dissabte, 8 d’octubre de 2011

La Mòmia (Montserrat) via normal

          La Mòmia, v.n.
Després de bastant temps d'haver-li promès a la Manoli d'anar a pujar La Mòmia, aquest cap de setmana va sortir la oportunitat de complir-la i així ho hem fet. A dos quarts de nou del matí hem quedat al Terra i Mar, a tres quarts de deu aparquem una mica mes endavant d'on comença el camí dels Degotalls a Montserrat i pugem per la canal del Pou de Gat on en mitja hora ens plantem al camí de l'Arrel. En deu minuts mes som a l'ermita de Trinitats, on esmorzem. Desprès en vint minuts mes, creuem per sota La Trumfa i pugem cap al collet de La Mòmia per la canal de la seva esquerra. Ja son les onze. S'enfila el Quim amb dues cordes fins la primera reunió, després pugem en Josep María i jo, que m'emporto dues cordes mes. Un cop a la reunió, canviem de cap de corda perquè al Quim encara li fa mal la ma de la sortida de Prades. Ara pujo jo assegurat per el Quim mentre el Josep María assegura a la Manoli i el Jaume. Un cop arribio a la segona reunió, asseguro al Quim i al Josep María i repetim la jugada anterior i així arribem al cim. Hem estat una mica mes d'una hora. Fotos, abraçades i rapels. A l'una ja estem de nou a peu de via. Tornem a baixar per on hem pujat i just son les dues quan arribem de nou al cotxe. Tornada a Sant Cugat, cervesa i cap a casa a penjar les fotos, que si no rebrem critiques, jeje. Aquests dies fa deu anys que vaig fer per últim cop aquesta via amb el Genís, l'Alex i l'Adrià. Com passa el temps ! I estem iguals, iguals...