Avui ens hem tret una altra espina que ens va quedar el passat mes de novembre a Malanyeu. Ens havíem proposat fer la integral 'Farigola indòmita', unió de les vies 'Tal faràs, tal trobaràs' i 'Gruyère'.
Aquell dia, sols a Malanyeu, mentre esmorzàvem tranquil·lament al costat del cotxe va aparèixer un altre vehicle d'on van baixar dos xicots (de la nostra edat...) que després de saludar, van enfilar cap a les parets. Cinc minuts després nosaltres també començàvem a caminar. Però quan estem arribant prop de la via, escoltem veus i ens mirem amb el Quim: no pot ser!, es una via que no es fa gaire, deuen anar a alguna altra del costat... Doncs no, Murphy ha intervingut de ple i ens trobem a la parella preparant el material al peu de 'la nostra' via!. Serà possible???
Després d'una estona que se'ns fa molt llarga, de donar-hi voltes i pensar alternatives, decidim anar al darrera seu, però ja se'ns ha canviat el xip... Total, que el Quim fa el primer llarg, i quan jo estic a la meitat del segon decideixo baixar perquè no ho veig clar... Fi del capítol.
Aquesta vegada, per molt poc ens torna a passar el mateix: al arribar a peu de via, una parelleta jove també està preparant el material... però ells van a la 'Stock de Cock'!. Bé doncs, ara els ànims son uns altres. Tenim la via per nosaltres sols.
Faig el primer llarg d'uns 40 mts. que com la passada vegada em sembla força dur i mantingut. Per nosaltres, la graduació es un Vº per continuïtat, tot i que hi han ressenyes que marquen IV+. Els que no hi heu anat ja m'ho direu. En qualsevols cas, s'ha d'escalar entre passos. Hi trobareu 3 parabolts i tres ponts de roca, però poden posar-se algunes assegurances addicionals amb certa facilitat.
El Quim fa el segon llarg d'uns 50 mts, també de Vº però mes vertical amb algun tros lleugerament més difícil (V+). La primera part es una placa que s'ataca directament i després amb tendència en diagonal cap a l'esquerra fins uns arbres. Els últims metres son per l'esperó de la canal fins arribar a una terrassa a l'esquerra al peu de l'última placa. Hem trobat tres parabolts, un clau i al seu costat una baga a un pont de roca. També es pot posar algun friend (recomanable posar alguna peça entre el primer i segon parabolt!)
Un cop aquí, provo la placa final i arribo fins el primer espit. Com que al mirar amunt veig una placa molt compacta i ja tinc els braços tocats, decideixo deixar-la per un altre dia i sortir per la Monges Mascles. Tot i que ambdues vies estan a prop, la roca es completament diferent: la primera es compacta i de petits forats i aquesta altra es una continuació de la part de baix: vertical i bons forats. Algunes ressenyes diuen que es V+ però comparativament em sembla més fàcil, tot i que també deixa els braços ben servits. Des de la reunió, uns 55 mts. i 15 cintes. No fa falta posar res.
Per baixar hem fet tres rapels que pensem que poden fer-se en dos si després del primer, en lloc de rapelar de l'arbre (bagues i un maillón) es desgrimpa una mica fins una reunió amb rapel. Això si, amb cordes de 60 mts.
En resum: combinació de vies molt maca, roca excel·lent, dia molt maco (sol i una mica de vent). Què mes podem demanar?
Hem fet algunes fotos, tot i que per la situació d'algunes reunions es difícil fer-ne de la 2na i 3a.
Salut i roca!
Hem aprofitat una ressenya original dels Escalatroncs. La sortida de la dreta es la Monges Mascles. Nota: El tascó encastat que diu la ressenya no l'hem trobat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada