dissabte, 26 d’abril de 2008

"Cels de Zafir"

Amics. Tot i que ja ha passat Sant Jordi i perquè no penseu que solament es poden comprar llibres per aquesta data, us vull recomanar una novetat que ha sortit fa molt poc. Es tracta de "Cels de Zafir" de l'Eduard Sallent. De moment només n'he llegit unes poques pàgines, però el llibre ja us puc dir amb tota seguretat que val la pena. El primer relat de l'Ester Sabadell ja és colpidor i per aquells que "estem bastant acabats" ens pot donar una mica de llum i d'esperança.
El llibre relata les ascensions més importants fetes als vuitmils per alpinistes catalans, però destaca, principalment, l'aspecte humà de l'alpinisme, aquell esperit que moltes vegades es perd quan anem a la muntanya.
Crec que és un llibre que ens pot fer reflexionar i que ens pot ajudar a "retornar" a un estat més pur de l'alpinisme.

A la tercera va la vençuda-Roca Gironella-Viatge a l'infern

Escalada a Sant Miquel del Fai (qui ho diria ¿oi?). Roca Gironella, via 'Viatge a l'Infern' Vàrem escollir aquesta via perquè es tracta d'un sostre espectacular segons diuen un dels mes grans de Catalunya i perfecte per escalar els dies de pluja (sobretot si no plou...) Primer intent 12 d'abril: Prospecció de lloc. Ens costa de trobar-ho amb les indicacions de la guia però finalment ho aconseguim. Això sí, l'esmorzar l'hem trobat a la primera i l'hem bordat. Al arribar al lloc, ens adonem de que ens hem oblidat una corda però com que som molt valents (¿inconscients?) ens hi fiquem igualment, llàstima que sigui en una via equivocada i a les 11:00 del matí. La via que decidim abordar està equipada amb cintes fixes (mosqueig !...). Al cap d'una estona decidim avortar la missió, ja que el Joan ni fent el Batman arriba als passos. Almenys, després de donar una volta per la feixa-cova, trobem la via que creiem que es la 'bona' hi decidim tornar-hi un altres dia (glups, quina por). Segon intent 20 d'abril: Avui tenim previsió de pluja general i inundacions imminents. Que collons !, es un sostre i no cal preocupar-se, l'aigua no hi arriba. Aquesta vegada no ens deixem cap corda però si uns peus de gat, un detallet sense importància. Bé, l'artificial es pot fer amb bambes ¿no?. En Joan aconsegueix passar el sostre amb les bambes i triga 'nomes' 2h45'. Aconsegueix posar les 27 cintes exprés que portava i té que deixar a més algun mosquetó sòl i alguna assegurança sense res. Finalment però, arriba a la reunió amb el cel cada cop mes negre. Comença a assegurar-me, començo a ballar i donar voltes pel sostre i al cap de quatre o cinc passos, s'obre el tap del cel i comença a caure aigua que va a parar directament sobre la reunió on esta el Joan. A més a més, s'ha girat un ventet que fa impossible la comunicació entre el primer pis (ell) i la cova (jo), però per el volum dels crits intueixo que la cosa no li va gaire bé. La intensitat de la pluja augmenta i encara que jo em trobo la mar de bé a cobert, el Joan està mutant a granota com les que sentim a baix al torrent. Al cap d'una estona, el Joan (que no se com s'ho ha fet ni ho vull saber) sento que em parla de mes a prop i de forma intel·ligible i aconseguim pactar que em despengi fins a terra i que després ja veurem què fem. Fa una estona que no paro de donar voltes (físiques)alternativament cap un costat i cap un altre, penjat a 5 ó 6 metres de terra i em sento una mica ridícul sense poder fer res. Torna a començar la cridòria del Joan (un altre cop llunyana) però les cordes no es mouen ni amunt ni avall. Em deixo les meves cordes (vocals) intentant dir-li a en Joan que em despengi, però es inútil, això no es mou de cap manera. Intento retrocedir sobre els meus passos i la corda no m'arriba. Al cap d'un quart d'hora de no poder fer res finalment decideixo empalmar els estreps amb cintes i fer una cadena per despenjar-me lo màxim possible fins baix de tot i si cal desencordar-me i saltar fins a terra per anar a ajudar a en Joan però quan ho tinc tot muntat i em penjo del final de l'estrep noto que les cordes cedeixen, m'hi penjo (acollonit) i finalment em depositen suaument a terra. Deixo tot l'invent penjant, em desencordo i pujo corrent pel camí per parlar amb el Joan i veure que fem. Ara, em començo a mullar jo també i entenc perquè es queixa el Joan, ja que en un moment m'he posat com un peix. El veig a la reunió en una lleixa a només 5 metres per sota del camí. A crits, em diu que té una altra corda al cotxe, la vaig a buscar i m'apropo on es ell per assegurar-lo des de dalt. Finalment aconsegueix pujar fins a mi. No li dic perquè 'no está l'horno pa bollos' però em sembla una escena de pesca, ja que al final de la corda apareix un esser movent-se i tot mullat. Bé, un cop en aquest punt decidim recuperar les cordes que valen molta pasta, pero al fer-ho es queda tot el material posat ben penjadet al sostre, com en una botiga gegant de material. Segon intents 25 d'abril: Tercer i últim intent. Decidim agafar un dia de festa (divendres) abans que sigui cap de setmana i que algú pugui pensar que el material es un regal de la federació. Aquesta vegada la veritat es que tot va bé. Pujo abans jo amb la sort de trobar-me els passos posats. ¿Com s'ho ha fet el Joan per arribar si es mes baixet que jo?. Procuro preocupar-me només de cada pas següent i finalment arribo a la reunió després de no sé quanta estona (2 hores?) amb la boca seca i els braços trencats. Recupero la corda i el Joan sense parar va fent, i arriba quasi sencer a la reunió. Es nota que ja coneix la vía. Així, qualsevol... Just abans però, unes veus ens saluden; son uns xicots que es dirigeixen cap a la cova ¿qui seran?. Acabem la via, eufòrics per l'èxit i sobretot per haver recuperat el material, i decidim tornem cap a la cova per anar a buscar les motxilles. Tal com anem baixant sentim un crit i veiem un dels xavals fer un pèndul de potser 20 metres... Resulta que estan fent una de les vies en lliure...! Se'ns cauen els dellonsis per terra. El que acaba de volar, es despenja a terra i puja caminant cap a nosaltres. Va sense samarreta i m'imagino que es Mr Hulk. Quines esquenes i quins braços que té el tio !. Resulta que es un dels autors de vies en aquets zona i en diu que està intentant alliberar aquesta nova vía que es diu 'Penjim Penjam'. Jo no havia vist mai de tant d'a prop escalada esportiva a aquest nivell en un sostre i us asseguro que es espectacular. Diuen que creuen que sortirà una vía de 8a, 8a+. M'ho crec (com si em diuen 11a+). Ens acomiadem d'ells i tornem cap a casa contents i fins la següent. Joan Marí i Jordi Fornés. Si voleu veure fotos: http://picasaweb.google.com/cebascg/RocaGironella http://picasaweb.google.es/jordifornes/20080412_RocaGironella http://picasaweb.google.es/jordifornes/20080420_RocaGironella2 http://picasaweb.google.com/jordifornes/20080425_RocaGironella3

dimecres, 16 d’abril de 2008

Nou concurs

Com veig que últimament el blog no te gaire moviment, proposo una nova juguesca:
On es Wally?
No es tracta de trobar al Wally (Jordi) es evident, si no endevinar el indret on es va fer la foto.
El primer premi (i unic) serà una birra.
Salut i sort.

diumenge, 6 d’abril de 2008

29-març-2008
La Portella gran, via Lapónia

Curiosa vía, ràpida de fer, refrescant, bonica, concorreguda, etc... son alguns dels adjectius que se l'hi poden posar. Quatre llargs de roca, els dos primers una mica dubtosa pero sempre molt ben assegurada (parabolts a dojo) la fan una ruta assequible (Ve, A1 obligat) i si es vol (i es pot) apurar fins al 6+, cap problema. L'ultima tirada que coincideix amb la vía normal, que només tenía un parabolt a l'inici del tram mes dret, l'hi han afegit dos parabolts mes, potser un d'ells innecessari pero que la deixen quasi completament equipada.

Arxiu del blog