Aquesta vegada ens desplacem al Montsec de Rúbies, on fins mig mati toca l'ombra a les parets. Vaig amb el Josep Coll que ja ha fet totes les vies, algunes d'elles varies vegades. Li dic que triï ell la via i escull de Esperit Mohicà, oberta per l'incansable (i que segueixi!) Joan Vidal. Em diu que li va agradar força i a mi ja m'està bé, perquè n'he fet poques en aquesta zona.
Pugem per la pista de l'Hostal Roig. Desprès del primer tram que està com sempre, veiem que l'han arreglat. Deu d'haver passat una màquina i pràcticament no hi han pedres, però això sí, hi han uns guals força pronunciats que fam que fins i tot anant poc a poc amb el tot terreny, fan que toquem a terra algunes vegades. Es aconsellable (com abans) que en lloc de fer la última baixada, deixem el vehicle a la dreta (ara està ampliat i hi ha força espai). Nosaltres vam decidir baixar com altres vegades amb el meu X-Trail, però aquesta vegada al tornar, com que la terra estava tova, el cotxe em va patinar i vaig tenir que deixar caure el cotxe i pujar a tot gas amb el 4 x 4 posat per no quedar-me a mitja pujada (quasi la liem i ens tenen que venir a treure!...)
Anant al tema que ens interessa, bona via de cinc llargs que comença a l'esquerra de la majoria de les vies clàssiques (veure esquema a la ressenya). Hi ha algun tram amb pedra a controlar, però en general està bastant sanejada. Està bastant ben assegurada, encara que no està de mes portar un joc de friends i tascons variats. El primer llarg es el mes senzill, el segon el mes mantingut, el tercer un bonic flanqueig, el quart bastant variat, i l'últim té un pas d'arrencada difícil i la resta es fa bé.
S'arriba a l'esplanada on acaben totes les vies. La tornada molt còmoda seguint un marcat corriol que en 5' ens portarà al punt per on baixat i en un quart d'hora més tornarem al cotxe si l'hem aparcat dalt.
Aquesta es la ressenya amb la que hem anat. Al meu parer es bastant fidedigna amb lo que hem trobat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada