3 d'agost 2023 Via l'Amadeu a la Paret del Pont

 Enllaç a les FOTOS

Teníem un pla A, però quan arribem a Collbató (on havíem quedat amb en Josep Solé) plou de valent i no sembla que pari aviat ni que la roca es pugui assecar.

Fent un cafè, tot i que algú aprofita per esmorzar, decidim fer una canvi radical i engeguem camí cap a terres de Lleida.

Tampoc tenim clar el destí però de moment anem cap a Camarasa i en el últim moment prenem el desviament que ens porta fins la paret del Pont.

Seguim amb la improvisació.....i ara a quina via anem?

En Josep no ha fet la via de l'Amadeu i com a nosaltres no ens importa repetit doncs ja ho tenim.

Quan fem la curta aproximació para un cotxe, es en Guillem Arias i col·legues que veient el pa que si dona (molta calor) fan un cavi de zona per quedar mes a prop del bar🍻

Nosaltres ja em pres una decisió i seguim endavant.

Sembla que avui al final tindrem sort, doncs en Jordi trepitja una bona tifa humana💩 abans d'arribar a peu de via....que pot anar malament😣

La via com ja vàrem ressenyar en un altre entrada anterior està força bé i aprofitem la repetició per fer la sortida original.

Al final no hem passat la calor que preveiem i em pogut salvar el dia, que al mati no pintava gens bé.

I com no...ho rematem a Cal Pera de Camarasa.

Activitat feta per: Josep Solé, Jordi Fornés i Quim Prats

Sortida del tercer llarg

30 de maig de 2023. Paret del Pont. Vies Somnis d'una nit d'estiu i Haberlas haylas (variant La Meiga)

Enllaç a les FOTOS

Amb en Felip de baixa per constipat i després d'uns dies d'inactivitat, decidim anar de nou a la Paret del Pont on han obert una nova via la colla d'incansables de Lleida. Com que l'ha publicat en Joan Asín, quan arribem a peu de via (relativament aviat) ja hi ha dues cordades: una de tres (la Ita, en Manel i un tercer no identificat), i al darrera, un a cordada a mig fer el primer llarg. Com que no volem esperar (deu ser l'ànsia de la joventut), decidim anar a fer la Somnis d'Estiu, que el Quim no ha fet i després ja veurem.

Fem la Somnis en una hora i escaig i al cim apareix la Ita fent l'últim llarg de la nova via. Li preguntem què li ha semblat, ens dona la seva opinió i afegeix però que per poder jutjar-la, es millor fer-la. Té tota la raó. Baixem i com que encara es prou aviat, tot i que comença a fer calor, ens dirigim de nou a peu de via i ens hi fiquem. Una hora i mitja mes tard som de nou dalt de la paret. La nostra opinió es que la via té trams interessants, però encara està una mica tendra (molta terra i alguna pedra lliure).

Segon llarg de Somnis d'estiu

4 de maig de 2023. Vies Neura i Lo Gall Llop a la Paret del Pont (St. Llorenç de Montgai)

Enllaç a les FOTOS

Comencem per la via Neura. Dos llargs a reforçar però interessants i lògics. 1 hora. Baixem amb dos rapels per la via del Salla Gran i en dirigim a Lo Gall Llop, on hi ha una cordada acabant el primer llarg. Esperem a que comencin el segon llarg i en Quim comença a pujar, però abans d'arribar a la reunió un tal Joaquin X (prefereixo no dir el cognom) li recrimina que anem massa ràpids i que els hi estem posant pressió, i li posa problemes per entrar... Sense comentaris.💬

Via de tres llargs, interesant i no obligada, encara que hi han passos una mica llargs. 2 hores aprox. Baixada caminant.

Segon llarg de Lo Gall Llop

Activitat feta per Felip Mateu, Quim Prats i Jordi Fornés

30 de març de 2023. Vies Al Alba i Salla Gran a la Paret del Pont (St.Llorenç de Montgai)

Enllaç a les FOTOS

Via de l'Alba: 1 hora. 2 llargs i un canvi de reunió. Baixem amb 2 rapels per la via Salla Gran i quedem a peu de via.

Via Salla Gran: 2 llargs, curta i difícil però molt maca. Baixem caminant

1er.llarg via Salla Gran

Activitat feta per Felip Mateu i Jordi Fornés

21 de març de 2023. Paret del Pont (St. Llorenç de Montgai). Vies Amadeu (sortida via Augusta) i via Al Alba

Enllaç a les FOTOS

Al arribar a l'aparcament, just abans del pont, ens trobem al aperturistes Agustí Sans (Salla Gran) i Josep Godoy. No els coneixíem prèviament, per lo que després de les presentacions, estem una bona estona fent petar la xerrada i ens expliquen les moltes vies que hi ha per la zona que han obert i les que estan obrint. 

Volíem començar en un altre ordre però finalment decidim anar primer a la via Amadeu, que és molt nova i hem vist que la recomanen. Al anar cap a peu de via, ens desorientem una mica però des de les alçades escoltem una veu profunda que ens dona instruccions per arribar-hi... Serà deu nostre senyor? No, es en Salla que ja està dalt d'un contrafort veí i en ha vist perduts. Li agraïm l'ajut i ens posem ràpidament a la feina. Hem encertat en triar aquesta via perquè al cap de poc, apareix un altra cordada i més tard encara un altra.

Es tracta de sis llargs de corda (si sortim per la via Augusta), sinó son cinc, molt bonics, en general de bona roca i generosament equipat per no patir. La traiem neta fent un pas d'A0 a l'inici del segon llarg. La resta es pot fer bé amb V, V+. Alguns passos verticals però tots molt ben assegurats. Hem estat una hora i mitja aproximadament. Amb aquesta variant s'arriba al cim, i es baixa caminant seguint un corriol fins el coll i després per la baixada normal, en 15-20 minuts tornarem a estar a la carretera.

Inici del segon llarg de Amadeu

A continuació, com que encara ens queda temps pugem a la feixa i anem a la via Al Alba (indicació a peu de via). Es tracta d'una via molt lògica d'equipament clàssic (pito, bagues...), de dos llargs i un canvi de reunió entre la primera i segona. Ens han explicat que la varen obrir durant la pandèmia! Sembla increïble que no s'hagués obert abans, donat el seu traçat lògic, però ara sembla que a l'hora d'obrir, triomfen més les plaques i desploms.

Primer llarg, dirigint-se cap el diedre de Al Alba

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés

16 de març de 2023. Paret del Conill (Camarasa). Col·lectiva a la JR

Enllaç a les FOTOS

Ja fa temps que en Josep Maria i el Jaume ens 'amenaçaven' en sortir amb nosaltres quan anéssim a escalar, perquè ells anirien a caminar i després quedaríem tots junt per anar a dinar. Doncs aquesta vegada ho hem aconseguit. Quedem per sortir i anar a Sant Llorenç de Montgai, i al parlar de la possibilitat d'anar a la recent via JR, enredem a en Jaume perquè es torni a calçar els peus de gat, després de mes de tres anys d'inactivitat voluntària. El Josep Maria, que és mes seriós i responsable, es nega (encara que sabem que també en té ganes) i se'n anirà a caminar.

Al arribar a la zona veiem la paret amb molta gent, amb cordades que encara no han començat. Es nota que està de moda i que deu ser molt assequible...

Ens dirigim a la paret i ens posem a la cua. L'anterior cordada ja està a la primera reunió. Es tracta d'una cordada de tres, però que també van amb les cordades de damunt. A cada reunió (ens toca esperar una mica) anem fent petar la xerrada i explicant batalletes (coses de jubilats). 

La via son set llargs (curts) de corda mooolt senzillets i gens obligats (max. obligat IV), que van buscant alguna placa per donar una mica de salsa al recorregut.

Fent cua i tot, estem menys de dues hores. La baixada es prou marcada, amb trams amb cadenes i algun tros una mica penjat i relliscós, però anant en compte, cap problema. Mentrestant, en Josep Maria que ha fet una ruta circular, ha passat per el restaurant Can Pere a Camarasa per reservar taula per dinar, on ens dirigim, un cop hem arribat al cotxe i ens hem canviat. 

Després de dinar fem el cafè a la terrassa, on tornem a coincidir amb alguna de les cordades que ens hem trobat a la via, i quedem a veure si coincidim a Rasquera la propera setmana ¿?

Quim, Jordi, Felip, Jaume i Josep Maria (equip 'C' de CEBA)

Escalada realitzada per: Felip, Quim, Jaume i Jordi. Caminada i reserva restaurant: Josep Maria

Entrades pendents del 17 de febrer al 2 de març

Un altra vegada se'ns acumula la feina i tenim pendents de recopilar varies entrades. Aquí les deixo, de mes recent a mes antiga:

2 de març de 2023. Sòcol del Montroig, via del Diamant i Pala Alta via del Curset FOTOS

Magnífica combinació de dues vies, atlètiques, ben assegurades i molt maques. Llàstima del dia fred i ennuvolat.

Activitat feta per Felip Mateu & Jordi Fornés

Felip al primer llarg de la via del Curset

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

27 de febrer de 2023. Sant Llorenç de Montgai, Paret del Pont. Vies Lo Gall Llop i Normal + Joe Pinto. FOTOS

Bonica i ben trobada via la dels Galls de ponent, per la zona més compacta de la paret. Tres llargs curtets però molt interessants. Baixada caminant. La segona combinació, dos llargs bonics i senzills amb una tirada més (sortida explosiva  i  'acerada') però elegant de la Joe Pinto. Baixada amb un sol rapel fins la cornisa d'entrada.

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

En Solé fent el segon llarg de Lo Gall Llop

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

21 de febrer de 2023. Sant Llorenç de Montgai, Paret de la Formiguera, vies Lo Pep i Colà. FOTOS

Avui, trobada improvisada de clàssics i veterans a l'aparcament de St. Llorenç per accedir a la paret de la Formiguera. Ens trobem entre altres a la Pilà i el Miquel Garrell, al 'col·leccionista' Joan Prunera i altres escaladors/es de Lleida. Escalem en vies paral·leles, intercanviant opinions i esbufecs amb bon ambient en un dia assolellat i fresc.

Activitat feta per Felip Mateu & Jordi Fornés

Fent cua per baixar

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

17 de febrer de 2023. Alòs de Balaguer. Los Misteris de lo Pepegall. FOTOS

Quan arribem a Alòs, en Quim no es troba gaire 'catòlic'. Ja fa uns dies que porta una bona galipàndria. Decidim anar a fer aquesta preciosa via que ambdós ja hem fet en un altra vida i que ens traurà de penes. Dia gèlid quan comencem (-1,5º) i que va millorant a mida que pugem. Avui, jo he gaudit de la via com un camell i en canvi en Quim acaba la via fet pols (que estrany!). Més endavant sabrem perquè: ha agafat una pneumònia que el tindrà unes quantes setmanes apartat del 'terreny de joc'.   i ell no tant. Quan es queixava, es que devia de ser per alguna cosa seriosa... 😔. Esperem i desitgem que es curi aviat!

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés

Arribant al cim, amb cara de cansament 

Entrades pendents del 31 de gener al 9 de febrer

Per mandra, manca d'inspiració o ambdues circumstàncies combinades, la setmana passada no vam anotar les activitats. Aquí van:

9 de febrer de 2023. Somnis d'una nit d'estiu a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai. FOTOS

via de 5 llargs, discreta en quant a qualitat de la roca però ben trobada i ben assegurada.

Fet per: Josep Solé & Jordi Fornés

En Josep entrant a la segona reunió

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

3 de febrer de 2023. Campions + l'Àtic de la Codolosa, Montserrat-Collbató. FOTOS

Combinació de les dues vies amb un canvi caminant. En total 7 llargs i baixada tranquil·la per l'antic GR. També es pot baixar directe per la drecera del Fra Garí.

Fet per: Felip Mateu & Jordi Fornés

Felip arribant a la penúltima reunió

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

31 de gener de 2023. Un matí a 'La Facu' - Canyelles FOTOS

Matinal a 'La Facu' a Canyelles, on fa anys que no anavem. Fem diverses vies al sector Nausika i Salta Mona. Ens trobem als amics Mercè Planas i l'Esteve Margenats i al seu inseparable gos 'Wifi'

Fet per: Quim Prats & Jordi Fornés

Quim en acció

Vidal-Farreny al Cilindre de St. Llorenç de Montgai. 26 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS

Últims metres de la via

Dia fred, mes aviat gèlid. De camí cap a St. Llorenç la temperatura està ratllant els 0º, sempre una mica per sota i com que hi ha una lleugera boirina, decidim anar a fer prèviament un cafè a Can Pere a Camarasa. El cafè es converteix en esmorzar i això revifa els ànims. Quan anàvem a marxar ens trobem al José Guerrero (Pepe el 'xino', com ell mateix ens diu) i xerrem una estoneta amb ell. 

Estàvem dubtant en anar a fer la Vidal-Farreny, que en Quim i jo vam fer el 2014, o la nova via J.R., que ja ha fet (quasi) tothom, però finalment decidim anar a la primera via, ja que el Felip no la ha fet i fa temps que ens la recorda.

Des de l'aparcament de sota el Cilindre, com que decidim entrar per alguna de les vies del sòcol del petit Cilindre per allargar una mica més la via, l'aproximació es gairebé nul·la (potser 2 minuts?). Comencem per una via (no sabem el nom) de les que comença més a l'esquerra, on hi han parabolts, i en un parell de llargs i un canvi de reunió ens plantem al peu del diedre. Tot i que ja l'havíem fet, no la recordàvem gaire i en realitat la via se'n va cap a l'esperó de la dreta. Tot i que la pedra es aparentment 'lletja', en general es de bona qualitat i força compacta. Els punt més obligats estan una mica llimats, però es un petita gran clàssica! Hem estat unes dues hores i hem gaudit força. Salut i roca, i fins la propera!

Feta per Quim Prats & Felip Mateu & Jordi Fornés

Barranc Fondo (St.Llorenç de Montgai). Vies Totxa Pedra i Adoptada. 24 de novembre de 2022

Recull de FOTOS

Mati fred. El folre polar prim de moment, no sobra...

Arribem per la pista que surt abans de St.Llorenç de Montgai, venint de Balaguer direcció Camarasa  (aparcament). L'aproximació fins els rapels (si es fa bé) son uns 10 minuts.

Aquí hi ha el track de tornada des del final de la via fins l'aparcament, perquè a l'anada vam passar-nos de llarg (hi ha un grapat de fites que ens van despistar) i vam fer un rapel més endavant del que tocava, on un cop fet, les cordes no baixaven i ens va obligar a tornar a pujar donant volta per recuperar-les, ja que el nus s'havia ficat a una esquerda (bon inici de dia...😏). Tot i això, ens va donar temps per fer dues vietes prou interessants:

1. Totxa Pedra. 3 llargs, el dos primers més verticals, tota ella ben assegurada, amb roca en general bona. Ens va agradar força A l'inici hi han les inicials picades a la pedra. Deixo AQUI un enllaç amb explicacions més precises i detallades que les nostres 😉

2. Adoptada. Està just a la dreta de la Totxa Pedra. També 3 llargs de corda (vam fer els dos últims de cop) una mica mes exigents que l'anterior, també molt ben assegurada. Molt bonica i amb alguns passos espectaculars. Deixo AQUI un altre enllaç amb explicacions i ressenya.

Quim Prats & Felip Mateu & Jordi Fornés

Al segon llarg de la via Adoptada

Paret de la Formiguera vies: Normal i Savina Wall

Un dimarts no festiu, un perfecte dia de tardor.
El Quim em porta a la paret de la Formiguera on jo no havia estat mai.
El sol ens escalfa de valent a la paret.
Fem dues vies fàcils (máx. IV+).
Les mans troben agafadors increïbles de tant bons i els peus (estreno peus de gat)
s'arrapen d'allò més.
El plaer dels moviments.

"¿Quien dijo frio?"

Sona el despertador. Surto del llit. Fa un fred que pela. A l'exterior hi han -2º. A les 07:30 passa a recollirme el Quim. Fa cara de cansat. Jo també. Collons, quins ànims que tenim!. Mentres anem cap la A2 parlem de si ens quedem a Montserrat o si continuem amb el pla inicial d'anar a la vía Isaac-Gabriel a la paret de l'Os de Sant Llorenç de Montgai. A mida que anem avançant, el termómetre del cotxe va baixant... arribem a -8º a l'entrar a terres de Lleida. Ens aturem a esmorzar a Bellcaire, al bar Sport de tota la vida. Ens trobem al Joan Jover i companyia ja acabant d'esmorzar i ens comenta que van al Mont Roig i ens diu que a la paret de l'Os si no hi ha boira la temperatura serà bona. Li fem cas, esmorzem, agafem el cotxe i ens arrivem fins l'aparcament prop de la carretera al costat de la paret. Escara estem a -5º i encara que l'ambient es sec i asolellat i no fa vent, el fred es viu. Ens acostem fins la paret, mes que res per mouren's una mica i treure'ns el fred de sobre i tornem al cotxe per preparar el material. Decidim anar sense motxilla ni aigua i amb les sabates penjant. Aixó, si amb el folre polar, la l'armilla i el buff posats. Tornem cap a la paret. Començo jo. El primer llarg em fa una mica de respecte ja que rellisca una mica i encara estic fred, física i anímicament, però desprès dels primers metres ja li agafo el puntillo i ho resolc sense gaires problemes. La següenta tirada es pel Quim: una llastra en diagonal cap a la dreta que porta a una placa llisa, desprès un troç dret una mica fi que finalment s'ajeu una mica abans d'entrar a la reunió. La resol amb solvència. La tercera tirada comença amb un troç molt vertical que cal creuar cap a l'esquerra i flanquejar una corniseta uns 10 metres fins arribar a una zona de plaques molt maca que porten a la reunió. M'ha agradat molt, m'ho he passat molt bé. A la quarta hi torna el Quim. Comença pujant una mica i flanquejant en diagonal cap a la dreta fins arribar a una fisura amb tendencia a la dreta que cal superar en bavaresa difícil i acaba en una repiseta en un arbre. Una altra tirada molt maca. La cinquena que es la última, es també molt estética i sense gaires problemes i em porta rápidament al cim. Al cap d'un moment, ja està el Quim al cim amb mí. La veritat es que feia temps que voliem vindre a fer aquesta vía. Ara, un cop acabada i vista en perspectiva, no ha sigut massa compromesa i en canvi es molt maca en conjunt i pensem que ha valgut la pena. Estem molt contents i per celebrar-ho decidim anar a fer un mos al poble de St.Llorenç. Com que malgrat la fresca fà un sol es esplèndid, decidim menjar a la terrassa del bar amb el corresponent estupor de l'amo. Deu pensar, aquests forasters son bojos i potser té raó, pero s'està de conya. A mida que passa la estona començem a notar la fresqueta pero aguantem estoicament amb l'ajut d'un carajillet que ens reanima. Quan finalment tornem a pujar al cotxe veiem que estem a 2 graus. Ara ho entenem tot.

Amb un bon regust de boca, sobretot tenint en compte que inicialment no haguessim donat un duro per el día, ja començem a fer plans per la següent sortida.