dilluns, 14 de juny de 2021

Dent d'en Rosell - La Tardor de Nebjeperura

Ens hem decidit a anar a aquesta via que ja fa molt temps que la teníem a la llista de desitjos, com una de les ultimes opcions per fer una via al sol on no ens fregim del tot, abans que comenci de ple la temporada d'estiu.

I ho hem encertat, perquè tot i que fa un dia esplèndid de sol i sense núvols (de moment) la temperatura en aquestes contrades es més que suportable. 

L'aproximació comença baixant i tot i que jo ja he estat aquí varies vegades, ens perdem lleugerament, anat a parar mes a la dreta d'on hi ha el collet per on s'ha de creuar, i ens obliga a fer un llarg flanqueig per enmig d'herbes i tarteres per recuperar la posició. A més a més l'herba està molt mullada (deu haver plogut fa poc) i ens fa relliscar moltes vegades... 

Quan per fi arribem al peu de la paret dubtem una mica però finalment al veure la foto del Jose Walero (sota), ja no hi han dubtes, doncs el diedre inicial es molt evident:

Extret del blog Roca Calenta

Entre una cosa i l'altre ja son les 11h. quan comencem. La via té en general la roca excel·lent amb algun tram amb molsa però que no molesta excessivament. Nosaltres trobem algun tram una mica humit per lo esmentat abans, però tampoc ens representa cap impediment en especial.  

Les dues primeres tirades son força llargues (ull al frec de les cordes) per lo que és molt recomanable posar cintes llargues i fer algun trams amb doble corda. I si anem amb motxilla, en alguns punt d'aquestes tirades potser ens molestarà una mica, en canvi a la resta de tirades al ser mes obertes, ja no. La via es bastant atlètica i no hi ha cap llarg regalat, però això sí, està ben assegurada i els trams on no ho estan tant, es poden reforçar amb material flotant sense dificultat. Nosaltres hem portat un joc de friends i un altre de tascons, encara que aquests últims es poden evitar si fem servir friends petits. 

Entre una cosa i l'altra haurem estat una mica menys de quatre hores a la paret, però quan estem fent l'últim llarg, hem començat a escoltar trons i veiem uns núvols amenaçadors que venen del nord i es van apropant. El Balandrau i voltants es comencen a tapar, ai, ai... Recollim el material sense aturar-nos gaire i comencem a pujar amb por de que es lii una grossa. Al final, cauen gotes molt grosses però amb poca continuïtat durant alguns diversos períodes de la pujada. Total: mes soroll que aigua, ens hem lliurat. Arribats al cotxe desfem la  llarga pista de Fontalba i ens aturem a un bar que veiem obert a Queralbs on ens ofereixen entrepans freds, però amb l'hora que és, encara gràcies que ens atenen... Al acabar tornem al cotxe i només pujar, ara sí, cau un xàfec curt però intens, que es el que ens temíem que ens podia haver pillat al sortir de la via que en hagués deixat com a peixos. Menys mal ...!

Resum: Coincidim amb el Quim en que la via es molt maca i ben trobada, amb trams molt variats (plaques, diedres...) i sempre mantenint la verticalitat i l'ambient d'alta muntanya, amb un paisatge meravellós. I la tranquil·litat absoluta, només trencada de quan en quan per el xiulet del cremallera que passa bastant mes avall que li dona ambient.

Aquí sota hi ha la ressenya amb la que hem anat a la via. I si algú te interès en veure alguna foto de la sortida, AQUI les trobareu. Ascensió feta per Quim Prats i Jordi Fornés.

Salut i roca!




Ressenya de Luichy

NOTA: sempre m'havia cridat l'atenció el nom de la via i investigant per Google he trobat que la cosa ve d'aquí. Imagino que algú dels que va obrir la via devia d'estudiar egiptologia o similar... 😉 

dilluns, 7 de juny de 2021

Via Moai al Serrat de la Corona

Després de tres setmanes sense sortir a escalar, quedem amb el Jordi per aquest dilluns.

Un cop remenades diferents alternatives decidim anar al Serrat de la Corona, una zona nova per nosaltres, i que fa temps el Jordi va veure una ressenya en principi interesant i assequible per el grau.

Arribats a Àger anem a buscar la pista que porta a Montrebei, passem per davant de la paret tot buscant el pàrquing que indica el llibre. No el trobem i tornem enrere, aparcarem a un replà al costat de la pista i enfront de la part de la paret per on va la via.

Mentre esmorzem decidim que seguirem caminant per la pista per començar la aproximació en el punt mes baix (on podríem haver deixat el cotxe) i des de aquest punt remuntar pel mig del bosc fins el peu de via on trobarem una fletxa picada.

Fent cas a la ressenya hem agafat un munt de friends fins al cam. del 4 i repetits, fins hi tot un martell amb dos pitons plans, que haurem tret a passejar, dons al final (segons la nostra opinió) es suficient amb un joc de friends fins el nº 4 de camelot.

La via consta de cinc llargs pràcticament des equipats on només trobarem alguna baga i un parell de pitons a la última tirada.

La via no s’ha fet gaire i cal anar amb compte amb la roca i llegir correctament el traçat, dons en cas contrari ens podem endur algun ensurt.

A la baixada (tot i saber que teníem que baixar per la segona canal) ens hem aventurat per la primera (nosaltres som així) amb el resultat de tenir que fer un ràpel d’una alzina per arribar a la base de la paret.

Després desfer el camí de pujada fins al cotxe i a recuperar forces i hidratar-se al bar d’Àger.



Salut i muntanya

dimecres, 2 de juny de 2021

Roc de Rombau - via Atacs Iroquesos


Aquest dimecres tornem a coincidir amb en Josep Coll, Pere Ibarz i Pep Bellmunt per anar a la zona d'Oliana. La via triada es una oberta recentment per en Joan Vidal (l'indi) un gran aperturista de vies d'una gran bellesa i ben assegurades.

Quedem al Esclat de Collbató, anem a recollir al Pere que s'ha quedat sense cotxe i enfilem cap a Oliana. Un cop passat el poble ens desviem cap a Peramola tot creuant la carretera. Continuem per aquets i quan a la dreta trobem el cartell per anar a l'hostal de Can Boix, l'agafem. Just abans d'entrar a l'hostal surt una pista a ma dreta amb trossos una mica dolents però transitable. Continuem per la pista fins passar per sota de la zona esportiva (es distingeix per un desplom important) i al cap de poc a ma dreta trobarem un petit aparcament per un o dos cotxes.  

Mentre triem el material a portar (només fan falta unes 17-18 cintes i un estrep) i decidim quines cordades farem, en Pep se'n adona que s'ha deixat el casc! Buf... Tal com es la pedra d'aquesta zona, no es recomanable anar sense, per lo que pren la decisió que creiem mes encertada que es quedar-se. El Pere es vol solidaritzar amb el Pep i quedar-se amb ell però finalment el convenç perquè vingui amb nosaltres i acabem fen una cordada de tres.

Aproximació: seguint la pista uns metres mes amunt hi ha una fita a ma esquerra que s'enfila cap el bosc. Si anem seguint les fites sense deixar-les (no com nosaltres...) veurem que van per sota de la paret que ens queda a ma dreta i després de donar la volta a l'esperó arribarem a un punt on hi ha una fletxa pintada a la pedra i un arbust amb unes banyes probablement de cabra a sobre, i una mica a la dreta veurem que comencen els parabolts. Una mitja hora d'aproximació.

La via consta de 7 llargs, tots d'uns 30 mts., excepte el primer que te uns 40 mts. A pesar de l'aspecte inicial de la roca, la veritat es que la via està bastant sanejada (excepte el cinquè que es terrós) i molt ben assegurada per poder forçar dins de les possibilitats de cadascú.

No detallo els llargs per no fer 'spoiler' de la via. Deixo la ressenya original a sota i que cadascú que la faci jutgi. 

Finalment jo faig els dos primers llargs, el Pere el dos següents i el Josep acabarà fent el tres últims.

Després de fer la via considerem que es força maca, molt ben aconseguida i excepte algun tram concret, per exemple la cinquena tirada, la resta es força bona. Les assegurances son parabolts, alguna baga en perfecte estat i de bon diàmetre i un parell de pitons testimonials.

Amb una dificultat màxima de V+ i A0 o A1, cadascú pot forçar fins on pugui, ja que com hem dit la via està molt ben assegurada. El mestre Josep, excepte l'esmentat cinquè  llarg on decidim passat tots de puntetes amb A0, aconsegueix passar pràcticament tots els passos sense tocar. 

Aquí hi ha l'enllaç per si voleu veure FOTOS



dimecres, 19 de maig de 2021

Magical Mystery Tour (Roca de Sant Martí) + Territori Dakota (Roca de Sant Cugat)

Josep Coll, Jordi Fornés, Pere Lluis Ibars i Pep Bellmunt

Després de posar-me en contacte amb els companys del CADE Esteve Margenats i Josep Coll, el dilluns m'apropo a Vallirana al sector de La Cascada, on van freqüentment a fer esportiva. Intento fer dignament alguna de les vies amb la corda per dalt i aprofitant l'avinentesa, el Josep em proposa anar a la zona de la Plantació a Montserrat el proper dimecres, on ha quedat amb dos companys.
Doncs dit i fet, el dimecres quedem al centre comercial de Collbató on apareixen en Pere Lluis Ibars que viu aquí, en Josep Coll i el Pep Bellmunt que venen en un cotxe i jo que arribo amb el meu. Fetes les presentacions (no coneixia al Pere ni al Pep) ens apropem amb el cotxe fins una hípica a la part de dalt del poble i d'allí comencem el camí del Clot de la Mónica i després per la canal dels Llorers.

Deixem les motxilles grosses amagades una mica abans de la bifurcació on es deixa la canal principal dels Llorers i continuem amb el material fins el peu de la Roca de Sant Martí. Fa un dia fresc i bastant ventós per lo que la sensació de fred s'accentua bastant.
  
Ens encordem el Josep Coll i jo i em  proposa començar. Cap problema, sempre m'agrada començar però generalment ho fem a sorts o el que acaba un dia, el company comença la següent la propera via. Ens posem d'acord en com avisem al arribar a la reunió si no ens sentim, ja que cada cordada té els seus propis mètodes, cadascun dels quals es vàlid però que no sempre coincideixen.

Aquesta primera via es dels germans Masó, la qual cosa es garantia de que està ben assegurada, per lo que en general quasi sempre et permet provar els passos mes delicats amb garantia de no fer-se mal si no surt bé, o de ajudar-te en cas de no passar net.

Començo la via, un llarg d'uns 40 mts. de II, IV amb roca discreta. La reunió es fa en uns arbres.

El segon llarg comença amb un parell de passos d'artificial i després es continua per l'aresta que s'ajeu (A1, IV+, III, II) 45 mts.

Al tercer llarg s'ha d'anar a buscar un bolt uns 15 mts. mes amunt i flanquejar cap a la dreta per evitar una panxa, pujar recte per anar a buscar les peces a l'esquerra per sobre de la panxa. Aquí comença un tram vertical, amb roca excel·lent fins que l'aresta s'ajeu de nou. Faig la reunió en uns arbres per no anar massa mes lluny. IV, V, V+ (potser un pas de VIa), V. 35 mts.

Fem canvi de reunió per posar-nos al peu de l'últim bastió de la Roca de Sant Marti. Continua en Josep. Aquí la via flanqueja en diagonal cap a la dreta ben assegurat i bona roca fins arribar a l'esperó on hi han els passos més difícils del llarg per entrar a la reunió on trobarem dos spits. Tirada en conjunt molt maca. IV+, V, V+. 35 mts.

Els dos últims llargs els faig de cop. Començo seguint el diedre on estem i sortint a la placa fins el diedre de damunt on quan es redreça hi ha una peça. A partir d'aqui la roca va empitjorant fins arribar al cim. S'ha d'anar en compte de no tirar pedres.

Al cap de poca estona arriben en Pere Lluis i en Pep. Com que hem estat unes 2h30 decidim continuar cap a la Roca de Sant Cugat que tenim davant i anar a fer la Territori Dakota. Desgrimpem, doncs fins el coll amb la cara sud de la Roca de Sant Cugat.


Ens plantem al peu de la Territori Dakota, a la cara oest de la Roca de Sant Cugat. El sol encara està amagat i fa bastant aire.

Com que el Josep ja ha fet aquesta via, em proposa començar a mi. Accepto, som-hi!

Primer llarg. Placa amb roca molt bona i compacta menys l'arribada a la reunió però que no ens afecta. Molt ben assegurada amb bolts. 35 mts, III, IV, IV+, V

Segon llarg. Segueix la fissura que tenim davant, bona i vertical. El Josep posa un friend mitja i després va trobant claus i bolts. Tirada excepcional. 30 mts. V+ a l'inici i al sortir de la fissura, després V.

El tercer i últim llarg va fins sota un petit sostre. Un cop aquí xapem un bolt i podem pujar directament (VIa) o baixar lleugerament i flanquejar a l'esquerra per sortir a l'aresta (V).

Un cop al cim, esperem l'altra cordada, ens fem la foto de grup i ens dirigim al rapel. A continuació la incomoda baixada flanquejant i pujant cap a l'esquerra primer i baixant per la canal de l'esquerra amb bastantes pedres soltes. Un cop a peu de via, desfem el camí i cap a les 16h estem als cotxes.

Ens acomiadem amb intenció de tornar a quedar mes endavant. Potser a Collegats?. Seguim en contacte!

Maca sortida, fantàstics companys i ara cap a casa. Salut i roca!

ENLLAÇ A LES FOTOS (barrejades)





dijous, 13 de maig de 2021

Serra de Queralt. Vies Mossèn Tronxo i Mossèn David

El dijous, com que el temps pinta variable, decidim anar a un lloc d'accés ràpid i aproximació relativament curta. Havíem vist al blog del Joan Asin  aquesta combinació de vies, que a priori ens sembla interessant perquè surten uns quants metres (prop de 300) i la zona es tranquil·la i diferent a les que anem habitualment.

La veritat es que a la via Mossèn Tronxo només trobem interessant el tercer llarg, que es una placa bonica amb un grau molt moderat (Ve.). Les dues primeres tirades son herboses i discontinues, tot i que la roca que hi trobem es bona en general.

Quan s'acaba aquesta via, es puja entre la vegetació fins trobar el camí que baixa de Queralt. El seguim de baixada trobant una capella, i continuem fins passar una segona capella i una mica mes avall a ma esquerra s'intueix la segona via (Mossèn David).

Resum de la via: primer llarg 50 mts., IV, V. Segon llarg 50 mts. IV. Tercer llarg 40 mts. IV+, V i IV+. 

Grimpem uns metres fins que a l'esquerra es troba una petita alsina on fem la R0. La primera tirada es maca amb roca compacta i adherent. 40 mts. IV, IV+, 1 pas de V+ i Ve. El segon llarg de uns 40 mts. es bastant ajagut (II) fins que al final es redreça una mica IV. L'últim llarg de 50 metres es molt herbós a l'inici (II, III), fins que al final te un diedre molt bonic d'uns 10 metres IV+.

Per tornar, s'ha de seguir l'aresta en direcció a Queralt. Quan s'ha de baixar cap a l'esquerra, aprofitem per desgrimpar i baixem directament cap el camí de tornada. Apareixem just en el punt del camí on hem aparegut al acabar abans la via  Mossèn Tronxo. Continuem baixant fins aparèixer directament al cotxe.

Resum: si obviem lo esmentat de les zones herboses i discontinues, al final fem uns quant metres amb un ambient primaveral (tot està molt verd!). Combinació ràpida a una zona tranquila.

Si us decidiu a anar-hi i voleu fer servir un track per l'aproximació, aquest de Roc Jumper es bastant correcte.

I si voleu veure FOTOS...


ESQUEMA GENERAL DE LES VIES DEL BLOG DEL JOAN ASÍN: 😉




Apa, salut i fins la propera!

dilluns, 10 de maig de 2021

Abella de la Conca-Bon Voyage parmis les Anges

Avui hem decidit anar a Abella de la Conca, un descobriment per nosaltres en els últim anys, on hi han vies clàssiques molt curioses per el nostre nivell, i amb una roca en general molt adherent i compacta.

Ens feia gràcia concretament aquesta via, perquè tot i la seva dificultat moderada a la ressenya veiem que passa per damunt d'un dels arcs, la qual cosa ens sembla que pot resultar fotogènica, tot i que el seu recorregut es quasi sempre per plaques i amb poc ambient.

Deixem el cotxe a un petit aparcament prop dels contenidors de brossa abans d'entrar al poble. Una mica mes amunt surt un corriol que s'enfila directe sense tenir que passar per dins del poble fins que trobem el camí transversal, el qual seguim cap a l'esquerra fins que s'intueix el peu de via per les indicacions i on es veuen marcades a la roca (molt desdibuixades) les lletres BV.

Sembla que aquesta matinada ha plogut i encara trobem restes d'humitat. Quan arribem a peu de via ja toca el sol. El primer llarg fa una mica de respecte però un cop enfilats la cosa es millor del que aparentment sembla. Per arribar a la reunió es te que creuar un tros boscós i a l'esquerra hi han un parell de parabolts. 

El segon llarg es un mur aparentment amb zones herboses amb una fissura vertical que resulta ser molt bona.

El tercer llarg comença amb una placa fins sota un ressalt que hem de creuar cap a l'esquerra per situar-nos a la placa. Aquest pas no es obligat i la placa, tot i que es fina i d'adherència la resolem força bé.

El quart llarg comença amb una placa compacta i després un flanqueig ascendent cap a l'esquerra.

El cinquè llarg segueix en flanqueig ascendent a l'esquerra (es pot equipar una mica) fins una placa que es redreça i desprès d'arribar a un esperó s'agafa a la dreta. Tros molt bonic.

El sisè llarg anem per placa cap un diedre que forma l'esperó de la esquerra fins que hi pugem. Aqui la roca es un xic mes delicada. Seguim per l'esperó fins trobar la reunió. Aquest tram es un xic exposat si no el reforcem.

El setè llarg comença pujant fins que es comença a ajeure (estem damunt de l'arc), l'aresta es una mica mes estreta, fins que comença a baixar. En aquest punt trobem una reunió, la qual fem per tal d'evitar el fregament de cordes.

Desgrimpem un trosset fins arribar a un coll. Fa uns moments que ha començat a tronar i cauen gotes... Quan arriba en Quim decidim baixar. Desgrimpada per l'esquerra una mica salvatge fins que passem per sota del pont. Seguim un corriol que es dirigeix cap el següent arc, el qual també travessem per dins. Es molt maco i espectacular. Un cop creuat, a ma dreta trobarem la via ferrada, la qual te un primer tram amb ferros i una corda per assegurar-nos i el tram final sense corda. Al final sortirem prop del coll de l'Agulla Xica i d'aqui podem baixar fins el camí transversal i després directament cap el cotxe.

Finalment, sembla que encara que està molt negre no vol ploure... Agafem el cotxe i tornem fins el Coll de Comiols. Just a dalt hi ha un mirador sobre la vall. Ens aturem aquí, traiem unes cadires de càmping i aprofitem per dinar contemplant les boniques vistes.

En resum, estem satisfets per l'activitat i no ens ha plogut. Que més volem?

Si voleu veure unes FOTOS...

RESSENYA DE LUICHY (Blog La noche del loro)



dijous, 6 de maig de 2021

Via Conxita Garcia Pérez a la Roca de Sant Cugat (La Plantació)

Aquest dijous tocava fer una sortida curta matinal. Decidim anar a la zona de La Plantació. Ens acompanya en Fredi que vindrà a caminar i ens acompanyarà una part del trajecte.

El dia es assolellat i amb molt bona temperatura. Perfecte!. Deixem el vehicle a Collbató, just abans de la tanca del camí cap a la Vinya Nova. Pugem per el camí del Clot de la Mónica i agafem la canal del Llorers. Aquí l'amic Fredi se'n tornarà a la cruïlla que puja a Sant Joan i ens trobarem al cotxe. Nosaltres continuem per la canal fins que arribem al peu de la Roca per la seva banda sud  Flanquegem en ascens cap a la dreta voltant el peu de via fins trobar l'agulla del Patchwork a la cara est.

Havíem llegit en alguna ressenya que la roca de l'agulla era una mica dubtosa, però després de les setmanes de confinament que només ens permetien anar a Sant Llorenç, vàrem curar-nos d'espants i avui ens ha semblat meravellosa.

El primer llarg es fa en Quim. Son uns 35 metres amb algun pas de IVº. Trobem un curiós clau i dos bolts. El Quim ho reforça amb un parell de friends petits. Al cim de l'agulla hi ha un rapel que ens uns 8 metres ens deixa a un collet amb la paret de la Roca de Sant Cugat.

El segon llarg comença amb un mur vertical i per anar a buscar la primera assegurança cal ajudar-se d'un arbre. D'aquí arribarem a una bagueta, després trobarem un parell de bolts i anirem una mica en diagonal a l'esquerra on anirem trobant tres peces mes. Finalment, en diagonal ascendent a la dreta trobarem la reunió de 2 parabolts petits. Roca excel·lent tota la tirada, vertical i amb abundància de preses. Llarg de Vº amb algun pas de V+. 25 metres, 8 assegurances. 

El tercer llarg comença amb un tram vertical (2 bolts) i després es va tombant-se una mica, tot amb abundant presa i assegurances que allunyen una mica mes. Tot i així trobarem 7 peces. Hi ha una reunió a uns 10 metres del cim. Un pas de V+ a l'inici i després IV, IV+ fins que decreix la dificultat.

Per el descens, com que portàvem les motxilles al damunt, hem optat per fer el rapel que està al nord una mica mes avall. Son uns 20 metres. A continuació seguim una mena de corriol a l'esquerra que puja i flanqueja i al arribar a una canal baixem per l'esquerra una bona estona fins trobar el camí de la canal dels Llorers, de nou al peu de la Roca, on continuem baixant fins trobar de nou el camí amb marques grogues. 

Truquem al Fredi per veure on està i ens diu que encara no ha arribat a Collbató. Continuem baixant fins el poble i quan arribem al cotxe fa 10' que ha arribat. Mentre ens canviem, ens bevem unes cerveses que estan en gel (només en portem dues...) que senten de meravella i en acabar tornem cap a casa. Son les 13:15h. Bona hora per tornar a dinar!

Salut i fins la propera!

FOTOS DE LA SORTIDA 

Arxiu del blog