dimarts, 10 de novembre del 2015

Fills del Vent a Canalda


Aquesta es una de aquelles parets que sempre m’han imposat un cert respecte.
Per un o altre motiu fins ara no hi havia anat, sempre trobàvem una alternativa “millor”
Per estrenar-se triem la via que totes les ressenyes apunten com la mes factible, Fills del Vent, encara que en Felip ja la havia fet en un altre vida al 1998.
Estem en una etapa que no volem projectes pendents que ens puguin neguitejar, o sigui que si es proposa de fer una via, dons quan abans millor.
Les previsions de la meteo no poden ser mes favorables, tenim inversió tèrmica i temperatures superiors a les habituals per l’època.
Ja esmorzant al costat del cotxe la calor es comença a fer notar.
Una curta però intensa pujada ens deixa al peu de via amb la F gravada al inici.
La entrada a la via se’ns resisteix una mica (deu ser per la por escènica), però un cop ficats a la paret anem progressant adequadament.
Les dues primeres tirades serviran per ambientar-nos i prendre contacte amb el tipus de roca i assegurances.
Tota la via es tracta de anar llegint la paret i buscar el itinerari mes lògic tot intentant trobar les assegurances, dons col·locar-ne de noves es una tasca força complicada.  
En la meva modesta opinió, crec que en algunes tirades el grau màxim de exposició es troba a la sortida de la reunió, punt menys recomanable.
Tot plegat hem gaudit d’un gran dia d’escalada, en un entorn tranquil, solitari i amb els decorats de la tardor de fons.


Arxiu del blog