diumenge, 30 de novembre del 2008

Arqueologia Transmediterranea

Avui 30 de novembre, aprofitant l'impas entre pluja i pluja per anar a escalar a la costa, per variar una mica ¿perque al Garraf i no a Castefa que hi han mes vies? us preguntareu ansiosos i estranyats. Doncs perque al Garraf hi ha un bareto on esmorzar decentment i a Castefa cada cop es mes complicat trobar-ne un !. ¿Es una bona raó o no?. Per cert, si en sabeu algún, aviseu. Bé, ens hem enfilat a la vía 'Arqueología Transmediterránea' que es un llarg flanqueig per gran part de la paret i que, segons els autors, serveix de base per altres vies que la creuen o d'escapatoria. El dia ha estat variable amb estones de sol i d'altres una mica tapat, pero amb una temperatura força agradable. Hi havia mar de fons, la qual cosa feia que les ones trenquessin amb gran 'baluern' (estruendo, ho juro) i la escuma arribes vaporitzada fins bastant amunt. La roca es en general regular, pero l'ambient es una passada. Adjunto unes quantes fotos. Joan, puja les teves He trobat a internet la ressenya detallada dels aperturistes aquí Salut.

diumenge, 23 de novembre del 2008

Alta Fidelitat

Després de bastant temps hem rescatat al Joan per fer una sortideta. Aquesta vegada, com que la previsió era que fes fred, hem anat a parar a Montserrat, al Serrat dels Monjos que està situat al sud i normalment fa molt bona temperatura a aquesta època. Hem escollit a l'atzar la via Alta Fidelitat mentre esmorzem perquè sembla assequible i bonica. Quan ens dirigim cap a la paret des de Collbató ens trobem a la Manoli, el Jaume i uns amics que va a escalar al Parvulari,. Els saludem i continuem. Doncs bé, després de fer tota l'aproximació i creuar per sota del Serrat de les Garrigoses i el Serrat dels Monjos, un cop a peu de paret ¡sorpresa!. La única cordada de tota aquesta zona està a punt de començar la mateixa via que nosaltres (també es mala sort...). No en tenen pas la culpa, els saludem i anem darrera seu. Es tracta d'una cordada mixta i escalen força bé però van una miqueta lents (nosaltres també) i finalment acabem a les tantes. Bé, no importa. Es tractava de tornar a engegar motors. Salut !.

Arxiu del blog