dijous, 29 d’abril de 2021

Un matí emboirat a Agulles. Portella Inferior, i Daniel, S.A. a la Miranda de les Boïgues

Aquest matí, després de varis dies amb un temps inestable, hem dit de sortir sí o sí. Decidim anar a Montserrat i depenent del temps que veiem ens quedarem a Collbató o anirem cap Agulles.

Sortim i quan ens anem apropant cap a Montserrat veiem la muntanya envoltada de boira i núvols. Sembla que a la part alta son menys espessos. Passem de llarg Collbató i pensem que a Agulles podrem si més no, enfilar-nos una mica.

Quan arribem a Can Maçana... no hi ha ningú! Crec que es la primera vegada que en els prop de cinquanta anys que vinc aquí, no trobem cap cotxe. Però amb el dia que fa, no ens estranya... Així i tot, mentre preparem el material arriben un parell de cotxes de caminadors que saluden i se'n van.

Tirem amunt sense gaires esperances, doncs a la previsió ja donaven temps variable, però no pensàvem que tan aviat ja estaria malament. 

Quan arribem al Coll de la Portella la cosa no millora gaire. Boira per tot arreu, movent-se de quan en quan, deixant entreveure algunes agulles. Decidim agafar el camí que puja cap a la Portella Petita per agafar perspectiva i quan hem sobrepassat l'agulla ens girem i veiem una cabra a dalt...


Ja n'hem vist a grapats de cabres, però aquesta vegada la veiem 'desgrimpar' en directe davant nostre mig entre la boira i la veritat es que es impressionant, sobretot sabent la timba que hi ha per l'altra banda...!

Nosaltres, com que al cap d'una estona s'obre una mica el cel, tot i que la roca està una mica humida, aprofitem per pujar per la via normal (senzilla però sense cap assegurança) i després fem la via rapel però aquesta assegurats amb corda per dalt, ja que algun talibà (per dir-ho de forma suau) va decidir treure la primera peça d'aquesta via, amb lo que una caiguda abans d'arribar al primer parabolt (a uns 5 o 6 metres de terra), assegura com a mínim trencar-se les cames. Després d'aquest, hi trobarem dos parabolts mes abans d'arribar al cim.

Més tard, aprofitant que surt una mica el sol i s'escampa la boira, ens dirigim a l'aresta de la Miranda de les Boïgues, on ara ja amb roca seca, i fem la via Daniel, S.A, interessant i amb bona roca. La última vegada que la vam fer (2010) estava Montserrat fantàsticament nevat! (fotos d'època). La via comença a la dreta de l'aresta, al costat de una canal a la cara est i per sota d'unes grans llastres. Es fa en tres llargs:

1er: uns 30 metres en flanqueig ascendent a la dreta. 3 parabolts. III, IV.
2on.: 25 metres, mes verticals amb algun tros més difícil. 6 parabolts. IV, V, (pas de V+?)
3er.: 30 metres, verticals amb bona presa. 5 parabolts. IV+, V-.
Adjunto a sota ressenya 

Per el descens, decidim pujar fins el cim de l'agulla, desgrimpem fins el coll de l'esquerra (delicat per lo humit) i com que la canal està molt mullada, anem a l'agulla del costat (Mirador de la Miranda) on trobem un rapel i mentre el preparem es posa a ploure una mica i a la llunyania el cel es va enfosquin. 
Tornem a peu de via i ens dirigim cap el Coll de la Portella i mentre caminem comença a tronar de tant en tant. Ens creuem amb dues noies i les avisem que pinta pluja...

Per fi arribem al cotxe i mentre ens canviem i fem una cervesa (l'hem dut amb una petita nevera) comencen a caure gotes. Enfilem la carretera cap a casa i comença a caure un xàfec d'impressió. Buscant la part positiva, el cotxe quedarà ben net.

Si us interessa veure alguna foto o el vídeo de la cabra, AQUI les teniu

Salut i roca!

Ressenya copiada del 'Col·leccionista de Vies' 😉



Cap comentari:

Arxiu del blog