Tal com havíem quedat, aprox. a les 8:45 del matí ens trobem a l'entrada de Sopeira amb el Joan Marí. L'Esteve, el Wifi (*) i jo, ja havíem quedat un parell d'hores abans a l'entrada del poble del Bruc.
Un cop fetes les salutacions, baixem fins un parking que hi ha a l'esquerra uns 100 mts. abans d'arribar al final de la carretera. Mentre decidim i preparem el material (unes setze cintes) aprofitem per fer un mos. Quan ho tenim tot llest ens dirigim cap a peu de paret. Veiem que hi ha un cotxe aparcat. Ens proposàvem anar a fer la via Lolita la Flamenca perquè no l'hem fet cap dels tres, però quan ens anem apropant veiem que precisament hi ha una cordada preparant-se al peu d'aquesta via. A l'inici, decidim que anirem darrera seu, però mentre ens anem equipant i al cap d'una estona d'observar les seves maniobres i sense voler donar-nos-les de res, ens dona la sensació de que van una mica lents. A aquesta via li tocarà el sol dins de poc, per lo que finalment decidim anar a la idea original que va proposar l'Esteve fa uns dies: la Minha Terra Galega, a la qual no li toca el sol fins a la tarda, almenys a la part de baix que es la mes dura.
Dit i fet. Com que està pràcticament al costat el desplaçament es mínim. Ens hi fiquem i anem pujant mentre el Wifi es quedarà 'vigilant' les motxilles. Començo jo, el Joan fa la segona, l'Esteve la tercera i quarta, jo la cinquena i l'Esteve la sisena. Al arribar a la feixa dubtem un moment si fer la tirada afegida per el Luichy, que comença uns metres a l'esquerra i té molt bona pinta, o anar a fer la Nord tot baixant. Finalment decidim que farem el llarg addicional per no dir que ho deixem aquí, però ara ja comença a apretar el sol i fa ganes de cervesa. Ho fem així i l'hem encertat, perquè aquest últim llarg es molt maco!
El meu resum: via molt maca i complerta, amb un tram al quart llarg que si es vol fer en lliure, es bastant mes difícil que la resta, però que es pot resoldre amb alguns passos d'A0-A1. I tal com he dit, destacar el llarg afegit damunt de la feixa d'uns 55 mts, molt maco. Si es fa, hi ha un rappel a la mateixa reunió que ens torna a deixar a la feixa.
Al acabar, baixem per el túnel i per l'espectacular camí que ens torna al peu de la presa, que si estes arreglat seria una atracció turística on ens ve a rebre el Wifi tot content (quina paciència que té el pobre gos!). Fem una aturada flash per remullar-nos al riu, i ens dirigim uns 8 kms. cap el sud, on hi ha una benzinera i uns restaurants. Com que un d'ells està obert, fem la cervesa amb un plat combinat a la terrassa que ens senti de meravella...! Com sempre amb els cafès, parlem de com ha anat el dia, de plans, de futures sortides i desitjos...
Ja s'ha acabat... ara ens toca el comiat i cadascú cap a casa: en Joan cap Esterri, nosaltres al Bruc per fer el canvi on he deixat el cotxe i cap a casa.
Salut i roca i FORÇA CADE!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada