Via Joan Marc al Gorro Frigi

Sorpresa....els companys que fa dies que no es volen enfilar proposen anar a fer una escalada tots junts. Com no, aprovada la moció!

La via elegida es la Joan Marc al Gorro Frigi, que a més no tots l’hem fet.

Després d’un esmorzar lleuger al pàrquing del Monestir anem a buscar el cavall de ferro que ens pujarà a Sant Joan. Avui tenim dubtes fins i tot de si agafem bitllet de anada i tornada, però al final farem la baixada caminant  (que no estem tant malament)

Un cop a peu de via farem dues cordades, amb el mateix ordre que ens hem col·locat per equipar-nos, així que aniran primer en Fredi & Jordi, seguits a poca distancia per en Felip & Quim.

Poc a dir de la via, anar seguint els parabolts grocs, amb bona roca i dificultats moderades.

Fem tres tirades i ens retrobem tots al cim per fer unes fotos amb la creu.

Baixarem amb un ràpel de 60m apurats fins al coll. Al recuperar les cordes patim uns moments d’incertesa, les cordes es traven, però despès d’unes  quantes maniobres tot acabarà be.

Agafem el camí de tornada, i tot baixant les escales com si ens empaitessin, arribem al cotxe i cap el Bruc que ja ens hem guanyat unes birres i un bon tiberi.

Salut i muntanya

Ressenya del blog d'en Guillem

Via Xurrimondongui a l’agulla dels Caporals

Avui tocava treure’s una espineta pendent, ja que de la primera reunió d’aquesta via ens havíem baixat el 2015.

Hem quedat amb el Felip i el Fredi que aniran a caminar, nosaltres (Jordi & Quim) intentarem fer la via per anar després a dinar tots junta a Ca l’Anna al Bruc.

Per sorpresa nostre, quan estem fent la primera tirada apareixen els companys que han canviat de ruta, així que tindrem públic durant tota l’ascensió.

Aproximació

Deixem el cotxe a Can Maçana i prenem el camí a Coll de Porc, un cop passat aquest, seguim direcció al refugi i abans d'arribar a la Balma de l'Esllavissada passem per sota de l'agulla dels Caporals, la via comença a uns 10 metres del camí.  

1ª Tirada (2 spits i 1 pitó)

Ens enfilem amb l’ajuda d’un arbre fins que la paret ens permet entra-hi per anar a buscar el primer spit, després amb tendència a la dreta farem un arc fins que la paret es va redreçant i arribarem a una part mes bruta de terra i vegetació que dona accés a la reunió de 2 spits. 

2ª Tirada (4 pitons i 1 spit)

Llarg de flanqueig per sota d’un sostre. Anem a buscar la primera assegurança un pitó amb una baga, seguirem (per roca aquí mes delicada) trobant algun pitó i reforçant amb un parell de friends i un tascó fins arribar a un spit del que hem de sortir recte amunt. La sortida del spit es força vertical i ens hem “encomanat” a un merlet per fer un pas i ja amb mes bona pressa arribar fins la reunió a una balma. 

3ª Tirada (1 spit )

Sortida per la esquerra de la reunió amunt amb lleugera diagonal a la esquerra fins que una lleixa (aquí hem pogut posar uns tascó) ens permet flanquejar a buscar l'aresta on trobarem un spit i ja per terreny fàcil arribar al cim de l’agulla. 

Descens

Curt ràpel d'unes bagues en una savina per la vessant contraria a la via fins un collet i desprès baixada per la canal fins el camí. 

Resum

Com solem dir.....una via que no et deixarà indiferent, amb trams on hem d’escalar concentrats ja que les assegurances allarguen a directament no n’hi ha. Tot hi això ens hem tret una bona espina.

Salut i muntanya

Ressenya del llibre “Escalades als Frares Encantats” de Daniel Brugaroles, via oberta per Miquel Blanco i Mònica Osta l’any 2000 

Montgrony - Coll Roig - El Ball de la Filomena i El Forat de les Bruixes

Encara que dona mandra, hem decidit començar a tornar a fer comentaris al blog, ja que de la mateixa manera que nosaltres agafem informació d'altres blogs, volem intentar col·laborar amb qui li pugui interessar i aportar el nostre granet de sorra... 

Aquest passat dilluns, aprofitant que el temps sembla que millora, anem a visitar al Coll Roig, zona molt tranquila entre setmana, bonica i per el moment de bona roca. Per una piulada que trobem a Facebook del nostre amic Josep Fatjó, descobrim que han obert una nova via anomenada El ball de la Filomena, d'una graduació força assequible, a l'esquerra de las ja clàssiques El Forat de les Bruixes i 'K'.

La via (veure esquema de les ressenyes de Josep Fatjó de Facebook i del blog escaladaperatontos) que m'he pres la llibertat de copiar, comença a l'esquerra de la canal just al moment en que es troba la baixada de les vies de la dreta ja esmentades El Forat de les Bruixes, K, Tardor Calenta... A data d'avui, hi ha un cartell just a l'esquerra de l'inici que diu prohibit escalar per obertura d'una nova via. Ens vam trobar al Santi Sanz (un dels que van obrir la via) i ens va dir que es degut a que hi ha un bloc inestable i que fins que no ho resolguin, millor que no si posi ningú. Es tracta d'una via (en construcció) que està just a l'esquerra de la nostra.

Al Ball de la Filomena hi trobarem 4 reunions amb 4 llargs (mes aviat curts), que poden fer-se tranquil·lament en dos llargs de corda sense problemes, encadenant el primer i segon llarg, reunió, i tercer i quart llargs. Per baixar, poden fer-se un parell de rapels o agafar un caminet a la dreta que ens portarà a la mateixa canal de baixa de la resta de les vies de la dreta abans esmentades.

La via en sí, només apreta una mica (si ens deixem 😉) en el primer llarg, però les assegurances estan molt juntes i no hi haurà problema per fer A0 si no som capaços. La ultima placa de la via d'uns 20 metres, es molt maca i ajaguda. No hi han assegurances però es molt senzill posar friends de qualsevol mida o algún pont de roca. En resum, en la meva opinió, una via per combinar amb qualsevol altra de la zona. Nosaltres la vam fer en menys d'una hora i després de fer un rapel, vam anar al Forat de les Bruixes que comença uns 20 metres mes avall del peu de via. 

Hem penjat algunes fotos aquí <==

     Ressenyes: esquerra de Josep Fatjó. Dreta: blog 'escaladaperatontos'