dimecres, 28 de juliol de 2021

27/07/2021 Sopeira-Paret de la Presa via Minha Terra Galega + sortida Luichy

Tal com havíem quedat, aprox. a les 8:45 del matí ens trobem a l'entrada de Sopeira amb el Joan Marí. L'Esteve, el Wifi (*) i jo, ja havíem quedat un parell d'hores abans a l'entrada del poble del Bruc.

Un cop fetes les salutacions, baixem fins un parking que hi ha a l'esquerra uns 100 mts. abans d'arribar al final de la carretera. Mentre decidim i preparem el material (unes setze cintes) aprofitem per fer un mos. Quan ho tenim tot llest ens dirigim cap a peu de paret. Veiem que hi ha un cotxe aparcat. Ens proposàvem anar a fer la via Lolita la Flamenca perquè no l'hem fet cap dels tres, però quan ens anem apropant veiem que precisament hi ha una cordada preparant-se al peu d'aquesta via. A l'inici, decidim que anirem darrera seu, però mentre ens anem equipant i al cap d'una estona d'observar les seves maniobres i sense voler donar-nos-les de res, ens dona la sensació de que van una mica lents. A aquesta via li tocarà el sol dins de poc, per lo que finalment decidim anar a la idea original que va proposar l'Esteve fa uns dies: la Minha Terra Galega, a la qual no li toca el sol fins a la tarda, almenys a la part de baix que es la mes dura.

Dit i fet. Com que està pràcticament al costat el desplaçament es mínim. Ens hi fiquem i anem pujant mentre el Wifi es quedarà 'vigilant' les motxilles. Començo jo, el Joan fa la segona, l'Esteve la tercera i quarta, jo la cinquena i l'Esteve la sisena. Al arribar a la feixa dubtem un moment si fer la tirada afegida per el Luichy, que comença uns metres a l'esquerra i té molt bona pinta, o anar a fer la Nord tot baixant. Finalment decidim que farem el llarg addicional per no dir que ho deixem aquí, però ara ja comença a apretar el sol i fa ganes de cervesa. Ho fem així i l'hem encertat, perquè aquest últim llarg es molt maco!


Ressenyes extretes de Lo Gall i Luichy

El meu resum: via molt maca i complerta, amb un tram al quart llarg que si es vol fer en lliure, es bastant mes difícil que la resta, però que es pot resoldre amb alguns passos d'A0-A1. I tal com he dit, destacar el llarg afegit damunt de la feixa d'uns 55 mts, molt maco. Si es fa, hi ha un rappel a la mateixa reunió que ens torna a deixar a la feixa.

Al acabar, baixem per el túnel i per l'espectacular camí que ens torna al peu de la presa, que si estes arreglat seria una atracció turística on ens ve a rebre el Wifi tot content (quina paciència que té el pobre gos!). Fem una aturada flash per remullar-nos al riu, i ens dirigim uns 8 kms. cap el sud, on hi ha una benzinera i uns restaurants. Com que un d'ells està obert, fem la cervesa amb un plat combinat a la terrassa que ens senti de meravella...! Com sempre amb els cafès, parlem de com ha anat el dia, de plans, de futures sortides i desitjos...

Ja s'ha acabat... ara ens toca el comiat i cadascú cap a casa: en Joan cap Esterri, nosaltres al Bruc per fer el canvi on he deixat el cotxe i cap a casa. 

Salut i roca i FORÇA CADE!!

FOTOS DE LA SORTIDA


(*) Aquest el el Wifi

dijous, 22 de juliol de 2021

20 de juliol de 2021. Via Núria a les Moles de Sant Honorat

Des de l'anterior fase de la pandèmia de Covid-19 que per una cosa o un altra no coincidíem amb el Quim, el Felip i el Fredi. Intentant combinar una sortida que ens permetés anar als uns anar a escalar i als altres fer una excursió, proposo anar a Sant Honorat a l'Alt Urgell. 

Quedem a les 7h al centre comercial de Sant Cugat i sortim d'allí. Anem a l'hostal de Can Boix, prop de Peramola i allí deixem al Felip i en Fredi, que aniran a fer una excursió per la zona. El Quim i jo continuem amb el cotxe fins l'ermita de Castell-llebre, on aparquem. Hem decidit anar a la via Núria, que el Quim ja va fer amb el Felip en l'època en que jo encara estava en actiu laboralment i no vaig poder anar-hi. Sempre m'havia fixat en la estètica de l'esperó per on transcorre la via i encara que la roca d'aquesta zona es qüestionable, fa temps que tenia ganes d'anar-hi.

Aprofitant que el Quim ja havia fet el camí i els acurats consells del Felip, fem l'aproximació en una hora mes o menys (croquis aproximació amb wikiloc). Així i tot, quan estàs sota la paret i dins el bosc, es perd la perspectiva i es fàcil liar-se una mica abans de trobar el peu de via.

Comencem cap les 10.30h. Arrenco jo, perquè l'altra vegada havia fet el Quim el primer llarg i així variarà. Fem els dos primers llargs, verticals i laboriosos però amb assegurances molt correctes amb una hora i mitja aproximadament. Després, la via es va tombant sensiblement amb algun ressalt de tant en tant. Quan estem a la tercera reunió rebem la trucada d'en Felip i diu que ja estan fent cerveses a l'hostal... Quina enveja amb la calor que fa aquí!. Pensàvem que no ens tocaria el sol tanta estona, però finalment el tindrem damunt tota la via. Son les 12 i mitja. El Quim agafa totes les cintes i decidim que vagi fent fins que se l'hi acabin. Acaba fent dos llargs més i s'atura a la cinquena reunió perquè les cordes ja l'hi fan molt frec. Faig l'últim llarg i a les 13h. ja som al cim.

Pleguem cordes, ens canviem el calçat i repartim el material sota uns arbres per evitar la forta calor. Un cop fet, comencem a baixar ràpidament, entre altres motius perquè la pista de baixada es molt dreta i si intentes frenar, probablement vagis per terra. Arribem al cotxe a tres quarts de dues amb una suada considerable. Ens canviem i recollim als companys que ens esperen a Can Boix. Dubtem si anar a menjar (i beure) a Peramola però finalment decidim anar a Can Valls que està a la mateixa C-14 abans de Ponts, perquè ja ens agafa en camí de tornada. Mentre dinem (i bevem...) tant uns com altres ens expliquem les peripècies del dia i en acabat tornem tranquil·lament cap el punt de trobada a St. Cugat.

El meu resum és: la via mol maca i ben assegurada per un esperó lògic i molt trobat (bona feina d'en Guillem i cia.), roca en general bastant bona, passos molt estètics a la part de baix i arribada al cim amb un paisatge en tot moment espectacular (per mi, uns dels entorns més bonics de Catalunya). Dia molt bó, una mica calorós però estem a juliol !... i en companyia dels amics. Que mes es pot demanar?

Salut i roca! (CADE & CEBA triomfa!)

I si us ve de gust veure alguna foto AQUI les teniu.



Ressenya dels Escalatroncs


dijous, 15 de juliol de 2021

15/07/2021 Àngel Borràs a Malanyeu


Quedem el dijous amb en Josep Solé. Sembla que encara que farà sol, la temperatura es mantindrà per sota de lo normal per l'època, així que tot buscant vies que no haguem fet ni l'un ni l'altre, cosa bastant difícil,  i com que a més no puc tornar molt tard, decidim anar a Malanyeu ja que el viatge es relativament ràpid i l'aproximació també.
Quedem a Monistrol, parem a fer un mos a la Colònia Rosal i arribem a l'aparcament de Malanyeu. No hi ha ningú, només al cap d'una estona apareixen uns francesos que va a caminar. Temperatura perfecta, sol radiant i verd per tot arreu. A les 10:15 comencem a escalar.
La ressenya adjunta es bastant correcta. El primer llarg es de tràmit per arribar a una rapissa. El segon (el més difícil) el passem forçant el lliure fins on podem (V+, 6A) i  amb alguns passos d'A0 (el cos no dona per tant...). El tercer i quart, molt macos i amb bona roca. Es poden reforçar amb algun friend però així i tot estan ben assegurats. Al cinquè la roca ja es una mica mes dolenta. Es passa per sobre d'una gran savina seca fins la rapissa comuna amb la placa de la via dels Senzills. En aquest punt l'últim llarg se'n va cap a l'esquerra després d'aprofitar les dues assegurances de l'altra via. Fins agafar el tercer parabolt al meu parer li faltaria una peça, perquè tot i que no es molt difícil, una caiguda portaria a una cornisa... Faig la reunió a uns arbres perquè mes amunt sembla que s'acaba i no es veu res. Penso que he fet bé fent-ho així.
Al acabar remuntem fins l'aresta i anem cap a la dreta a trobar el rapel de la via dels Senzills. Està una mica amagat al final del diedre evident on acaba aquesta via. Fem el rapel fins la quarta reunió de la nostra via però al recuperar, quan cau el final de la corda, s'enganxa amb la savina seca i m'obliga a tornar a pujar per desenredar un nus impossible de desfer estirant. Paso la corda per la savina i em despenjo fins la reunió. Des d'aqui, amb un sòl rapel de 55 mts. ja s'arriba a terra.
En resum, via maca, bona roca (en general), dia excel·lent i millor companyia.
Tornem al cotxe i parem a menjar una mica de nou a Can Rosal (son les 15:30 !)

Apa, cap a casa i fins la propera. Salud i roca (CADE triomfa!) i GEDE també 😄


Enllaç a algunes fotos meves. Es Josep no en fa, diu que la seva religió li ho impedeix 😂


dijous, 8 de juliol de 2021

8 de juliol de 2021- Vía Óptima al Gorro Frigi

Aprofitant que el Joan Marí ('Banana' per els amics i coneguts) tenia que baixar a Barcelona, hem quedat per anar a escalar una mica i fer una matinal a Montserrat. Tot i que la previsió no era molt bona, finalment hem quedat igualment a Monistrol, a la plaça de la Font Gran per esmorzar. Per cert, per a qui li pugui interessar, el bar La Roca (de tota la vida) obre a partir de les 8:30 i com que he arribat abans de les 8h, tot buscant hem trobat un bar que es diu Pizzeria El Punt (al carrer St. Pere a uns 100 mts. de la plaça)  que obre a les 8h.

Vaig escollir una via a l'ombra perquè com que som a l'estiu se suposa que farà calor. Doncs resulta que aquesta matinada ha plogut a Montserrat i fa bona temperatura però no calor com s'esperava.

A petició del Joan, pugem pel camí de Sant Miquel cap a Sant Joan, perquè fa temps que no ve a Montserrat i té ganes de contemplar la zona oposada. Anem pujant mentre ens posem al corrent de les novetats, ja que fa temps que no coincidíem. Fet i fet, comencem a escalar a tres quarts d'onze i acabem cap a les 13:30. Hem estat 1:40 aproximadament.

La via, de 4 llargs i 170 mts. està molt ben assegurada (marca Guillem Arias 😉), amb lo que molts peces ens les saltem. La roca es en general molt bona tot i que el tercer llarg te un tros aparentment descompost, però on les pedres son bastant més sòlides de lo que sembla. No ens hem trobat ningú en aquest pany de paret, quan en cap de setmana i aquesta època, sòl estar ple (es lo que té de bo sortir entre setmana...)

Al agafar les cordes m'he confós i una d'elles era de 50 mts. A l'hora de baixar, tenia previst fer un sol rapel de 60 mts. com altres vegades i que apurant una mica et deixa ja a la canal de baixada, però per lo comentat, al no arribar les cordes hem decidit baixar amb dos rapels de 30 mts. per el descens clàssic amb una petita desgrimpada final fins el flanqueig que deixa al coll.

En resum, via agradable i refrescant (mai millor dit...), amb un company de tota la vida. Perfecte!

CADE triomfa! (el vell crit de guerra)

Salut i fins la propera

Si us interessa veure alguna FOTO aquí les trobareu

M'han passat aquesta ressenya, però sincerament no sé de qui és 😦


dissabte, 3 de juliol de 2021

Coma de l'Orri, Piràmide de la Canal de l'Aigua, via Escaladors Asimptomàtics




Piràmide de la Canal de l'Aigua

En Josep Coll em proposa anar el dissabte a aquesta via, una zona desconeguda per mi a nivell d'escalada, i per la qual sento curiositat. Ell ja va fer una via que va al costat de la nostra, la Bio-Desagradable, i diu que l'entorn es meravellós. La orientació de la paret es nord o nord-est.

Quedem doncs a les 6:30 al punt de trobada, en aquest cas a la SATI de la Garriga. A voltants de les 8h, quan arribem a l'aparcament situat uns revolts abans d'arribar a l'estació d'esquí de Vallter, tenim feina per aparcar, doncs ja hi han uns 10 o 12 cotxes i el posem a l'últim forat legal que trobem. Darrera nostre no paren de pujar cotxes que van cap a l'estació. Es nota que és dissabte i la fal·lera de la gent per sortir.

Fem un mos ràpid mentre preparem el material i el repartim (16 cintes + aliens i friends variats) i prenem el camí de pujada. En Josep porta el track que va gravar a la baixada quan va fer la via Bio-Desagradable, doncs segons explica, a la pujada van tenir problemes perquè van agafar directament una tartera que els hi va resultar molt feixuga, i com que a la tornada van veure que era millor flanquejar primer per evitar gran part de la tartera, així ho van fer i van aprofitar per gravar el track. 

Comencem a pujar doncs seguint el track a la inversa, i al cap d'un moment ens trobem una parella de Sant Pere de Castellet, la Sara i el Xevi que ens diuen que van a la Bio-Desagradable. Compartim el camí amb ells mentre anem explicant batalletes. Son una parella molt agradable i tot xerrant es fa el camí mes curt (quasi una hora i mitja). Anem pujant per la fantàstica vall i la piràmide no apareix fins quasi al final, ja que queda una mica amagada a l'esquerra. Des de sota veiem un parell de cordades enfilades a la paret, que per sort no estan a la nostra via. S'ha d'anar en compte, ja que hi ha molta pedra solta i es fàcil tirar-ne sense voler amb les cordes. Finalment, al arribar a peu de la paret, com que les nostres vies queden separades una cinquantena de metres, ens separem i cadascú ens preparem per la nostra. Els tindrem a la nostra esquerra.

La via, en la meva opinió, en alguns punts es una mica rebuscada per tal d'anar a buscar la dificultat, però així i tot està molt ben trobada i té passos molt bonics, estètics i interessants. Està bastant ben assegurada amb parabolts i es senzilla de reforçar amb flotants. L'únic problema el trobem al cinquè llarg, que tot i que es molt maco i vertical, travessa una zona de enormes blocs aparentment inestables i que em fan molt respecte. Els passo procurant 'levitar' per no fer-los caure. Potser no estan tan malament com em sembla, però després el Josep també em corrobora que li han semblat bastant precaris.

La via consta de sis llargs, amb trams força verticals i en general amb bona roca. Les parts més ombrívoles tenen líquens, per lo que si ha plogut fa poc s'ha de tenir en compte. 

Quan acabem la via  veiem que s'ha posat molt núvol i està baixant la boira. La idea inicial, era seguir per les crestes fins el final i baixar per les pendents de l'esquerra, però tal com veiem el temps decidim baixar per els rapels, que són les reunions de la via Bio-Desagradable. Aquests, estan tots equipats amb anelles, excepte un on es baixa d'un arbre amb bagues i un maillón. Els rapels son bastant feixucs degut a la poca inclinació del terreny i l'abundància de branques i matolls, que fa que s'enganxin constantment les cordes. Una hora i mitja mes tard, tornem a ser a terra (ja no hi ha ningú), arreglem el material i tornem cap al cotxe. Calculem que hem estat una mica més de quatre hores per fer la via i quasi una hora i mitja més per fer els rapels per lo explicat abans. Al cotxe, arribem sobre les 17h. i enfilem la tornada, parant a Ripoll a fer una cervesa per celebrar-ho.

Fins la següent, salut i roca!

enllaç a les FOTOS



Arxiu del blog