Al cinquè llarg
=======================================================================
Després d'entrar a la espessa boira que ens ha acompanyat més de mig viatge, ens aturem a Oliana per esmorzar i després continuem fins el càmping de la Valldàn. Teníem dubtes de si anar aquí o cap a la Mora Comdal. Finalment però, triem la primera opció i escollim la via Coronaindi que en Joan Vidal (l'Indi) va obrir l'any passat en plena pandèmia.
Sortim d'Oliana i quasi fins arribar a l'aparcament no comença a veure's el sol. Pel camí, les herbes estan gelades i la temperatura exterior es de -2,5º. Tot i així, ens canviem ràpid i la nítida visió de la paret ens dona ànims. Fins no fa gaire, en Josep no he veia gens clar (mai millor dit)...
Ens dirigim cap a la paret seguint les indicacions de la ressenya i en uns tres quarts d'hora ens plantem a peu de via, després d'anar trobant rastres ossis de l'oberturista. Quan anem a començar, trobem que ja no fa tant fred, potser per la intensa pujada i en quedem només amb la samarreta i guardem la resta de la roba a les motxilles.
Tot a punt per començar!
Cap a tres quarts d'onze ens hi posem. Començo jo, perquè al Josep li fa mal un colze i així em tocarà a mi el tercer llarg que es el que té un tram d'artificial força dret i passos llargs, amb alguna sortida obligada entre mig. La via te set llargs, d'uns 25 mts. cadascun d'ells. Millor no encadenar-los per evitar la caiguda de pedres que es puguin desprendre i per tal d'evitar el fregament de les cordes. Alternant els llargs finalment acabem cap a les dues i mitja, es dir, hem estat unes 3 hores i tres quarts. La temperatura, ideal.
La via en general es de roca molt acceptable, amb algun curt tram uns mica terrós, però sempre ben assegurada. La trobem molt estètica i vertical, amb passos força macos i que deixen apurar fins on cadascú pugui, amb un màxim obligat entre V+, 6a (o A0) i trams obligats d'A1.
En acabar, reposem una mica al cim fent fotos, i a continuació anem a buscar els rapels tot seguint l'aresta en direcció nord (la timba a la dreta). Al collet trobarem una petita fita i un rapel de 30 metres que es millor fer amb una sola corda de 60 mts. per tal d'estalviar-nos problemes al recuperar-la, fins una lleixa just al final de la corda. En aquest punt agafarem un petit corriol deixant la paret a l'esquerra i al poc metres trobarem dues anelles una mica altes (costen de veure) per fer un altre rapel de 20 mts. i arribar així a terra. Per tornar, baixarem fen ziga-zagues mes o menys recte amb lleugera tendència a la dreta i després de passar una tanca metàl·lica tornarem al camí d'inici.
En resum, una sortida molt maca, el lloc molt tranquil i solitari, i amb un bon company!
Salut i fins la propera. CADE triomfa!!
AQUI, L'ENLLAÇ A LES FOTOS
Josep Coll a la reunió amb la marca inconfusible de l'Indi
Avui ens acompanyarà un espectacular mar de boira tot el dia
Josep treballant-se el quart llarg
Ressenya original de l'Indi (Joan Vidal)
