Brownie al Sòcol de Narieda (Oest). Dilluns, 12 de juliol de 2024

Enllaç a les FOTOS

Malèfica branca 😬

Tot i que últimament hem anat sortint amb més o menys regularitat, fa temps que no em decidia a escriure res. Raons: 'fins ara tot bé', 'no hi ha res a dir', 'hummmm...no me'n recordo', i sobre tot mandra. 

Aquesta vegada, tot va anar sortint malament... però per sort va acabar bé. Desprès d'esmorzar al Bruc amb el Josep Solé, enfilem cap al sòcol de Narieda on toca l'ombra, però al cap d'un quart d'hora de viatge, trobem un accident a la carretera que ens reté almenys tres quarts d'hora. No podem escapar, estan tothom completament aturat!. Quan ens comencem a plantejar què fer, si canviar de destí, anar per exemple a Camarasa, o girar cap a Montserrat, la caravana es comença a moure i finalment decidim seguir. Calculem arribar a l'aparcament cap a les 11h. Passem al costat d'un vehicle completament calcinat i pensem que aquest encara ho té pitjor que nosaltres. 

Entre una cosa i l'altra ens plantem a peu de paret cap a les 11:30h. Com que la via teòricament es ràpida, tot i que es tard, encara acabarem a l'ombra. Comencem a escalar: primer llarg una mica brut però interessant. Segon llarg, molt maco i bona roca. Tercer llarg, fantàstic. Quart llarg, compacte i molt maco. Bona via i en conjunt molt maca, felicitats al aperturistes Miquel Garrell & cia!

Ens fem la foto-cim cap a les 14h. i preparem els rapels. Llegim que el Joan Asin va fer dos rapels de 60mts., però en principi escollim la opció més conservadora per tal d'evitar que s'enredin les cordes. Fem un primer rapel de 30mts. fins la tercera reunió sense problemes. D'aquí, es veu l'emplaçament de la primera reunió recte avall i sense aparents impediments. Baixa el Josep fins allí amb un rapel d'uns 50 mts, sense mes problemes que els habituals d'anar desenredant constantment les cordes. Baixo jo, i ja ens comença a tocar el sol. El terra només està a 30 mts. Quan recuperem les cordes, baixa una sencera, arriba el nus, continuem estirant amb facilitat i quan només queda l'estrebada final... la corda no baixa. Nooooo! Desprès de provar-ho de totes maneres, el Josep proposa deixar-la (es la seva), ja que amb l'altra sola amb un rapel a doble, arribarem a terra sense problemes. El convenço que hem d'intentar recuperar-la, i després de repensar-s'ho una estona, al final cedeix. Hem de tornar a pujar fins on està embolicada. M'encordo només de la meva corda en senzill i pujo fins la segona reunió agafant-me de tot, ara no importa. Desprès puja ell  portant guiada la corda que està enganxada, perquè com que ens anem allunyant de la vertical d'on penja, després no podríem agafar-la. Quan arriba la reunió, m'encordo també amb la punta de la que penja per anar assegurat amb doble, i repeteixo el tercer llarg (ara amb la calor i el sol de cara, tot i que ho és, ja no em sembla tant maco com abans). Des de mitja tirada, veig que la corda encara està enganxada més amunt i continuo fins la reunió, on em trobo lo que es veu a la foto de dalt! Ni fet expressament. Hagués sigut impossible desfer-ho estirant, per lo que veig que hem pres la decisió correcta... Finalment, faig un rapel amb aquesta corda a doble, per evitar nous nusos (tot i que com s'ha vist, de vegades no importa). Arribo a la reunió de sota i ara sí, la recuperem sense problemes. Amb dos rapels més ens plantem a terra. Son les 15:30h i fa molta calor. Recollim el material, tornem al cotxe i ens aturem al primer bar a omplir el dipòsit de cervesa, i alguna cosa de menjar per justificar-ho. I fins aquí. La propera serà millor, segur!

Activitat feta (i patida) per. Josep Solé & Jordi Fornés

5 de setembre de 2023. Paret de Narieda Oest via Enantyum

Per veure les FOTOS

Avui ens hem engrescat per anar aquesta via. No tenim gaire clar com arribar al peu perquè no coneixíem la via ferrada de referència, però finalment amb un track fet casolà i les diferents indicacions que hem anat trobant per la xarxa, la veritat es que no es tan difícil. En qualsevol cas, deixo un track aquí del circuït complert per a qui li pugui interessar.

La via: consta de 10 llargs i dos canvis de reunió (interessant fer-los). En conjunt ens ha semblat força bonica i ben assegurada, tot i que portar un joc discret de friends no anirà malament, sobretot per el quart llarg. Les ressenyes que hem anat veient deuen ser correctes, però com que no tenim el grau suficient els 6b i 6c ens semblen impossibles i hem tirat d'A0 i algun pas de baga. Així i tot, s'ha d'escalar amb un grau obligat de V+ i potser algun 6a. Ens va costar 4 hores i quart, més vint minuts d'aproximació i quasi una hora i mitja de baixada. Dia complet.

Felicitats a la colla urgellenca que la va obrir: en Miquel, Ramon i Franc !.

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés.

Apa, salut i roca!

Quim al bonic quart llarg

Café, copa i puro (Narieda - Alt Urgell)

Ressenya de Escalatroncs
El dijous mentre entrenàvem corrent amb en Quim va suggerir anar a la paret sud de la Roca de Narieda. Ara farà un any ja varem anar a fer amb el Joan la 'Postres de Músic', una via amb unes plaques molt obligades. Estem dubtant si anar a la 'Café copa i puro' o la 'Rodamons del Bosc'. La primera, sobre el paper es mes llarga i difícil, però...qui no ho prova, no ho aconsegueix...oi?
A les 06:45 passo a recollir a en Quim. A les 08:15 ja som a Oliana on ens aturem a esmorzar. A les 10:00 en punt som a peu de via després de una pujada que ens fa suar la cansalada i un quart d'hora mes tard ens enfilem. Aquest cop li toca començar a en Quim. Vinga xaval, canya!. Ens anem alternant els llargs com està manat, aprofitant cadascuna de les tirades i disfrutant-les de valent, ja que son molt variades i anem trobant una mica de tot: plaques, diedres, flanquejos, passos atlètics... La via està molt ben assegurada. Hi han moltes savines amb bagues, que a mes a mes de servir per assegurar, fan de guia per evitar dubtes a l'hora de trobar l'itinerari, per altra banda bastant lògic. La majoria de tirades son molt maques i per gaudir-les. La mes complicada es la que marquen 6a, que es bastant mes forta que la resta. Com sempre, comentem que a partir del V+, s'obre un altra dimensió i generalment i ha un salt molt gran en la dificultat, però es igual, aconseguim passar aquest troç fent de mes i de menys (ejem...). Be, finalment surten 13 llargs de corda (el segon i tercer els hem encadenat). Segons la ressenya n'hi han dos llargs mes que es poden empalmar amb cordes de 60 mts., però les nostres com a bons clàssics, son de 50 mts. Total, que a les 13:15 (4h. justes desprès de començar) ja som a dalt, feliços i contents. Ens canviem la roba (i els peus de gat, sobre tot !), bebem, repartim el material, pleguem cordes i fem la 'foto-finish'. Ara, queda una pujada d'uns dos-cents metres fins dalt del cim. Després, una feixuga baixada per tarteres amb trossos equipats amb cordes fixes ens torna a deixar al cotxe. Dues hores mes. Tornem, parant a fer una cervesa a Oliana (obligatori) i anem parlant de nous projectes.
A finals de maig volem anar a la zona centre, a visitar Gredos i la Pedriza i a fer alguna escalada clàssica. Per això he demanat a en José Alberto, un vell amic de Madrid al qual fa molts anys que no veig i que vaig retrobar per el Facebook) que ens faci de guia virtual, ja que malauradament està lesionat i no sabem si podrà acompanyar-nos físicament quan hi anem. Però si mes no, ens retrobarem i almenys farem unes cerveses.
¡ Saludos compañero, pronto nos veremos !