via Salvador-Alava al Setrill 35 anys després. 4 de gener de 2023

Enllaç a les FOTOS del blog.

Ja fa temps que havíem parlar de tornar a fer aquesta via, que recordàvem que feia anys havíem fet i ens havia semblat interessant. Al buscar-la al llibre d'Agulles de Montserrat, posava que estava restaurada amb parabolts i que feien falta 10¿? cintes i opcionalment un friend del 0.75. Amb aquestes dades, vam arribar ahir a Can Maçana amb boira i vam decidir anar a fer-la.

 

Un cop triat el material (12 cintes i friends variats, per anar sobrats), ens dirigim cap el refugi i desprès per la canal de l'Ou de Colom, arribem al peu de l'aresta sense gaire problemes. Veiem les dues vies que comencen en aquest punt, El Hobbit a l'esquerra, i la nostra, separades per uns pocs metres.

La primera assegurança visible està a uns 6 o 7 metres del terra i un cop ficats en matèria, veiem que la cosa serà mes complicada de lo que esperàvem. Al primer llarg, trobem cinc peces, amb passos obligats i bastant 'aire' entre ells, sense possibilitat de posar més assegurances a no ser que es porti  martell i pitons.

Lo mateix passa amb el segon llarg, uns 25 metres amb dues peces, que tot i no ser tant difícil no ens permet posar cap assegurança més i es exposada. El tercer, té tres parabolts i aquest sí que el podem reforçar amb dos friends, un al poc de sortir de la reunió amb el 0.75, i l'altre del 2, en el flanqueig abans de l'últim parabolt. Hi ha una última reunió a uns 15 metres del cim, interessant de fer perquè a dalt no hi ha res decent per assegurar.

El descens, una desgrimpada fins uns arbres on hi ha un rapel amb bagues, rapel de 35 metres i descens cap a la vessant oest, amb un altre rapel d'uns 15 metres d'una baga ronyosa (o directament de l'arbre) on tornem a trobar la canal de l'Ou de Colom i en 5 minuts a peu de via.

En resum, la via es molt maca i una aresta típicament montserratina, però la trobem molt exposada per lo que estem acostumats a fer últimament... Reconec que la culpa es nostra (meva concretament), al no buscar informació més recent, on realment les ressenyes que he trobat a posteriori, indiquen clarament les peces que hi ha, i coincideixen exactament amb la realitat, però en la nostra descàrrega he de dir que al fer cas del llibre (per error o perquè encadenen tirades) ens ha portat fins aquí massa confiats.

El qualsevol cas, al anar a anotar l'activitat, descobreixo amb sorpresa que ja fa 35 anys que l'havíem fet nosaltres dos  en companyia del Frederic Callado, exactament el mateix dia d'avui, un 4 de gener de 1987! Fa més de mitja vida!! 😱

En fi, no ens podem queixar (encara que ho fem...) i orgullosos de poder seguir gaudint d'aquest esport.

Salut i endavant!

Feta per Felip Mateu & Jordi Fornés

Felip iniciant el darrer llarg

L'Agulla Mare i l'Aglà (Les Momietes) a Agulles. 26 de desembre de 2022 (St.Esteve)

Enllaç a les FOTOS

Com tradicionalment s'ha vingut fent els últims quaranta anys (excepte alguna excepció), el dia de Sant Esteve, uns incondicionals de Sant Cugat (cada vegada menys però 😏 ...) anem a fer una matinal que en la seva situació ideal consisteix en:

1. quedar a les 8h. a la plaça del Monestir de Sant Cugat 
2. a les 8h05' hi hagi qui hi hagi, ens en anem cap a Can Massana (aquest any ens hem saltat aquests dos primers punts...😊)
3. esmorzar a la bauma de Portella Gran en grup (entrepans, vi i/o cava, torrons, cafè...)
4. cadascú proposa i intenta fer alguna activitat amb mes o menys èxit
5. diàspora per anar a fer les activitats
6. retrobament a la Portella Gran un cop s'ha fet (o no) l'activitat desitjada
7. cap a les 13, màxim 13:30 s'ha d'estar a l'aparcament per tornar a dinar a casa (aquesta condició es imprescindible per obtenir els permisos de l'any vinent 😉)

Aquest any, hem coincidit en anar a fer dues agulletes prou maques i sense gaire aproximació, uns 15 minuts des de la Portella (TRACK). Es tracta de les anomenades Les Momietes: l'Agulla Mare i l'Aglà, que son al peu de La Miranda de les Boïgues.

El primer llarg es comú a ambdues i deixa en un collet. Des d'aquest, pugem a l'esquerra a l'Agulla Mare en un sol llarg d'uns 55 metres des de terra. Desprès, amb un rapel de 30 metres tornem a ser al coll, i d'aqui fem l'Aglà per un bonic i vertical diedre que porta al cim (uns 15 metres). De dalt, un arbret ens permet fer un rapel d'uns 35 metres fins al terra.

Resum: dia molt bonic que sembla mes be de primavera, bona companyia i bona activitat!

Fet per: Josep Maria Soto & Felip Mateu & Quim Prats & Jordi Fornés

A la bauma de La Portella Gran

Varies vies al Torrent del Llop (Agulles-Montserrat). 22 de novembre de 2022

Enllaç amb l'àlbum de FOTOS

Matí fred i molt ventós al arribar a l'aparcament de Can Maçana. Hem trobat unes ressenyes al llibre "El Plaer d'Escalar" i per no perdre el matí, decidim anar a aquesta zona.

Aproximació des de Can Maçana, Coll de Guirló, baixada per la pista de la dreta fins que les agulles es veuen a l'esquerra del camí. Track aqui

Roca de la Montse: fem primer l'Aresta Brucs, 1 llarg amb 4-5 passos de A1 (o A0) i uns passos de Ve i IV fins la reunió. Despenjada des de la reunió d'uns 20 metres.

Després fem la via Montse, a la dreta de l'anterior a la mateixa agulla, d'uns 15 metres de V, IV+ per placa fins la reunió anterior.

A la dreta hi ha la Roca dels Veterans. Fem la via Ernest Lamarca de 2 llargs, el primer de diedre i el segon de placa. Roca dubtosa en alguns trams. Al primer hem posat un parell de friends per passar el tros mes dret. La resta està equipada amb claus, parabolts, i alguna baga i burí vells. Descens, en un rapel d'uns 45 metres fins el terra.

Per avui i amb el dia que fa, ja n'hi ha prou.

Feta per Quim Prats & Felip Mateu & Jordi Fornés

Diedre d'entrada a la Roca dels Veterans

Cherokee a l'Agulla dels Tres (Agulles). 17 de novembre de 2022

Enllaç a les FOTOS

Dia núvol amb vent. Està a punt de canviar el temps, diuen...

Fem l'aproximació des de Can Maçana, Coll de Guirló, voregem la Portella Superior per el costat est en direcció al Dauet i arribem fins el coll entre la Miranda de la Portella i l'Agulla dels Tres. Deixem les motxilles, ens posem el material i desgrimpem la canal (hi ha una corda fixa) fins a peu de via (uns 50 metres a l'esquerra)

Via de tres llargs, els dos primers interessants i l'últim de tràmit. 

Temps: 1h10'. 

Descens: un rapel d'uns 20 metres mirant al refugi, fins el coll on hem deixat les motxilles. 

Feta per Quim Prats & Jordi Fornés

Vista de la primera reunió des del desplom del segon llarg

Senda dels Àngels a la Portella Gran

 

  

Ressenya dels Escalatroncs

Després de temps sense escalar junts, quedem amb en Josep Solé i l'engresco per anar a aquesta via, que està a l'ombra, per la que he passat mil vegades per sota, i que per una cosa o per un altra mai m'ha coincidit per anar a fer-la. Ell em diu que ja la va fer fa temps (ho ha fet quasi tot!!) i per això no l'importa repetir-la. Encara sota els efectes de Sant Joan, jo em deixo la càmera de fotos al cotxe, i per altra banda el Josep mai en porta (de vegades em diu que em cobrarà drets d'imatge si n'hi faig alguna 😂...) total, que les poques fotos que he penjat les he fet amb el mòbil, perquè com que no el tinc preparat, no m'atreveixo a treure'l a mitja via.

Via: el primer llarg molt vertical, amb alguns passos d'A0 i sortides en lliure obligades. Abans d'entrar a la reunió fem 3 passos d'estreps. A l'inici del llarg falta un parabolt (només hi ha el casquet), que posem i recuperem d'un que portem de fortuna. 

Als dos llargs següents la roca es mes adherent i amb ambient. 

I l'últim, es l'aresta que coincideix amb la Lapònia.

Per mi, via interessant i relativament ben assegurada. Encara que ja estem a l'estiu, a la canal quasi sempre fa una mica de vent, i tot i que no hem passat fred, es pot dir que no hem tingut gens de calor.

Per baixar segueix havent-hi un maillón d'un espit, reforçat amb una baga d'una savina... Aguanta, però fa una mica de respecte 😬. Amb un sol rapel de 60 mts. arribem a terra

Les quatre fotos que vaig fer són aquí (si les heu de mirar expressament, potser no val la pena... 😂)

Salut i roca!

Un matí emboirat a Agulles. Portella Inferior, i Daniel, S.A. a la Miranda de les Boïgues

Aquest matí, després de varis dies amb un temps inestable, hem dit de sortir sí o sí. Decidim anar a Montserrat i depenent del temps que veiem ens quedarem a Collbató o anirem cap Agulles.

Sortim i quan ens anem apropant cap a Montserrat veiem la muntanya envoltada de boira i núvols. Sembla que a la part alta son menys espessos. Passem de llarg Collbató i pensem que a Agulles podrem si més no, enfilar-nos una mica.

Quan arribem a Can Maçana... no hi ha ningú! Crec que es la primera vegada que en els prop de cinquanta anys que vinc aquí, no trobem cap cotxe. Però amb el dia que fa, no ens estranya... Així i tot, mentre preparem el material arriben un parell de cotxes de caminadors que saluden i se'n van.

Tirem amunt sense gaires esperances, doncs a la previsió ja donaven temps variable, però no pensàvem que tan aviat ja estaria malament. 

Quan arribem al Coll de la Portella la cosa no millora gaire. Boira per tot arreu, movent-se de quan en quan, deixant entreveure algunes agulles. Decidim agafar el camí que puja cap a la Portella Petita per agafar perspectiva i quan hem sobrepassat l'agulla ens girem i veiem una cabra a dalt...

Ja n'hem vist a grapats de cabres, però aquesta vegada la veiem 'desgrimpar' en directe davant nostre mig entre la boira i la veritat es que es impressionant, sobretot sabent la timba que hi ha per l'altra banda...!

Nosaltres, com que al cap d'una estona s'obre una mica el cel, tot i que la roca està una mica humida, aprofitem per pujar per la via normal (senzilla però sense cap assegurança) i després fem la via rapel però aquesta assegurats amb corda per dalt, ja que algun talibà (per dir-ho de forma suau) va decidir treure la primera peça d'aquesta via, amb lo que una caiguda abans d'arribar al primer parabolt (a uns 5 o 6 metres de terra), assegura com a mínim trencar-se les cames. Després d'aquest, hi trobarem dos parabolts mes abans d'arribar al cim.

Més tard, aprofitant que surt una mica el sol i s'escampa la boira, ens dirigim a l'aresta de la Miranda de les Boïgues, on ara ja amb roca seca, i fem la via Daniel, S.A, interessant i amb bona roca. La última vegada que la vam fer (2010) estava Montserrat fantàsticament nevat! (fotos d'època). La via comença a la dreta de l'aresta, al costat de una canal a la cara est i per sota d'unes grans llastres. Es fa en tres llargs:

1er: uns 30 metres en flanqueig ascendent a la dreta. 3 parabolts. III, IV.

2on.: 25 metres, mes verticals amb algun tros més difícil. 6 parabolts. IV, V, (pas de V+?)

3er.: 30 metres, verticals amb bona presa. 5 parabolts. IV+, V-.

Adjunto a sota ressenya 

Per el descens, decidim pujar fins el cim de l'agulla, desgrimpem fins el coll de l'esquerra (delicat per lo humit) i com que la canal està molt mullada, anem a l'agulla del costat (Mirador de la Miranda) on trobem un rapel i mentre el preparem es posa a ploure una mica i a la llunyania el cel es va enfosquin. 

Tornem a peu de via i ens dirigim cap el Coll de la Portella i mentre caminem comença a tronar de tant en tant. Ens creuem amb dues noies i les avisem que pinta pluja...

Per fi arribem al cotxe i mentre ens canviem i fem una cervesa (l'hem dut amb una petita nevera) comencen a caure gotes. Enfilem la carretera cap a casa i comença a caure un xàfec d'impressió. Buscant la part positiva, el cotxe quedarà ben net.

Si us interessa veure alguna foto o el vídeo de la cabra, AQUI les teniu

Salut i roca!

Ressenya copiada del 'Col·leccionista de Vies' 😉

Sant Esteve 2018

Sant Esteve 2015

Aquest any hem sigut poquets.....
Amb la calor d'aquests dies potser els companys han preferit anar a la platja.
Encara que en petit comitè, hem resseguit tot el protocol:

• Trobada al Monestir a les 8h.
• Esmorzar a la Portella Gran amb cava i torrons.
• Un parell de vies Els Merlets i al Gep Llarg

i tornada a temps per menjar els canelons amb la família, tot un plaer.

Atardeceres a la Bessona superior + Aresta brucs de l’agulla de l’Abret

Jornada post – ressaca. Quedem a les 8 on sempre (nomes sabem que anirem a Montserrat) al cotxe comencem a concretar .....Agulles.

No hi ha presa, a Can Massana toca esmorzar a la ombreta i fer uns bons traguets de vi a la bota.

Tenim visita...una noia equipada amb “clinex” intentarà ajupir-se darrera la furgoneta, una guinyada d’ulls dels intermitents li faran comprendre que no es el millor lloc.

Per no portar, avui ni portem ressenyes, però en Felip fent revisió mental de la llista de pendents, proposa anar a la via Atardeceres de la Bessona superior.

Dit i fet (quin remei, no tenim mes idees) fem la aproximació al peu de via i li toca començar al Felip (no negociable)

La primera tirada amb dificultat moderada i les assegurances que et permeten escalar una estoneta entre elles.

La segona i la tercera les encadenarem i sortiran 60m, tenim que amortitzar les cordes noves.

L’ultima tirada te un pas d’entrada força apurat, però que utilitzant els nostres recursos (y hasta aqui puedo leer...) arribarem sense problemes al primer parabolt del A0 i de aquí al cim.

Com el ràpel ens deixa al peu de l’agulla de l’Abret, per completar el dia farem la aresta brucs que fa molts anys que no repetim.

Sembla que al final hem pogut contrarestar els efectes de la revetlla........dons cap el Bruc a celebrar-ho!!

Mompart a la Miranda de les Boïgues

Dimarts al sol?......... avui toca aprofitar la finestra de bon temps matinal, que sembla que no durarà gaire.

Desprès de diferents propostes anem reduint la aproximació i la llargada de la via i acabem per anar Montserrat a la Miranda de les Boïgues a fer la Mompart.

Feia ja dies que em rodava per el cap repetir-la, fa tant de temps.....

Remenant per el facebook vaig trobar una entrada d’en Joan Asín que feia pocs dies que havien anat....

Deia que ara estava equipada amb parabolts i que nomes calien 14 cintes.

Qui no fa cas a un amic del facebook? Així que dit i fet! Els friends a casa, cintes i amunt.

Som tres i tres les tirades, en Joan es demana la primera, sense temps de reacció el Felip s’adjudica la segona, o sigui que em tocarà el díedre de la tercera.

Seguin l’ordre establert anem fen les tirades i ja ens trobem a la segona reunió.

Ara em toca a mi...per uns moment i veient la tercera tirada trobo a faltar la companyia dels meus estimats i inseparables friends, però nomes començar es veu que l’equipament no ens defraudarà.

Ja al cim els núvols encara no som gaire amenaçadors, però de camí cap a Can Massana escoltem els primers trons i al cotxe arriben les primeres gotes.

Hem clavat els tempus i ho celebrem amb unes birres......com no?

Sant Esteve-2012

Aquest any varem tornar a participar a la tradicional sortida del dia de St.Esteve encara sota els efectes de la ressaca. A pesar d'això, la gran quantitat de cabres que varem veure es veu que eren reals i no una al·lucinació .. almenys a les fotos ho semblen. Particularment jo ja n'havia vist bastantes per Montserrat, però mai baixant d'una agulla com aquesta vegada. Realment estan molt ben adaptades al medi...
El dia va ser molt plàcid a pesar que quan vam sortir de St.Cugat acabava de ploure una mica. El matí es va anar arreglant fins que el sol va estar present i va acabar fent un dia de primavera. Els vuit (Olga, Marc, Bernat, Enric, Sara, Josep María, Quim i Jordi) varem fer la nostra agulla i tots contents. Felicitar des d'aquí especialment a la Sara per ser la única nena que va tenir el valor d'aixecar-se aviat un dia com avui.
Fins la propera!

En busca de l'agulla perduda

El diumenge 16 de gener hem quedat amb en Felip per fer una matinal a Montserrat. Em diu que fa un any de la última escalada plegats i li dic que no pot ser. Efectivament, la seva memòria no falla (com sempre) i just avui fa un any de la última sortida ! (com passa el temps). Si que entre mig havíem fet la ferrada Teresina, però aixó no compta com escalada, per tant te raó. Em proposa anar a fer una vía clàssica a l'agulla Alta de la Miranda. Ara mateix no en tinc ni p.i. d' on para, però m'es igual, ja que es tracta d'anar a estirar una estona els músculs i gaudir una estoneta amb un company de tota la vida. Fem una aproximació ben curiosa ja que ens dirigim cap l'Ou de Colom, però quan arribem a una bifurcació just a l'esperó divisori de dues canals veiem un parabolt a l'aresta i decidim pujar-hi per fer-ho mes distret (la carn es dèbil...). Resulta que es tracta del Periquito que es un contrafort del contrafort de l'Ou de Colom. Es tracta d'un sol llarg tipus aresta Bruc, d'uns 40 metres que arriba dalt d'aquesta agulleta. Es una miqueta cutre, pero per escalfar, no està malament. Un cop aquí estem just sota l'aresta Brucs de l'Ou de Colom. Com que el Felip ja la va fer fa anys i el primer tram es artificial, decidim anar a buscar la famosa Agulla de la Miranda. Pujem per la canal dreta de l'Ou, tot desgrimpant abans el pedestal on estem, i anem a parar a l'aresta nord, on està la via original. Desprès de donar unes quantes voltes per veure com es continua, pujem fins un collet des, d'on surt una aresta cap al nord i on es veu una peça, just sota un petit tram vertical que després s'ajeu. Com que la temptació ens pot, ens hi enfilem a veure que pasa. Resulta que es tracta de l'agulla Afortunada i que l'aresta continua fins pujar a l'agulla Manolito García i que aixó es part de la via Master & Commander del Masó. De tot aixó ens enterem a posteriori al buscar per internet... Be, des del cim es veu a l'esquerra (ara sí) l'agulla Alta de la Miranda. Té una aresta Brucs força atractiva, amb un bloc característic a la pàrt de baix, del tamany d'una tauleta de nit. Baixem amb un rapel d'uns 20 mts. i després per una canal, fins situar-nos al fil de l'aresta. Des d'aquí es veu un parabolt a uns 15 mts però per arribar-hi, hi haurà que superar un petit mur d'uns dos mts. molt vertical. La tirada té bona pinta però abans del muret vertical no hi ha cap protecció i encara que aconssegueixo posar un friend petit, es més testimonial que una altra cosa. Un cop arribat al parabolt hi ha un altre pas fi i després s'ajeu una mica fins el bloc empotrat, sobre el qual es fa la reunió. A la ressenya que tenim marca III fins la reunió, per lo que evidentment no ens hem ficat per la vía que volíem, però mirant cap a baix a la dreta cap la canal on es veu un altre parabolt tampoc sembla fàcil. Des de la reunió surt una línia de parabolts amb tendencia a la dreta fins un mur força dret, però de la vía que voliem fer, que segons la ressenya s'en va cap l'esquerra fins sote un deplom, no hi ha ni rastre. Per tant, decidim seguir els parabolts i amb una tirada una mica fina al començament i després molt dreta pero maca, arribem al cim. En resúm, no està malament per ser dos escaladors i muntanyencs experts: per arribar al peu de la vía que volíem fer, fem previament tres agulles no previstes i un cop arribats on volíem fem la via que no toca. Deu ser per aixó que sóm sense discusió membres actius i de dret del CEBA. Jordi.

13-03-2010 Miranda de les Boigues

Agulles de Montserrat:

Aresta de la Miranda de les Boigues

Via Daniel + Via Silvia

Trio de clàssiques

Sortida tranquil·la aquest dissabte de pont. Desprès de bastant temps, tornem a coincidir en Felip i jo, i triem unes vies clàssiques a la cara nord de la paret d’Agulles. Com que no trobem l’accés correcte i ens trobem al peu de l’aresta GAM de la Portella Petita, decidim començar per aquesta via, una clàssica que fa molts anys que no fem cap dels dos. La fem sense gaires problemes (caram, està força ben assegurada). Al baixar ens trobem una família de Terrassa (pare, mare, nen i nena) i el pare ens demana que l’assegurem perquè vol pujar per la via Normal i fer pujar als nens, que s’estrenen en això de la grimpada. Com que no tenim gaire pressa l’assegurem i a continuació ens dirigim cap a La Pelada on fem la via normal sense problemes i així al baixar ens situem a l’aresta de Les Savines on fem la aresta Brucs, una esvelta aresta clàssica i recomanable.

Agulla de l'Arbret, via Vicenç Soto (29-ago-2009)

Aquest cap de setmana varem anar a fer una via dedicada al que va ser durant molts anys el 'jefe' de la moguda de Sant Cugat. Es tracta de la via Vicenç Soto i Cervello, que els germans Masó varen obrir l'any passat a l'Agulla de l'Arbret, a agulles. Es tracta d'una via que transcorre per la cara Oest, interessant per fer a l'estiu i d'una dificultat moderada al no ser obligat el que graduen.

Hem gravat amb el video, quedant un xurro per lo que no crec que ens presentem al festival de Torelló (si de cas ens nominaràn per abandonar l'academia), pero ja que l'hem fet l'hem penjat al Youtube.

Part 1 ª Introducció

Part 2ª Primer llarg-I

Part 3ª Primer llarg-II

Part 4ª Primera reunió

Part 5ª Barallant-se amb la segona tirada

Part 6ª Diedre al 3er.llarg

Part 7ª Final del diedre 3er.llarg

Part 8ª Mur al 3er.llarg

Part 9ª Sortida 3er llarg

Part 10ª final 3er.llarg

Part 11ª 3era. reunió

Part 12ª el cim

Part 13ª rappel

Les Savines - Cara Est

No teníem clar quina via anar a fer. Hem anat a Agulles i passant per sota Les Savines, al anar cap a la seva cara est i passar per sota, hem vist burins brillants i se’ns ha acudit anar-hi. Dit i fet. La primera part, difícil però be. Ostres, no me’n recordava que fos tan difícil l’entrada a la primera reunió. Be, com que està assegurada amb peces bastant bones, ho provaré. Finalment, cap problema. S’intenta, es passa i ja està. Tot es qüestió de una miqueta de morro.

Sortida Sant Esteve-2008

Fidels a la tradició, uns quant sonats (cada cop menys però) gosem desafiar els avisos dels gurús de la méteo i decidim anar com cada any a pendre un refrigeri (mai millor dit) a la balma de la Portella Gran. A les 08:00 davant del Mesón començem a entreveure que no vindra gaire personal i a mes a mes plou... Marxem en dos cotxes cap a El Bruc amb la esperança de que probablement plourà o nevarà i així ens tindrem que quedar a esmorzar al bar. Pero no, ni el bar està obert, ni plou o neva... Tindrem que anar a la Portella, doncs. Enfilem el camí amenitzat per els acudits del Bernat i anem a esmorzar, acabant com sempre amb el cafetonet del Jordi Farrés, un detall impagable amb la fresca que fà. Com que el temps empitjora per moments pero no ens en volem anar de buit, ens dirigim a la Portella Petita on al arribar comença a nevar amb flocs que mullen pero no es queden. En un moment, el Bernat i el Marc s'han enfilat i han arribat dalt, encordats cadasqun a la mitat de la seva corda i en un quart d'hora estem els sis dalt. Xocades de ma i felicitacions per una activitat que, donades les circunstàncies està prou bé. Un rappel curt (molt cutre, per cert) ens permet arribar de nou al peu de l'agulla i despres de recollir els trastos bastants mullats, ens acomiadem degut a compromisos familiars.

Un any mes (i van treinta i pico, crec) s'ha seguit amb la tradició de la que penso que dels socis fundadors només ha vingut el Jordi Farrés.

Als que han vingut, Jordi, Bernat, Marc, Enric, Quim i als que no han pogut, una abraçada i bones festes a tots!