dimecres, 7 d’abril de 2021

Malanyeu - Tal faràs, tal trobaràs + Monges mascles

Avui ens hem tret una altra espina que ens va quedar el passat mes de novembre a Malanyeu. Ens havíem proposat fer la integral 'Farigola indòmita', unió de les vies 'Tal faràs, tal trobaràs' i 'Gruyère'.

Aquell dia, sols a Malanyeu, mentre esmorzàvem tranquil·lament al costat del cotxe va aparèixer un altre vehicle d'on van baixar dos xicots (de la nostra edat...) que després de saludar, van enfilar cap a les parets. Cinc minuts després nosaltres també començàvem a caminar. Però quan estem arribant prop de la via, escoltem veus i ens mirem amb el Quim: no pot ser!, es una via que no es fa gaire, deuen anar a alguna altra del costat... Doncs no, Murphy ha intervingut de ple i ens trobem a la parella preparant el material al peu de 'la nostra' via!. Serà possible??? 

Després d'una estona que se'ns fa molt llarga, de donar-hi voltes i pensar alternatives, decidim anar al darrera seu, però ja se'ns ha canviat el xip... Total, que el Quim fa el primer llarg, i quan jo estic a la meitat del segon decideixo baixar perquè no ho veig clar... Fi del capítol.

Aquesta vegada, per molt poc ens torna a passar el mateix: al arribar a peu de via, una parelleta jove també està preparant el material... però ells van a la 'Stock de Cock'!. Bé doncs, ara els ànims son uns altres. Tenim la via per nosaltres sols.

Faig el primer llarg d'uns 40 mts. que com la passada vegada em sembla força dur i mantingut. Per nosaltres, la graduació es un Vº per continuïtat, tot i que hi han ressenyes que marquen IV+. Els que no hi heu anat ja m'ho direu. En qualsevols cas, s'ha d'escalar entre passos. Hi trobareu 3 parabolts i tres ponts de roca, però poden posar-se algunes assegurances addicionals amb certa facilitat.

El Quim fa el segon llarg d'uns 50 mts, també de Vº però mes vertical amb algun tros lleugerament més difícil (V+). La primera part es una placa que s'ataca directament i després amb tendència en diagonal cap a l'esquerra fins uns arbres. Els últims metres son per l'esperó de la canal fins arribar a una terrassa a l'esquerra al peu de l'última placa. Hem trobat tres parabolts, un clau i al seu costat una baga a un pont de roca. També es pot posar algun friend (recomanable posar alguna peça entre el primer i segon parabolt!) 

Un cop aquí, provo la placa final i arribo fins el primer espit. Com que al mirar amunt veig una placa molt compacta i ja tinc els braços tocats, decideixo deixar-la per un altre dia i sortir per la Monges Mascles. Tot i que ambdues vies estan a prop, la roca es completament diferent: la primera es compacta i de petits forats i aquesta altra es una continuació de la part de baix: vertical i bons forats. Algunes ressenyes diuen que es V+ però comparativament em sembla més fàcil, tot i que també deixa els braços ben servits. Des de la reunió, uns 55 mts. i 15 cintes. No fa falta posar res.

Per baixar hem fet tres rapels que pensem que poden fer-se en dos si després del primer, en lloc de rapelar de l'arbre (bagues i un maillón) es desgrimpa una mica fins una reunió amb rapel. Això si, amb cordes de 60 mts.

En resum: combinació de vies molt maca, roca excel·lent, dia molt maco (sol i una mica de vent). Què mes podem demanar?

Hem fet algunes fotos, tot i que per la situació d'algunes reunions es difícil fer-ne de la 2na i 3a.

Salut i roca!


Hem aprofitat una ressenya original dels Escalatroncs. La sortida de la dreta es la Monges Mascles. Nota: El tascó encastat que diu la ressenya no l'hem trobat





dijous, 25 de març de 2021

Via Xurrimondongui a l’agulla dels Caporals

Avui tocava treure’s una espineta pendent, ja que de la primera reunió d’aquesta via ens havíem baixat el 2015.

Hem quedat amb el Felip i el Fredi que aniran a caminar, nosaltres (Jordi & Quim) intentarem fer la via per anar després a dinar tots junta a Ca l’Anna al Bruc.

Per sorpresa nostre, quan estem fent la primera tirada apareixen els companys que han canviat de ruta, així que tindrem públic durant tota l’ascensió.

Aproximació

Deixem el cotxe a Can Maçana i prenem el camí a Coll de Porc, un cop passat aquest, seguim direcció al refugi i abans d'arribar a la Balma de l'Esllavissada passem per sota de l'agulla dels Caporals, la via comença a uns 10 metres del camí.  

1ª Tirada (2 spits i 1 pitó)

Ens enfilem amb l’ajuda d’un arbre fins que la paret ens permet entra-hi per anar a buscar el primer spit, després amb tendència a la dreta farem un arc fins que la paret es va redreçant i arribarem a una part mes bruta de terra i vegetació que dona accés a la reunió de 2 spits. 

2ª Tirada (4 pitons i 1 spit)

Llarg de flanqueig per sota d’un sostre. Anem a buscar la primera assegurança un pitó amb una baga, seguirem (per roca aquí mes delicada) trobant algun pitó i reforçant amb un parell de friends i un tascó fins arribar a un spit del que hem de sortir recte amunt. La sortida del spit es força vertical i ens hem “encomanat” a un merlet per fer un pas i ja amb mes bona pressa arribar fins la reunió a una balma. 

3ª Tirada (1 spit )

Sortida per la esquerra de la reunió amunt amb lleugera diagonal a la esquerra fins que una lleixa (aquí hem pogut posar uns tascó) ens permet flanquejar a buscar l'aresta on trobarem un spit i ja per terreny fàcil arribar al cim de l’agulla. 

Descens

Curt ràpel d'unes bagues en una savina per la vessant contraria a la via fins un collet i desprès baixada per la canal fins el camí. 

Resum

Com solem dir.....una via que no et deixarà indiferent, amb trams on hem d’escalar concentrats ja que les assegurances allarguen a directament no n’hi ha. Tot hi això ens hem tret una bona espina.



Ressenya del llibre “Escalades als Frares Encantats” de Daniel Brugaroles, via oberta per Miquel Blanco i Mònica Osta l’any 2000 

dimarts, 23 de març de 2021

Montgrony - Coll Roig - El Ball de la Filomena i El Forat de les Bruixes

Encara que dona mandra, hem decidit començar a tornar a fer comentaris al blog, ja que de la mateixa manera que nosaltres agafem informació d'altres blogs, volem intentar col·laborar amb qui li pugui interessar i aportar el nostre granet de sorra... 

Aquest passat dilluns, aprofitant que el temps sembla que millora, anem a visitar al Coll Roig, zona molt tranquila entre setmana, bonica i per el moment de bona roca. Per una piulada que trobem a Facebook del nostre amic Josep Fatjó, descobrim que han obert una nova via anomenada El ball de la Filomena, d'una graduació força assequible, a l'esquerra de las ja clàssiques El Forat de les Bruixes i 'K'.

La via (veure esquema de les ressenyes de Josep Fatjó de Facebook i del blog escaladaperatontos) que m'he pres la llibertat de copiar, comença a l'esquerra de la canal just al moment en que es troba la baixada de les vies de la dreta ja esmentades El Forat de les Bruixes, K, Tardor Calenta... A data d'avui, hi ha un cartell just a l'esquerra de l'inici que diu prohibit escalar per obertura d'una nova via. Ens vam trobar al Santi Sanz (un dels que van obrir la via) i ens va dir que es degut a que hi ha un bloc inestable i que fins que no ho resolguin, millor que no si posi ningú. Es tracta d'una via (en construcció) que està just a l'esquerra de la nostra.

Al Ball de la Filomena hi trobarem 4 reunions amb 4 llargs (mes aviat curts), que poden fer-se tranquil·lament en dos llargs de corda sense problemes, encadenant el primer i segon llarg, reunió, i tercer i quart llargs. Per baixar, poden fer-se un parell de rapels o agafar un caminet a la dreta que ens portarà a la mateixa canal de baixa de la resta de les vies de la dreta abans esmentades.

La via en sí, només apreta una mica (si ens deixem 😉) en el primer llarg, però les assegurances estan molt juntes i no hi haurà problema per fer A0 si no som capaços. La ultima placa de la via d'uns 20 metres, es molt maca i ajaguda. No hi han assegurances però es molt senzill posar friends de qualsevol mida o algún pont de roca. En resum, en la meva opinió, una via per combinar amb qualsevol altra de la zona. Nosaltres la vam fer en menys d'una hora i després de fer un rapel, vam anar al Forat de les Bruixes que comença uns 20 metres mes avall del peu de via. 

Hem penjat algunes fotos aquí <==

     Ressenyes: esquerra de Josep Fatjó. Dreta: blog 'escaladaperatontos'


Arxiu del blog