Sioux Connection al Roc de Rumbau (Oliana). 16 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Inici del cinquè llarg

A la segona...!! Ja vàrem venir a intentar fer aquesta via el passat febrer. Era un dia amb boira, el bosc estava cremat, els corriols fets pols i el terreny estava desdibuixat i desolador per l'incendi de l'anterior estiu. No vam ser capaços ni de trobar el peu de via, tot i que semblava molt evident. Vàrem tornar negres literalment (i no sols per els arbres cremats). Ens en vam anar bastant frustrats.

Però aquesta vegada ha sigut diferent, hem començat el camí pel mateix lloc però al haver-hi visibilitat ha resultat més senzill i l'hem encertat a la primera.

Testimonis de l'incendi a peu de paret

La via que té set llargs, dels quals els dos últims son de tràmit per arribar dalt, té el segell inconfusible del Joan Vidal -l'Indi-, un crack en la visió d'on obrir vies i com equipar-les amb el punt que t'obliga a escalar, però amb la seguretat necessària per no prendre excessius riscs. Des de baix, la paret es veu bastant monolítica i sembla impossible que hi hagin les fissures, regletes i preses que desprès et vas trobant, però així és. A mida que vas pujant, ho comences a veure més clar, gaudint de cada llarg. En resum, una via molt maca i ja clàssica d'aquesta paret que teníem pendent des de fa temps.

La baixada a rapel des de dalt (5 rapels) ha resultat una mica més 'laboriosa' de lo previst, al haver-me saltat jo la segona reunió, haver-me tingut que penjar de dues peces quan se m'acabava la corda i haver tingut que trucar al Quim per telèfon a la reunió de dalt per explicar-li el problema. Baixa fins la reunió correcta, munta el nou rapel i passa pel meu costat  per reenviar-me les cordes i 'rescatar-me'. Sembla que aquest cop tampoc caldrà el 112 però l'aventura és l'aventura... 

Esperem que la zona es vagi regenerant poc a poc, tot i que fa falta que plogui... 😧

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Apatxe Rebel a la Peret Bucòlica (Oliana). 21 de setembre de 2023

Enllaç per veure les ==> FOTOS

Aquesta vegada decidim anar a fer una via que va tenir el seu moment àlgid quan varen obrir-la, la passada primavera (hi anava tothom conegut) i que teníem a la llista per quan passes una mica la fal·lera. Ara que ja ha baixat una mica la calor tan intensa, ens sembla doncs el moment oportú.

Fem l'aproximació per la canal clàssica (que ja coneixem) i l'inici queda a uns 100 mts. a la dreta de la Terra de Dinosaures (marca TD a la paret). Ens ha costat una mica trobar-la, perquè a la ressenya que tenim (la original de l'Indi) diu que a peu de via hi han les lletres A.R. però actualment ja no hi són (o no les hem trobat). Lo que sí hem vist es una fletxa picada que apunta cap un pont de roca amb un baga. Es per aquí. En qualsevol cas, deixo un track de tot el recorregut per tal d'evitar confusions.

La via es composa de 6 llargs i té uns 175 mts. Ben assegurada amb parabolts, no hem tingut que reforçar-la amb cap mes peça. Recomanable portar un estrep si no es té el grau necessari. La ressenya marca 6a+ en dos trams, però tota es pot fer amb V+ i A0/Ae. Via molt interessant i ben trobada, amb llargs atlètics. Tot i que està força sanejada, hi ha que vigilar en algun pas concret. Ens ha costat 2h i mitja fer-la. Per baixar es tracta d'anar a buscar la canal de pujada, tot seguint unes fites (primer hi ha que remuntar una mica). Hem baixat en uns 35'.

Activitat feta per Quim Prats & Jordi Fornés.

Salut i roca!.

Quim al cinquè llarg

Via del Coronaindi a la Valldàn, 15-12-2021

Al cinquè llarg

=======================================================================

Després d'entrar a la espessa boira que ens ha acompanyat més de mig viatge, ens aturem a Oliana per esmorzar i després continuem fins el càmping de la Valldàn. Teníem dubtes de si anar aquí o cap a la Mora Comdal. Finalment però, triem la primera opció i escollim la via Coronaindi que en Joan Vidal (l'Indi) va obrir l'any passat en plena pandèmia. 

Sortim d'Oliana i quasi fins arribar a l'aparcament no comença a veure's el sol. Pel camí, les herbes estan gelades i la temperatura exterior es de -2,5º. Tot i així, ens canviem ràpid i la nítida visió de la paret ens dona ànims. Fins no fa gaire, en Josep no he veia gens clar (mai millor dit)...

Ens dirigim cap a la paret seguint les indicacions de la ressenya i en uns tres quarts d'hora ens plantem a peu de via, després d'anar trobant rastres ossis de l'oberturista. Quan anem a començar, trobem que ja no fa tant fred, potser per la intensa pujada i en quedem només amb la samarreta i guardem la resta de la roba a les motxilles. 

Tot a punt per començar!

Cap a tres quarts d'onze ens hi posem. Començo jo, perquè al Josep li fa mal un colze i així em tocarà a mi el tercer llarg que es el que té un tram d'artificial força dret i passos llargs, amb alguna sortida obligada entre mig. La via te set llargs, d'uns 25 mts. cadascun d'ells. Millor no encadenar-los per evitar la caiguda de pedres que es puguin desprendre i per tal d'evitar el fregament de les cordes. Alternant els llargs finalment acabem cap a les dues i mitja, es dir, hem estat unes 3 hores i tres quarts. La temperatura, ideal. 

La via en general es de roca molt acceptable, amb algun curt tram uns mica terrós, però sempre ben assegurada. La trobem molt estètica i vertical, amb passos força macos i que deixen apurar fins on cadascú pugui, amb un màxim obligat entre V+, 6a (o A0) i trams obligats d'A1.

En acabar, reposem una mica al cim fent fotos, i a continuació anem a buscar els rapels tot seguint l'aresta en direcció nord (la timba a la dreta). Al collet trobarem una petita fita i un rapel de 30 metres que es millor fer amb una sola corda de 60 mts. per tal d'estalviar-nos problemes al recuperar-la, fins una lleixa just al final de la corda. En aquest punt agafarem un petit corriol deixant la paret a l'esquerra i al poc metres trobarem dues anelles una mica altes (costen de veure) per fer un altre rapel de 20 mts. i arribar així a terra. Per tornar, baixarem fen ziga-zagues mes o menys recte amb lleugera tendència a la dreta i després de passar una tanca metàl·lica tornarem al camí d'inici. 

En resum, una sortida molt maca, el lloc molt tranquil i solitari, i amb un bon company!

Salut i fins la propera. CADE triomfa!!

AQUI, L'ENLLAÇ A LES FOTOS

Josep Coll a la reunió amb la marca inconfusible de l'Indi

 

Avui ens acompanyarà un espectacular mar de boira tot el dia

Josep treballant-se el quart llarg

Ressenya original  de l'Indi (Joan Vidal)

Roc de Rombau - via Atacs Iroquesos

Aquest dimecres tornem a coincidir amb en Josep Coll, Pere Ibarz i Pep Bellmunt per anar a la zona d'Oliana. La via triada es una oberta recentment per en Joan Vidal (l'indi) un gran aperturista de vies d'una gran bellesa i ben assegurades.

Quedem al Esclat de Collbató, anem a recollir al Pere que s'ha quedat sense cotxe i enfilem cap a Oliana. Un cop passat el poble ens desviem cap a Peramola tot creuant la carretera. Continuem per aquets i quan a la dreta trobem el cartell per anar a l'hostal de Can Boix, l'agafem. Just abans d'entrar a l'hostal surt una pista a ma dreta amb trossos una mica dolents però transitable. Continuem per la pista fins passar per sota de la zona esportiva (es distingeix per un desplom important) i al cap de poc a ma dreta trobarem un petit aparcament per un o dos cotxes.  

Mentre triem el material a portar (només fan falta unes 17-18 cintes i un estrep) i decidim quines cordades farem, en Pep se'n adona que s'ha deixat el casc! Buf... Tal com es la pedra d'aquesta zona, no es recomanable anar sense, per lo que pren la decisió que creiem mes encertada que es quedar-se. El Pere es vol solidaritzar amb el Pep i quedar-se amb ell però finalment el convenç perquè vingui amb nosaltres i acabem fen una cordada de tres.

Aproximació: seguint la pista uns metres mes amunt hi ha una fita a ma esquerra que s'enfila cap el bosc. Si anem seguint les fites sense deixar-les (no com nosaltres...) veurem que van per sota de la paret que ens queda a ma dreta i després de donar la volta a l'esperó arribarem a un punt on hi ha una fletxa pintada a la pedra i un arbust amb unes banyes probablement de cabra a sobre, i una mica a la dreta veurem que comencen els parabolts. Una mitja hora d'aproximació.

La via consta de 7 llargs, tots d'uns 30 mts., excepte el primer que te uns 40 mts. A pesar de l'aspecte inicial de la roca, la veritat es que la via està bastant sanejada (excepte el cinquè que es terrós) i molt ben assegurada per poder forçar dins de les possibilitats de cadascú.

No detallo els llargs per no fer 'spoiler' de la via. Deixo la ressenya original a sota i que cadascú que la faci jutgi. 

Finalment jo faig els dos primers llargs, el Pere el dos següents i el Josep acabarà fent el tres últims.

Després de fer la via considerem que es força maca, molt ben aconseguida i excepte algun tram concret, per exemple la cinquena tirada, la resta es força bona. Les assegurances son parabolts, alguna baga en perfecte estat i de bon diàmetre i un parell de pitons testimonials.

Amb una dificultat màxima de V+ i A0 o A1, cadascú pot forçar fins on pugui, ja que com hem dit la via està molt ben assegurada. El mestre Josep, excepte l'esmentat cinquè  llarg on decidim passat tots de puntetes amb A0, aconsegueix passar pràcticament tots els passos sense tocar. 

Aquí hi ha l'enllaç per si voleu veure FOTOS