Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Serrat dels Monjos i Garrigoses. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat-Serrat dels Monjos i Garrigoses. Mostrar tots els missatges

dimecres, 30 de novembre del 2022

Estereotip al Serrat dels Monjos. 29 de novembre de 2022

Enllaç a l'àlbum de FOTOS

Dia de sol i núvols i una mica de vent

Tornem a fer aquesta via quasi set anys desprès, perquè a les anotacions de l'anterior vegada, l'havia catalogada de interessant.

Aproximació des de l'aparcament del pícnic de Collbató a peu de via es fa en una mitja hora. TRACK

Vam anar amb la ressenya dels Escalatroncs, amb la qual solíem coincidir bastant en la graduació, però aquesta vegada en la nostra opinió, pensem que es podria afegir mig grau més en bastants alguns punts de l'itinerari (com sempre, això es molt particular).

La via: tres primers llargs força compactes, amb les assegurances una mica llunyanes que es poden reforçar amb friends variats. Després, un feixuc canvi de reunió caminant fins arribar al segon pany de paret. A partir d'aqui, tres llargs més força bonics i millor assegurats que a la primera part.

El descens es fa amb un rapel de 60 metres bastant justos fins una canal, desprès de la qual anem baixant i flanquejant cap a la dreta amb una mica d'intuïció,  fins arribar al fons del Torrent Fondo, el qual haurem de seguir amb trams de desgrimpada i cadenes, fins un rapel d'uns 8-10 metres que ens tornarà a deixar al camí.

Feta per Quim Prats & Jordi Fornés (el company Felip, aquest cop prefereix anar a caminar)


Entrada a la via, al costat del camí


dissabte, 8 d’octubre del 2022

Via dels 172 anys - Serrat de les Garrigoses. 6 d'octubre de 2022

Enllaç a fotos => AQUI

Dia assolellat, primer a l'ombra i després calor. Via llarga, discontinua i amb assegurances justes. S'ha de protegir a llocs, de vegades de manera una mica precària.

8 llargs de corda, l'últim d'ells caminant. Els dos últims es poden evitar sortint caminant per la dreta. Per col·leccionistes de vies (com nosaltres...)) 

Feta per Felip Mateu, Quim Prats i Jordi Fornés

Panoràmica des de mitja via


dilluns, 9 de març del 2009

Serrat de les Garrigoses- via L'Aranya

¡Joder con los vascos que nacen donde les da la gana !. Aquí tenim el cas del Josep María que es un basc nascut a Sant Cugat. Em va dir que feia mig any que no escalava i per fer una matinal com qui no vol la cosa vàrem anar a fer l'Aranya (en tots els sentits); la del Serrat de les Garrigoses es una via que, difícil, difícil no ho es, però se'n ha de saber. Estàvem sols a la paret. No hi havia ningú escalant. ¿No serà que ha començat la temporada de prohibició en aquest sector?. Per fer-ho mes divertit, després de fer una consulta telefònica on-line al Felip des de la última reunió (creia que tenia mes memòria que jo), decidim baixar del cim cap a la dreta per on només habitualment hi baixen les cabres i algun senglar perdut. Després d'una curiosa baixada de mes de mitja hora on acabem amb mes punxes que l'Espinete, sortim al torrent divisori entre el Serrat dels Monjos i el de les Garrigoses on hi ha que desgrimpar i despenjar-se per cadena fins un ràpel final que acaba al camí. Entre pitos i flautes arribem al cotxe a les 15:00. L'Anna em maleirà els ossos, perquè està esperant al Josep María per dinar (ho sento Anna!).
En fi, que si en lloc d'una matinal arribem a disposar de tot el dia, podíem anar a fer la Nose del Capitán ('Nose' si l'haguessim fet...).

diumenge, 23 de novembre del 2008

Alta Fidelitat

Després de bastant temps hem rescatat al Joan per fer una sortideta. Aquesta vegada, com que la previsió era que fes fred, hem anat a parar a Montserrat, al Serrat dels Monjos que està situat al sud i normalment fa molt bona temperatura a aquesta època. Hem escollit a l'atzar la via Alta Fidelitat mentre esmorzem perquè sembla assequible i bonica. Quan ens dirigim cap a la paret des de Collbató ens trobem a la Manoli, el Jaume i uns amics que va a escalar al Parvulari,. Els saludem i continuem. Doncs bé, després de fer tota l'aproximació i creuar per sota del Serrat de les Garrigoses i el Serrat dels Monjos, un cop a peu de paret ¡sorpresa!. La única cordada de tota aquesta zona està a punt de començar la mateixa via que nosaltres (també es mala sort...). No en tenen pas la culpa, els saludem i anem darrera seu. Es tracta d'una cordada mixta i escalen força bé però van una miqueta lents (nosaltres també) i finalment acabem a les tantes. Bé, no importa. Es tractava de tornar a engegar motors. Salut !.

Arxiu del blog