Diedre Gris a La Panxa del Bisbe. 8 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

En Josep iniciant el 3er.llarg

Aquesta vegada quedem amb el Josep Solé a l'aparcament de Monistrol a les 8h. Tot i que hem sortit esmorzats de casa, lo primer que fem es decidir anar a fer un altres cafè, perquè aquí fa un fred de c.ll.s (omplir com es cregui convenient). Encara es aviat i decidim que la propera vegada quedarem més tard. De fet, volíem venir el dilluns o ahir, però temes familiars de  cadascú ho varen impedir. D'haver vingut ahir ens haguéssim trobat al Manel & Ita i cia. a la mateixa via, que hem vist que ho han publicat.

Fet i fet ens plantem al monestir cap a les 9:15, fem l'aproximació per les escales dels Pobres i entre una cosa i altra, cap a les 10:15h comencem a escalar. La temperatura, tot i que es fresca, ha millorat bastant i ara es acceptable. 

La via consta de quatre llargs. El primer es un diedre on hi ha un arbret i un pont de roca magnífic. Es poden posar friends sense problemes. La reunió es de peces molt velles i la reforcem amb un camalot #4. El següent llarg s'ha d'assegurat amb friends de mida variada (mitjans i fins al #3). Tot i que aquest  llarg no es extrem, el fet de que estigui net i la fissura no sigui la millor del mon, fa que s'hagi d'anar amb una certa sang freda per superar el tros central (visió molt subjectiva). Després d'aquest tram, es més senzill amb roca una mica mes dolenta però acceptable. La reunió es fa en una savina & alsina prou correctes. El tercer llarg comença amb un diedre (a assegurar amb dos friends) i després s'ha de fer un llarg flanqueig cap a l'esquerra de molts metres. Durant la travessia es pot posar un merlet i cercar burí, que amb el sol de cara era difícil de veure i el Josep es va saltar. Roca molt bona però no val a badar. El darrer llarg, fins el cim, es senzill però hi ha molta pedra solta i la reunió la fem al rapel de baixada.

En resum, la via ens ha agradat bastant per la part d'aventura que representa (ara n'hi diuen 'trad'), però potser no estaria de més arreglar la primera reunió, ja que això no comporta desmerèixer-la.

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

Gomez-Xalmet a la Prenyada

El dia s'ha llevat entre dubtes...on anem...Montserrat sur....Monestir....

De moment prenem la primera decisió anirem a la zona del Monestir o millor dit anirem a esmorçar a Castellbell i el Vilar.

Com la crisis aquests temps ho envolta tot l'esmorçar no serveix per decidir res, així que sortim del bar igual que hem entrat...on anem???

Tot pujant per la carretera el Jordi comença a recità un recull de vies i posibilitats que anem descartant...massa lluny, massa difícil, massa curta, massa llarga en fi tot plegat potser el que falta es un punt de motivació.

Entre el llistat apareix un nom Gómez de la Prenyada (tota una clàssica) i dit i fet anem a la Gómez.

No recordem quants cops l'hem fet, però del que estem segurs es de que fa molts anys.

La pujada a Sant Benet, pues com sempre unes quantes esbufegades y sorpresa... una cordada a tingut la mateixa idea.

Quan arribem a peu de via ells ja estan començant la segona tirada així que no tindrem cap problema i no coincidirem a cap reunió.

Comença el Jordi, amb el llarg mes laboriós i desprès anem alternant fins arribar al cim.

El dia a fet un canvi quasi total passant dels dubtes inicials a la satisfacció de haver fet una de les vies clàssiques mes maques de la zona.

Com sempre tot es posarsi.

La Mòmia (Montserrat) via normal

          La Mòmia, v.n.

Després de bastant temps d'haver-li promès a la Manoli d'anar a pujar La Mòmia, aquest cap de setmana va sortir la oportunitat de complir-la i així ho hem fet. A dos quarts de nou del matí hem quedat al Terra i Mar, a tres quarts de deu aparquem una mica mes endavant d'on comença el camí dels Degotalls a Montserrat i pugem per la canal del Pou de Gat on en mitja hora ens plantem al camí de l'Arrel. En deu minuts mes som a l'ermita de Trinitats, on esmorzem. Desprès en vint minuts mes, creuem per sota La Trumfa i pugem cap al collet de La Mòmia per la canal de la seva esquerra. Ja son les onze. S'enfila el Quim amb dues cordes fins la primera reunió, després pugem en Josep María i jo, que m'emporto dues cordes mes. Un cop a la reunió, canviem de cap de corda perquè al Quim encara li fa mal la ma de la sortida de Prades. Ara pujo jo assegurat per el Quim mentre el Josep María assegura a la Manoli i el Jaume. Un cop arribio a la segona reunió, asseguro al Quim i al Josep María i repetim la jugada anterior i així arribem al cim. Hem estat una mica mes d'una hora. Fotos, abraçades i rapels. A l'una ja estem de nou a peu de via. Tornem a baixar per on hem pujat i just son les dues quan arribem de nou al cotxe. Tornada a Sant Cugat, cervesa i cap a casa a penjar les fotos, que si no rebrem critiques, jeje. Aquests dies fa deu anys que vaig fer per últim cop aquesta via amb el Genís, l'Alex i l'Adrià. Com passa el temps ! I estem iguals, iguals...

NO EN TENIM MAI PROU...Cavall Bernat via GAM

Això que el cap de setmana va començar potent. Divendres: Dosis d’estrès per sortir de la feina, sortida i preparar la logística per l’excursió de dissabte sopar i festa fins altes hores de la matinada. Dissabte: Com si tal cosa matinada i excursió 20Km de no res, dinar, tornada a casa i partidet del Barça. I com no podia ser d’altre manera, trucada a la mitja part del partit. Les coses van be al Nou Camp i demà..........? Com ho tenim....? Diumenge: 7:00 sona el despertador, encara em trobo empatxat dels excessos comesos, hem quedat de portar un bocata per esmorzar a peu de via, no se si fer-lo... 8:00 Passo a recollir al Jordi (puntual com sempre), l’objectiu es clar, els dubtes com arribar-hi. 8:35 Hem aparcat a la cruïlla abans del peatge i el camí esta decidit, encadenarem un parell de canals i amunt. 9:30 Desprès de 45 minuts de dura pujada ens trobem al peu i sort que al final he fet el entrepà, l’inversió tèrmica augura uns bons presagis. Esmorzem tranquil·lament, es curiós amb el dia tant esplèndid que fa i estem completament sols, no sentim gent per els voltants. Ens equipem i pugem fins el peu de via. Segons l’acord arribat aquest 2011 avui amb toca a mi començar. La primera tirada no es tècnicament molt difícil, però amb el flanqueig i l’ambient que es va assolint ràpidament no et deixen indiferent. La reunió, es la que es, dos espits, dos burils històrics i un pitó per allà sota, en un altre lloc diríem que esta be, però aquí amb aquest pati? Arriba el Jordi, vist i no vist, i ja esta remuntant el segon llarg. Els primers metres una mica mes exigents desprès per terreny mes ajagut i amb bona presa arriba a la segona reunió. Minuts desprès ens retrobem i ens disposem a encarà els últims i fàcils metres fins el cim. Tot plegat no seran gaire mes de les 11, dia fabulós, els contorns continuen solitaris, encara que ella es aquí, ens ha estat esperant i ens contempla com fem algunes fotos i uns deures pendents (que ara no puc dir) Una estoneta a dalt i ens preparem per començar els ràpels. Ara si que veiem gent a peu de via, potser es que com sempre hem vingut molt aviat i les noves generacions no matinen tant. Desprès de resoldre alguns dubtes als companys de peu de via, comencem a desfer el camí de tornada al cotxe a bon ritme. Tant bon ritme, que veien l’hora decidim proposar fer la cerveseta el Stop amb les respectives parelles. Elles (com no) accepten encantades i acabem la matinal gaudint de una cervesa ben freda, unes patates BARÇA, un solet de primavera i la millor companyia. Per cert, m’oblidava, la via triada la GAM al Cavall Bernat de Montserrat.

16-01-2010 Miranda de St.Benet - Aresta del Violí

L'Elefant via Boy-Roca

Boy-Roca. Una clàssica entre les clàssiques. Repetim aquesta vía molts anys desprès. Està com l'ultima vegada: arreglada estil anys 80, es dir, amb spits que ara ja semblen vells, i on falta algún pas que s'ha d'equipar amb plaquetes o el cable d'un fisurer petit. Ull si feu el primer llarg desde baix (entraada original). Son 60 mts. amb nomes un buril de vía (als 40 mts.)

algunes fotos

La Momieta via normal

Aquest cap de setmana el Felip i jo varem repetir desprès d'una pila d'anys aquesta clàssica vía. Dia molt bonic i asolellat. Algunes fotos...