dijous, 22 de juliol de 2021

20 de juliol de 2021. Via Núria a les Moles de Sant Honorat

Des de l'anterior fase de la pandèmia de Covid-19 que per una cosa o un altra no coincidíem amb el Quim, el Felip i el Fredi. Intentant combinar una sortida que ens permetés anar als uns anar a escalar i als altres fer una excursió, proposo anar a Sant Honorat a l'Alt Urgell. 

Quedem a les 7h al centre comercial de Sant Cugat i sortim d'allí. Anem a l'hostal de Can Boix, prop de Peramola i allí deixem al Felip i en Fredi, que aniran a fer una excursió per la zona. El Quim i jo continuem amb el cotxe fins l'ermita de Castell-llebre, on aparquem. Hem decidit anar a la via Núria, que el Quim ja va fer amb el Felip en l'època en que jo encara estava en actiu laboralment i no vaig poder anar-hi. Sempre m'havia fixat en la estètica de l'esperó per on transcorre la via i encara que la roca d'aquesta zona es qüestionable, fa temps que tenia ganes d'anar-hi.

Aprofitant que el Quim ja havia fet el camí i els acurats consells del Felip, fem l'aproximació en una hora mes o menys (croquis aproximació amb wikiloc). Així i tot, quan estàs sota la paret i dins el bosc, es perd la perspectiva i es fàcil liar-se una mica abans de trobar el peu de via.

Comencem cap les 10.30h. Arrenco jo, perquè l'altra vegada havia fet el Quim el primer llarg i així variarà. Fem els dos primers llargs, verticals i laboriosos però amb assegurances molt correctes amb una hora i mitja aproximadament. Després, la via es va tombant sensiblement amb algun ressalt de tant en tant. Quan estem a la tercera reunió rebem la trucada d'en Felip i diu que ja estan fent cerveses a l'hostal... Quina enveja amb la calor que fa aquí!. Pensàvem que no ens tocaria el sol tanta estona, però finalment el tindrem damunt tota la via. Son les 12 i mitja. El Quim agafa totes les cintes i decidim que vagi fent fins que se l'hi acabin. Acaba fent dos llargs més i s'atura a la cinquena reunió perquè les cordes ja l'hi fan molt frec. Faig l'últim llarg i a les 13h. ja som al cim.

Pleguem cordes, ens canviem el calçat i repartim el material sota uns arbres per evitar la forta calor. Un cop fet, comencem a baixar ràpidament, entre altres motius perquè la pista de baixada es molt dreta i si intentes frenar, probablement vagis per terra. Arribem al cotxe a tres quarts de dues amb una suada considerable. Ens canviem i recollim als companys que ens esperen a Can Boix. Dubtem si anar a menjar (i beure) a Peramola però finalment decidim anar a Can Valls que està a la mateixa C-14 abans de Ponts, perquè ja ens agafa en camí de tornada. Mentre dinem (i bevem...) tant uns com altres ens expliquem les peripècies del dia i en acabat tornem tranquil·lament cap el punt de trobada a St. Cugat.

El meu resum és: la via mol maca i ben assegurada per un esperó lògic i molt trobat (bona feina d'en Guillem i cia.), roca en general bastant bona, passos molt estètics a la part de baix i arribada al cim amb un paisatge en tot moment espectacular (per mi, uns dels entorns més bonics de Catalunya). Dia molt bó, una mica calorós però estem a juliol !... i en companyia dels amics. Que mes es pot demanar?

Salut i roca! (CADE & CEBA triomfa!)

I si us ve de gust veure alguna foto AQUI les teniu.



Ressenya dels Escalatroncs


Arxiu del blog