metres. El segon llarg, un diedre amb algun tram de roca dubtosa, un canvi cap a la dreta, un tram terròs fins una savina i reunió (30 m.). La tercera, una gran placa amb trams molt verticals que es despatxa el Josep amb solvència (30 m.). I la última, comença en placa i s'ajeu fins arribar al llom. Hem estat unes 3h30. Via interessant però potser no tant com diu el llibre.

El descens, en 3 rapels per la Urquiza-Olmo.

Activitat feta per Carme Cama, Josep Solé i Jordi Fornés

Savina Wall, Memòria Selectiva i El Barbes a la Formiguera (Camarasa). 9 de novembre de 2023

Per veure alguna FOTO més...

Magnífic dia per granotes i peixos...🙄

Avui, quan ens trobem a l'aparcament de sempre encara està plovisquejant. De fet, ha estat tota la nit plovent. Tot i que fa molta falta, potser avui no calia 😏. Volíem anar a la zona de Camarasa però de moment decidim anar fent camí i sobre la marxa ja veurem... Al passar prop de Montserrat tenim la temptació d'aturar-nos, però la previsió cap a ponent sembla que millora i decidim continuar (i com diu el refrany castellà (amb traducció lliure): 'a lo hech, pech'... Seguim en direcció a ponent i de camí la cosa no millora gaire, ja que cada vegada està mes núvol. Quan estem a prop de Camarasa, per unanimitat decidim anar directament a Can Pep a fer temps esmorzant (alguns, per segona vegada) per veure si escampa la boira ja que tot està moll i al terra hi ha petits tolls d'aigua. El bar està molt ple i tenim feina per trobar una tauleta!. Finalment, cap a tres quarts d'onze decidim treure el cap del bar però tot segueix mes o menys igual. Doncs anirem cap a La Formiguera a veure si hi ha sort i la cosa allí està una mica millor. 

Arribem a la Formiguera i hi ha una cordada penjada a la zona de la Martinetti i un altra a la via Normal. La roca està humida ens alguns punts però bastant practicable. Ens anem engrescant i anem fent, primer la Savina Wall en dos llargs, un rapel fins la primera reunió, ara fem amb un llarg (ben llarg) la Memòria Selectiva, repetim rapel, i finalment (i per error) la Barbes, tot pensant que era la Colà, que jo ja havia fet 😵. Deu ser que la 'memòria selectiva' que acabem de fer, m'ha trasbalsat la poca memòria que em quedava...

En fi, que donades les circumstàncies, hem aprofitat el matí. Ui!, Ja son les dues i mitja i s'ha de tornar a recuperar forces. De nou a Can Pere per dinar (crec que ens faran socis d'honor).

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Diedre Gris a La Panxa del Bisbe. 8 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

En Josep iniciant el 3er.llarg

Aquesta vegada quedem amb el Josep Solé a l'aparcament de Monistrol a les 8h. Tot i que hem sortit esmorzats de casa, lo primer que fem es decidir anar a fer un altres cafè, perquè aquí fa un fred de c.ll.s (omplir com es cregui convenient). Encara es aviat i decidim que la propera vegada quedarem més tard. De fet, volíem venir el dilluns o ahir, però temes familiars de  cadascú ho varen impedir. D'haver vingut ahir ens haguéssim trobat al Manel & Ita i cia. a la mateixa via, que hem vist que ho han publicat.

Fet i fet ens plantem al monestir cap a les 9:15, fem l'aproximació per les escales dels Pobres i entre una cosa i altra, cap a les 10:15h comencem a escalar. La temperatura, tot i que es fresca, ha millorat bastant i ara es acceptable. 

La via consta de quatre llargs. El primer es un diedre on hi ha un arbret i un pont de roca magnífic. Es poden posar friends sense problemes. La reunió es de peces molt velles i la reforcem amb un camalot #4. El següent llarg s'ha d'assegurat amb friends de mida variada (mitjans i fins al #3). Tot i que aquest  llarg no es extrem, el fet de que estigui net i la fissura no sigui la millor del mon, fa que s'hagi d'anar amb una certa sang freda per superar el tros central (visió molt subjectiva). Després d'aquest tram, es més senzill amb roca una mica mes dolenta però acceptable. La reunió es fa en una savina & alsina prou correctes. El tercer llarg comença amb un diedre (a assegurar amb dos friends) i després s'ha de fer un llarg flanqueig cap a l'esquerra de molts metres. Durant la travessia es pot posar un merlet i cercar burí, que amb el sol de cara era difícil de veure i el Josep es va saltar. Roca molt bona però no val a badar. El darrer llarg, fins el cim, es senzill però hi ha molta pedra solta i la reunió la fem al rapel de baixada.

En resum, la via ens ha agradat bastant per la part d'aventura que representa (ara n'hi diuen 'trad'), però potser no estaria de més arreglar la primera reunió, ja que això no comporta desmerèixer-la.

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

Alpinisme de Secà al Sòcol del Montoig (Camarasa). 31 d'octubre de 2023

Enllaç a la resta de FOTOS de la sortida

Fantàstic quart llarg

Avui una vegada més quedo amb el Josep Solé. Aquesta vegada i després d'escoltar les recomanacions de la Carme la setmana passada, li proposo anar a aquesta via del sòcol, on, amb les previsions de baixada de temperatures, calculo que s'estarà relativament bé.

Arribem a l'aparcament enfront de la paret cap a les 9:30. La temperatura es de 8º però fa sol i està encalmat. Perfecte. Abans de marxar arriba un cotxe amb dos bombers que volen anar a fer la Indis de Ponent. Comentem la jugada, ens acomiadem i cadascú cap a peu de la seva via, que en el nostre cas i guiant-nos per les fotos i les fites, trobem sense cap problema.

Comencem a escalar cap a les 10h i acabem la via a les 14h15. Via amb fissures, plaques, un petit desplom, en fi, molt variada. Ens ha agradat molt, tot i que l'entorn amb les xarxes a sota i un parell de feixes li treuen una mica d'encant, però ho compensa la qualitat (en general) de la roca. El quart llarg, fantàstic, només per aquest i sense desmerèixer els altres, ja val la pena anar-hi. Excepte el tercer llarg i quasi a totes les reunions que hi ha parabolts, a la resta trobarem algun pont de roca i poca cosa més. Totes les fissures son a protegir però sense gaire problemes. Només s'ha de tenir present portar gran quantitat de material de auto-protecció:  friends mitjans i grans  a dojo i repetits (un del #4).

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

Aresta Ribas al Trió dels Pollegons. 26 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Després de temps de parlar-ho, avui per fi em quedat amb el Pepe Ponce, amb el qual, si les meves anotacions no fallen, feia 38 anys que no coincidíem escalant 😱 (Montserrat en aquella època encara estava sota el mar...)

Finalment doncs, avui hem pogut quedar i hem decidit anar a fer aquesta via clàssica i llarga. Ens hem trobat a les 9h. com les persones decents, al meeting point habitual de Collbató (bar de l'Esclat), per prendre un cafè i continuar cap a la Vinya Nova.

Quan arribem a peu de via (volem entrar per la directa) escoltem veus a la primera reunió i comprovem que hi ha una cordada de tres. Ostres!, a veure si avui 'lleparem'... Doncs resulta que no, que la cordada va per feina. Almenys els dos que van darrera (una noia i un noi) parlen anglès i pensem que es possible que vagin amb un guia. Van ràpids i sempre ens treuen un llarg de distància pel mig, lo qual ens va perfecte. 

La via, que jo vaig fer per última vegada fa moooolts anys, la trobo arreglada amb parabolts. Ja m'havia avisat el Pepe, ja que ell va participar en el re-equipament fa vint anys, però per mi ha sigut igualment una grata novetat. 

Hem estat unes 3 hores i mitja per fer la via, amb poc sol i bastant vent, però per baixar (a rapel) ens ha costat una hora i mitja més, ja que el vent ens enredava constantment les cordes. Comentar que a la reunió del sisè llarg, hi ha el cargol d'un parabolt que es mou i aniria bé collar-lo si es porta una clau del 10" (a la dreta, hi ha un altra reunió)

Finalment, arribem a les 15h30 a l'aparcament. El Pepe ha de tornar a casa, però a mi m'esperen per anar plegats al bar Anna del Bruc, en Felip i en Fredi que han anat a fer una bona caminada. Tot i l'hora que és, fent una trucada de reserva a la Nuria abans de les 16h, sempre ens salva del desastre (gràcies Nuria). A mi em sap greu haver-los fet esperar, però sempre sorgeixen imprevistos 😕

I fins la propera...

Activitat feta per: Josep V. Ponce i Jordi Fornés

El Pepe, al magnífic quart llarg

L'Avi Joan + Joc de Nens + Llençol. 24 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Avui he quedat amb el Josep Solé i la Carme Cama per anar a fer una matinal a Montserrat, ja que l'equip CEBA habitual, últimament i per diverses circumstàncies està una mica dispers. 

Quan arribem tots plegats a Collbató i mentre esmorzem al punt de trobada habitual, veiem que tot està mullat perquè aquesta nit també ha plogut per aquí, i tot i que ara està serè, les parets encara semblen humides. Ens replantegem on anar, perquè una de les propostes era dirigir-se cap els Plecs de la Vinya Nova, però com que sabem que el sol costa d'arribar als  peus de paret, pensem que estarà humit fins bastant tard. Com que l'altra opció era anar cap a la zona de vies properes dels Graus, decidim fer l'esmentada combinació del títol que ningú de nosaltres ha fet.

Ens dirigim cap a peu de l'Avi Joan a la zona dels Graus. Fem els primers dos llargs senzills d'aquesta via (III-IV) i després un llarg canvi de reunió cap a la dreta d'uns 50 metres, fins que veiem un pont de roca que senyala la continuació (inici de la Joc de Nens). Des d'aquest punt surten tres llargs mes de IV, IV+, començant per unes plaques, passant per un petit esperó i finalment un altra placa, fins arribar a les terrasses superiors, on ens desencordem i anem caminant fins arribar al camí de les Bateries. La Carme proposa rematar el matí fent el Llençol (un llarg de V+, 6ª), on s'enfila sense gaires problemes. Una vegada els tres a la reunió on fa un vent fresc i una mica emprenyador, rapelem fins tornar al camí, des d'on , un cop canviats, tornarem al cotxe per l'antic GR que té les marques mig esborrades no sabem ben bé perquè. 

Arribem al cotxe cap a la una i hem tardat un xic més de dues hores i mitja per fer aquesta combinació. Finalment, decidim anar a fer una 'visita' al Bar Anna i dinar una mica abans de tornar. Resum: matí entretingut, amb bona i divertida companyia!

Activitat feta per: Carme Cama, Josep Solé i Jordi Fornés (avui el convidat soc jo...)

La Carme barallant-se amb el Llençol

La Historia Interminable al Gorro Frigi. 19 d'octubre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Aquesta vegada, quedo amb el Josep Solé i com que la previsió de la meteo pinta que cap el migdia pot començar a ploure, li proposo d'anar a Montserrat a fer aquesta via, ja que des de que la vàrem reequipar aquest agost, tenia ganes de fer-la més lleuger i sense tant pes a l'esquena. La última vegada la vaig fer quan la vàrem arreglar, anant de segon amb el trepant, bateries, etc. i no la vaig poder gaudir gaire. 

Decidim pujar caminant per St. Miquel, ja que aquest camí no té escales i castiga menys el genolls. A les 10 en punt comencem a escalar i acabem a les 12 també en punt. Sense voler, sembla que anem a toc de pito però ha sigut casualitat. Hem trigat 2 hores justes i al arribar al cim semblava que volia començar a ploure però s'ha contingut.

Al primer llarg, aconsegueixo passar net el primer pas que vam graduar de V+, però el segon amb un pas d'A0. De vegades, dubto si graduem bé o depèn del moment d'inspiració i del coneixement del lloc, tot es molt subjectiu. Al tercer llarg, els tres passos del mur superior els passem directament en A0. Encara estem a l'espera de que algú valori si aquest tram es 6a o més, si es passa en lliure. Jo sincerament, penso que deu ser una mica més però actualment no sóc capaç de valorar-ho. Recordava que quan la vam obrir, vaig aconseguir passar-ho net (amb la corda per davant) després de provar-ho varies vegades...i d'això fa trenta i bastants anys. En fi, així i tot no ens podem queixar de que encara puguem anar fent.

Activitat feta per Josep Solé (guest star) i Jordi Fornés

Josep a l'inici del segon llarg

Via Bages a Malanyeu. 3 d'octubre de 2023

Enllaç per veure les FOTOS

Desprès de fer un repàs a les entrades dels nostres blogs de referència (no direm quins per no crear suspicàcies 😉), aquesta vegada decidim anar a Malanyeu a fer una de les vies que últimament s'ha fet bastant: la Bages. 

A l'aparcament habitual només hi ha una furgoneta, i el xicot amb el que parlem diu que avui se'n van. Sembla doncs que de moment estarem sols.

L'aproximació es un quart d'hora com la majoria de vies, i a quarts d'onze ja ens hi fiquem. Es tracta de dos primers llargs bastant drets i exigents físicament, un canvi de reunió i dos llargs més, que per la graduació de les ressenyes ens semblaven a priori difícils, però que tenen un pas puntual cadascuna sense mes problemes. A comentar, que tot i que la roca es bona, al primer llarg al Quim se l'hi han arrancat dues pedres, una grandeta i l'altra mes petita.

La via ens ha agradat bastant, està molt ben assegurada, però amb aire entre les assegurances, que fa que sigui una via amb caràcter, comparant-la amb moltes de la zona. Comentar que la última reunió està desequipada però ens metres mes enllà es pot fer en uns arbres molt sòlids, i a més a més a l'ombra. Dia maco, una mica de calor però suportable i ...finalment sols. No ha vingut ningú més a escalar per aquí. 

Per fer la via hem estat dues hores i quart, i hem tornat caminant per el bonic camí. Si no el coneixeu aquí deixo el track

Ens ha acompanyat fins a peu de via en Felip, i desprès se'n ha anat a fer una volta circular per la zona.

Activitat d'escalada feta per: Quim Prats i Jordi Fornés

La dreta placa del primer llarg

Tomasin a la Pastereta. 28 de setembre de 2023

 Enllaç amb les FOTOS

Aquesta via la vàrem fer amb en Felip al poc de ser oberta i publicada per en Joan Asin. 

Ara, set anys desprès tornem, aquest cop amb el Jordi, que no l'ha fet, i també acompanyats d'en Felip però que avui no escalarà i anirà a fer un tomb per la zona.

Deixem el cotxe a Collbató i agafem el camí que puja al Clot de la Mónica fins la cara oest de la Pastereta on prenem un trencall fitat que ens portarà a peu de via.

Un cop localitzat el primer parabolt, ens preparem, i seguin amb la seqüencia acordada ....avui li toca començar al Jordi. 

No trobem on fer la primera reunió a peu de paret i finalment la muntem a la R1 del Diedre Bonington.

Desprès baixant una mica i a la esquerra agafem la línia del segon llarg (per nosaltres el millor) i ja no tindrem cap problema per seguir la via fins al cim.

Hem escalat tota la via a l'ombra, son les 12, decidim que baixarem caminant (tot i que inicialment cal remuntar una bona estoneta) i en una hora ja som al cotxe on ens retrobem amb el company caminador.

Activitat feta per Jordi Fornés & Quim Prats  

Jordi arribant a la R2

Diluvi al Sòcol del Montroig. 26 de setembre de 2023

Enllaç amb les FOTOS

Avui anem cap a Camarasa, amb dues opcions: anar a l'ombra o anar al sol, ja veurem.... Finalment ho decidim quan passem per el poble i encara està tot a l'ombra. Sembla que farà calor (ara mateix no en fa gens) però esperem que moderada, per tant anirem a provar una de les que tenim pendents a la llista: el Diluvi. 

Via molt maca i ben trobada, llàstima de les xarxes metàl·liques que trenquen una mica la estètica del lloc, però què hi farem!. La via es bastant d'auto-assegurança, tot i que al primer llarg hi trobem varies peces. Les reunions, en general son totes a reforçar, ja que a alguna només hi trobarem un espit. Desprès del quart llarg hi ha que fer un canvi de reunió cap a la dreta d'uns 100 metres, flanquejant per damunt de més xarxes de protecció fins trobar un esperó molt marcat amb un diedre molt evident (a l'inici hi ha una baga i una petita fletxa). Queden tres llargs més, el segon dels quals es magnífic i al tercer passem just a l'esquerra de la via 'Ui, la que te espera', de la qual aprofitarem el rapel per baixar. Nosaltres n'hem fet un de sol amb cordes de 60 mts. hi han arribat prou bé. 

Per tornar, cal seguir un corriol en direcció als túnels fins que ens deixarà a la carretera.

Hem necessitat unes 3h15' per fer la via i hem posat uns quant friends variats, tricams i algun fissurer, vaja, una interessant pràctica d'equipament. 

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés

Barallant-se amb el magnífic sisè llarg

Apatxe Rebel a la Peret Bucòlica (Oliana). 21 de setembre de 2023

Enllaç per veure les ==> FOTOS

Aquesta vegada decidim anar a fer una via que va tenir el seu moment àlgid quan varen obrir-la, la passada primavera (hi anava tothom conegut) i que teníem a la llista per quan passes una mica la fal·lera. Ara que ja ha baixat una mica la calor tan intensa, ens sembla doncs el moment oportú.

Fem l'aproximació per la canal clàssica (que ja coneixem) i l'inici queda a uns 100 mts. a la dreta de la Terra de Dinosaures (marca TD a la paret). Ens ha costat una mica trobar-la, perquè a la ressenya que tenim (la original de l'Indi) diu que a peu de via hi han les lletres A.R. però actualment ja no hi són (o no les hem trobat). Lo que sí hem vist es una fletxa picada que apunta cap un pont de roca amb un baga. Es per aquí. En qualsevol cas, deixo un track de tot el recorregut per tal d'evitar confusions.

La via es composa de 6 llargs i té uns 175 mts. Ben assegurada amb parabolts, no hem tingut que reforçar-la amb cap mes peça. Recomanable portar un estrep si no es té el grau necessari. La ressenya marca 6a+ en dos trams, però tota es pot fer amb V+ i A0/Ae. Via molt interessant i ben trobada, amb llargs atlètics. Tot i que està força sanejada, hi ha que vigilar en algun pas concret. Ens ha costat 2h i mitja fer-la. Per baixar es tracta d'anar a buscar la canal de pujada, tot seguint unes fites (primer hi ha que remuntar una mica). Hem baixat en uns 35'.

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés.

Salut i roca!.

Quim al cinquè llarg

Matagalls al Serrat del Poll. 19 de setembre 2023

Enllaç per veure les FOTOS

Com en Felip ve de unes llargues i merescudes vacances familiars, busquem una zona i una via on poder avaluar les conseqüències de aquets dies lluny de les parets i a prop (molt a prop) de les bacanals estiuenques.

Anem cap a Alòs de Balaguer.  

Em triat començar per la via Matagalls (que tots dos ja hem fet) i si tot va bé, enllaçar amb la del Pal de la W.

Fem els tres llargs de la via i continuem per la cresta fins la penúltima reunió de la via 1 d'octubre on ens retrobem.

No calen paraules, una mirada i la decisió esta pressa. Ens canviem els gats, pleguem cordes i comencem la baixada cap el cotxe.

Al passar per el primer tram de cadenes, un gran bloc es desprèn, però per sort no tenim ningú a sota i la cosa no passa d'un ensurt.

La via està pràcticament equipada amb ponts de roca i alguns parabolts i amb una dificultat de IV/IV+

Per avui, sols ens queda fer uns bocatas i unes birres, a l'Eixida de Artesa de Segre.

Activitat feta per: Felip Mateu i Quim Prats

Arribant a la segona reunió

La Norte de Escales-Sopeira. 14 de setembre de 2023

Enllaç per veure les FOTOS

Aprofitant que encara estem a l'estiu astronòmic, decidim anar a fer aquesta via que ja fa temps que teníem a la llista, i que per una circumstància o una altra encara no hem fet. Tot i que per fer-ho en un dia d'anada i tornada està bastant lluny en temps i kms, la curta aproximació ho compensa. Finalment, ens 'liem' la manta al cap i hi anem. 

La via te sis llargs, tots ells molt bonics per una cosa o una altra. Atlètica, molt ben trobada i ben assegurada,  i malgrat que se'ns fa una mica curta, ens deixa prou satisfets. Comencem a les deu i mitja i acabem a tres quarts d'una, total dues hores i quart. Al arribar a la reunió cimera que coincideix amb el rapel, toca el sol i fa força calor. Parlem de la possibilitat de fer, una vegada siguem a la feixa, la tirada que va obrir en Luichy (molt bonica) per allargar la activitat, però amb la calor que fa ara, decidim que ja en tenim prou. Fem dos rapels fins arribar a la feixa, baixem per el túnel i en deu minuts estem al cotxe. La veritat es que aparcar dalt la presa es un xollo, ja que la baixada per les pseudo-escales quan s'ha aparcat per fer alguna de les vies que comencen a baix, fa una mica de mal rotllo.

En fi, sis hores de viatge per dues i escaig de via, però un dia es un dia (rodolí). 

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Fissura de dits al quart llarg