Vidal-Farreny al Cilindre de St. Llorenç de Montgai. 26 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS

Últims metres de la via

Dia fred, mes aviat gèlid. De camí cap a St. Llorenç la temperatura està ratllant els 0º, sempre una mica per sota i com que hi ha una lleugera boirina, decidim anar a fer prèviament un cafè a Can Pere a Camarasa. El cafè es converteix en esmorzar i això revifa els ànims. Quan anàvem a marxar ens trobem al José Guerrero (Pepe el 'xino', com ell mateix ens diu) i xerrem una estoneta amb ell. 

Estàvem dubtant en anar a fer la Vidal-Farreny, que en Quim i jo vam fer el 2014, o la nova via J.R., que ja ha fet (quasi) tothom, però finalment decidim anar a la primera via, ja que el Felip no la ha fet i fa temps que ens la recorda.

Des de l'aparcament de sota el Cilindre, com que decidim entrar per alguna de les vies del sòcol del petit Cilindre per allargar una mica més la via, l'aproximació es gairebé nul·la (potser 2 minuts?). Comencem per una via (no sabem el nom) de les que comença més a l'esquerra, on hi han parabolts, i en un parell de llargs i un canvi de reunió ens plantem al peu del diedre. Tot i que ja l'havíem fet, no la recordàvem gaire i en realitat la via se'n va cap a l'esperó de la dreta. Tot i que la pedra es aparentment 'lletja', en general es de bona qualitat i força compacta. Els punt més obligats estan una mica llimats, però es un petita gran clàssica! Hem estat unes dues hores i hem gaudit força. Salut i roca, i fins la propera!

Feta per Quim Prats & Felip Mateu & Jordi Fornés

Via Gloria + Aresta Brucs a l'Agulla de Can Jorba. 19 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS

Quim fugint del fred de peu de via

Avui, tot i el sol, matí gèlid degut a l'aire que bufa fort i la temperatura baixa propera als 0º. Quan arribem a l'aparcament habilitat per anar a Can Jorba, veiem que encara no toca el sol al sector on volem anar, perquè queda enfonsat i tapat per l'esperó que té a l'est. Anem fent l'aproximació amb molta calma i mentre ens hi acostem, veiem que el sol s'hi va apropant però més lentament del que voldríem. Quan arribem a peu de via, no fa vent però el sol encara es lluny. 

El primer llarg serà una prova de voluntat, ja que va deixant-me les mans glaçades a cada pas i tinc que aturar-me diverses vegades per escalfar-les. Quan per fi arribo a la primera reunió, al cap d'un moment em toca el sol i això ens dona un cop de moral. El pobre Quim, que ha estat parat assegurant-me, tampoc ho ha passat millor, doncs ha quedat garratibat i encara li tocarà fer mig primer llarg a l'ombra. Quan arriba a la reunió, el sol el va revifant poc a poc, i tot i que ha començat a bufar una mica de vent, li canvia  l'ànim.

Els dos llargs següents seran més plàcids, tot i el vent que de tant en tant bufa més fort. La part final del quart llarg, torna a estar a l'ombra. El Quim la resol amb la solvència habitual, però quan hi arribo jo, al treure la última assegurança, quan me'n adono estic pendulant. No sé què ha passat... Més emprenyat que espantat, acabo el tros i arribo a la reunió. Ha sigut la confiança d'anar de segon...

Des d'aquest punt, remuntem tota l'aresta (uns 150 mts.) lo més ràpid que podem fins arribar a l'arbret on hi ha un rapel d'uns 15 metres que ens deixarà a un replà on arreglem el material i ens canviem. Fins aquí hem estat dues hores i mitja. Decidim tornar caminant, doncs les alternatives de baixar per el Tres en Ratlla o el Joc de l'Oca, ara mateix no ens sedueixen. Toca baixar doncs cap al torrent, remuntar-lo fins trobar la cruïlla a la dreta que porta a Coll Musset i baixar per  el camí dels Francesos. D'allí a l'aparcament queda un passeig.

Salut i fins la propera!

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés

Penya Ginesta, vies Fábulas Humanas i Zoé 0. 17 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS

Diedre de sortida de la Zoé 0

Quan aquest matí hem quedat al punt de trobada habitual, plovia. Havíem decidit anar a fer alguna cosa al Pic del Martell, perquè segons la previsió de la meteo, tot i que el vent ha de ser fort a tot arreu, allí no hi haurà pluja. Doncs error!. Durant tot el camí ens plou de valent i cap a la costa es veu molt negre, però decidim continuar igualment i fer un 'pit stop' al bar Casa Dídac de Castelldefels (per cert, lloc popular molt recomanable, tant per esmorzar com per dinar), per veure com evoluciona el temps. Mentre esmorzem, de sobte surt el sol i desapareixen tots els núvols! Bé, doncs un cop acabat, decidim anar cap a la zona, i com que suposem que el terra per baixar cap a les vies estarà enfangat, canviem de pla i decidim veure com està la Penya Ginesta.

Un cop arribats a l'aparcament, tot i que hem passat per algun petit bassal d'aigua, la paret es veu ben seca, suposem que ajudada pel fort vent que fa per tot arreu. Preparem el material i anem a la part esquerra de la paret, on cap de nosaltres no hem fet mai res en aquest sector. Com que ja es una mica tard, decidim fer alguna via senzilleta per omplir un matí, que a priori quasi donàvem per perdut.

Doncs ha resultat que les dues vies que hem fet, primer la Fábulas Humanas i després la Zoé 0, han resultat unes petites perles, amb bona roca, bon canto i ben assegurades, hi ens han permès gaudir d'una bona estona, que malgrat el fort vent que estava fent, com que la paret està lleugerament arrecerada, la temperatura ha estat molt bona. Al acabar, per celebrar-ho, hem tornat a dinar al mateix lloc.

Salut i fins la propera!

Activitat feta per Felip Mateu & Quim Prats & Jordi Fornés

Espero Blocaire a La Codolosa. 13 de gener de 2023

 Enllaç a les FOTOS

Avui la idea era anar als Gorros, pero quan arribem al Monestir fa un fred intens i per arreglar-ho no funciona el funicular de Sant Joan.....

Acabem a la Codolosa, com altres dies freds.

La via escollida te tres tirades, de les quals nomes la segona es ben dreta i interessant, les altres dos son de tramit.

L'equipament es bo, pero allunyat en els trams facils. Posem algun friend que altre.

Via feta per Jordi Fornes i Felip Mateu.

Salut!! 

Via Tossudament Alçats a Montanissell. 12 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS

Quim al darrer llarg

Avui hem decidit anar una mica mes lluny de lo habitual, concretament fins al poble de Montanissell, un indret una mica perdut de l'Alt Urgell on no estem ben bé segurs d'haver-hi estat mai ningú de nosaltres.

Hem escollit la via Tossudament Alçats després d'haver trobat la ressenya en algun dels nostres blogs de referencia, perquè la dificultat ens sembla assequible. 

Avui, en Felip ha decidit anar a caminar i acompanyar a en Fredi, que també ha vingut amb nosaltres.

Aparquem a la pista (esquema de l'aproximació) després de passar un despreniment de blocs molt evident. Un cop preparats, ens separem amb els caminadors. Ells se'n van pista amunt i en Quim i jo retrocedim fins un revolt on hem vist les taques blaves que diuen les ressenyes, on des d'aquest punt en una mica més d'un quart d'hora ens portaran a peu de via.

La via està orientada al sud i consta de 6 llargs, on hi ha una mica de tot: diedres, plaques, un parell de passos desplomats, trossos més ajaguts... en fi, bastant variat. La roca es acceptable, encara que hi han trams amb terra. S'han de reforçar algunes tirades amb friends variats, però els trossos mes complicats estan assegurats (dins de les fotos, hi han un parell de ressenyes que hem trobat a la xarxa).

La via ens ha resultat força interessant i l'indret, tranquil i solitari. A més, la temperatura ha estat ideal.

Hem esmerçat unes 3 hores en fer la via, però com que hem començat una mica tard (cap les 11h) arribem al cim a les 14h. i teòricament, encara ens queden uns tres quarts d'hora de tornada. Pensem que avui dinarem tard. Per la nostra alegria, quan truquem amb en Felip per avisar que ja hem acabat, com que han acabat de caminar més aviat que nosaltres i han arribat aviat al cotxe, ens diu que han decidit pujar a buscar-nos amb el vehicle fins el punt on la pista conflueix amb la nostra baixada, i així poder baixar més ràpid. Fantàstic!, a més d'estalviar-nos ben bé mitja hora de baixada, ens permet que a les 15h en punt estem a Organyà, on encara podrem dinar sense problemes i explicar-nos les experiències de la jornada.

En resum, bona sortida i bona companyia!

Excursió. Fredi & Felip. Escalada: Quim & Jordi

via Salvador-Alava al Setrill 35 anys després. 4 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS del blog.

Ja fa temps que havíem parlar de tornar a fer aquesta via, que recordàvem que feia anys havíem fet i ens havia semblat interessant. Al buscar-la al llibre d'Agulles de Montserrat, posava que estava restaurada amb parabolts i que feien falta 10¿? cintes i opcionalment un friend del 0.75. Amb aquestes dades, vam arribar ahir a Can Maçana amb boira i vam decidir anar a fer-la.

 

Un cop triat el material (12 cintes i friends variats, per anar sobrats), ens dirigim cap el refugi i desprès per la canal de l'Ou de Colom, arribem al peu de l'aresta sense gaire problemes. Veiem les dues vies que comencen en aquest punt, El Hobbit a l'esquerra, i la nostra, separades per uns pocs metres.

La primera assegurança visible està a uns 6 o 7 metres del terra i un cop ficats en matèria, veiem que la cosa serà mes complicada de lo que esperàvem. Al primer llarg, trobem cinc peces, amb passos obligats i bastant 'aire' entre ells, sense possibilitat de posar més assegurances a no ser que es porti  martell i pitons.

Lo mateix passa amb el segon llarg, uns 25 metres amb dues peces, que tot i no ser tant difícil no ens permet posar cap assegurança més i es exposada. El tercer, té tres parabolts i aquest sí que el podem reforçar amb dos friends, un al poc de sortir de la reunió amb el 0.75, i l'altre del 2, en el flanqueig abans de l'últim parabolt. Hi ha una última reunió a uns 15 metres del cim, interessant de fer perquè a dalt no hi ha res decent per assegurar.

El descens, una desgrimpada fins uns arbres on hi ha un rapel amb bagues, rapel de 35 metres i descens cap a la vessant oest, amb un altre rapel d'uns 15 metres d'una baga ronyosa (o directament de l'arbre) on tornem a trobar la canal de l'Ou de Colom i en 5 minuts a peu de via.

En resum, la via es molt maca i una aresta típicament montserratina, però la trobem molt exposada per lo que estem acostumats a fer últimament... Reconec que la culpa es nostra (meva concretament), al no buscar informació més recent, on realment les ressenyes que he trobat a posteriori, indiquen clarament les peces que hi ha, i coincideixen exactament amb la realitat, però en la nostra descàrrega he de dir que al fer cas del llibre (per error o perquè encadenen tirades) ens ha portat fins aquí massa confiats.

El qualsevol cas, al anar a anotar l'activitat, descobreixo amb sorpresa que ja fa 35 anys que l'havíem fet nosaltres dos  en companyia del Frederic Callado, exactament el mateix dia d'avui, un 4 de gener de 1987! Fa més de mitja vida!! 😱

En fi, no ens podem queixar (encara que ho fem...) i orgullosos de poder seguir gaudint d'aquest esport.

Salut i endavant!

Feta per Felip Mateu & Jordi Fornés

Felip iniciant el darrer llarg