dissabte, 3 de juliol de 2021

Coma de l'Orri, Piràmide de la Canal de l'Aigua, via Escaladors Asimptomàtics




Piràmide de la Canal de l'Aigua

En Josep Coll em proposa anar el dissabte a aquesta via, una zona desconeguda per mi a nivell d'escalada, i per la qual sento curiositat. Ell ja va fer una via que va al costat de la nostra, la Bio-Desagradable, i diu que l'entorn es meravellós. La orientació de la paret es nord o nord-est.

Quedem doncs a les 6:30 al punt de trobada, en aquest cas a la SATI de la Garriga. A voltants de les 8h, quan arribem a l'aparcament situat uns revolts abans d'arribar a l'estació d'esquí de Vallter, tenim feina per aparcar, doncs ja hi han uns 10 o 12 cotxes i el posem a l'últim forat legal que trobem. Darrera nostre no paren de pujar cotxes que van cap a l'estació. Es nota que és dissabte i la fal·lera de la gent per sortir.

Fem un mos ràpid mentre preparem el material i el repartim (16 cintes + aliens i friends variats) i prenem el camí de pujada. En Josep porta el track que va gravar a la baixada quan va fer la via Bio-Desagradable, doncs segons explica, a la pujada van tenir problemes perquè van agafar directament una tartera que els hi va resultar molt feixuga, i com que a la tornada van veure que era millor flanquejar primer per evitar gran part de la tartera, així ho van fer i van aprofitar per gravar el track. 

Comencem a pujar doncs seguint el track a la inversa, i al cap d'un moment ens trobem una parella de Sant Pere de Castellet, la Sara i el Xevi que ens diuen que van a la Bio-Desagradable. Compartim el camí amb ells mentre anem explicant batalletes. Son una parella molt agradable i tot xerrant es fa el camí mes curt (quasi una hora i mitja). Anem pujant per la fantàstica vall i la piràmide no apareix fins quasi al final, ja que queda una mica amagada a l'esquerra. Des de sota veiem un parell de cordades enfilades a la paret, que per sort no estan a la nostra via. S'ha d'anar en compte, ja que hi ha molta pedra solta i es fàcil tirar-ne sense voler amb les cordes. Finalment, al arribar a peu de la paret, com que les nostres vies queden separades una cinquantena de metres, ens separem i cadascú ens preparem per la nostra. Els tindrem a la nostra esquerra.

La via, en la meva opinió, en alguns punts es una mica rebuscada per tal d'anar a buscar la dificultat, però així i tot està molt ben trobada i té passos molt bonics, estètics i interessants. Està bastant ben assegurada amb parabolts i es senzilla de reforçar amb flotants. L'únic problema el trobem al cinquè llarg, que tot i que es molt maco i vertical, travessa una zona de enormes blocs aparentment inestables i que em fan molt respecte. Els passo procurant 'levitar' per no fer-los caure. Potser no estan tan malament com em sembla, però després el Josep també em corrobora que li han semblat bastant precaris.

La via consta de sis llargs, amb trams força verticals i en general amb bona roca. Les parts més ombrívoles tenen líquens, per lo que si ha plogut fa poc s'ha de tenir en compte. 

Quan acabem la via  veiem que s'ha posat molt núvol i està baixant la boira. La idea inicial, era seguir per les crestes fins el final i baixar per les pendents de l'esquerra, però tal com veiem el temps decidim baixar per els rapels, que són les reunions de la via Bio-Desagradable. Aquests, estan tots equipats amb anelles, excepte un on es baixa d'un arbre amb bagues i un maillón. Els rapels son bastant feixucs degut a la poca inclinació del terreny i l'abundància de branques i matolls, que fa que s'enganxin constantment les cordes. Una hora i mitja mes tard, tornem a ser a terra (ja no hi ha ningú), arreglem el material i tornem cap al cotxe. Calculem que hem estat una mica més de quatre hores per fer la via i quasi una hora i mitja més per fer els rapels per lo explicat abans. Al cotxe, arribem sobre les 17h. i enfilem la tornada, parant a Ripoll a fer una cervesa per celebrar-ho.

Fins la següent, salut i roca!

enllaç a les FOTOS



1 comentari:

Jordi Fornes ha dit...

El dimarts 6 de juliol hi ha hagut un accident, precisament al cinquè llarg, que tal com he comentat ens va semblar molt precari...
Ànims al Juan Carlos que es el xicot que va prendre mal. Esperem que es recuperi ràpidament

Arxiu del blog