Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alacant. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alacant. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de novembre del 2021

Estada a Alacant (del 14 al 18 de novembre de 2021)

Tal com ja havíem quedat fa uns mesos a proposta de l'Esteve, decidim anar a terres alacantines a passar uns dies i a conèixer zones noves. Per a mes comoditat, agafem un apartament a Calp. Aquesta solució ja la hem fet servir altres vegades i fora de temporada s'està molt bé, molt còmode i a preus bastant raonables. 

L'Esteve, que coneix molt bé totes aquestes zones (ha vingut moltes vegades), porta una bibliografia molt extensa de guies, i una llista de propostes, tant de vies llargues, com d'esportives, adequades per el nostre nivell i els dies que a priori pensem passar aquí. De fet, la idea es tornar diumenge, havent fet cada dia una via mes o menys llarga i si dona temps i hi han ganes, complementar-ho amb vies esportives. Finalment però, el dijous de matinada ha plogut i la previsió de la meteo es de pluges fortes també per divendres i dissabte. Per tant, el mateix dijous veient el panorama, decidim tornar.

Resum de l'activitat:

Diumenge, 14 de novembre

Desprès d'instal·lar-nos a l'apartament i dinar, per la tarda anem a fer vies esportives a la Serra de Toix fins que baixa el sol i comença a refrescar: 1) del Carlos, 2) Del Plas, 3) Red Route i 4) Dedi UBSA

Dilluns, 15 de novembre

Baixem fins Redován per fer la via Botri-1. L'aproximació es d'una mitja hora. Roca excel·lent, molt adherent amb 10 llargs de corda. La baixada es fa caminant seguint unes fites per un terreny vertical i una mica exposat fins tornar a peu de via.


Dimarts, 16 de novembre

Morro Falquí via Sonjennika (sortida per la via directa 'Moorhuhn Winter Edition'). Anem fins Benitatxell per la costa i baixem fins la Cala Moraira on deixem el cotxe. Aproximació baixant per un torrent fins que es veu la platja i flanqueig cap a l'esquerra fins situar-se sota de la paret. 6 llargs de bona roca. Assegurat amb químics. Ambient excepcional davant del mar i alguns llargs fantàstics. La tornada es fa baixant caminant per una urbanització seguint amb una mica de lògica fins tornar a baixar l'aparcament. Per la tarda anem a Xaló i Alcalalí, on hi ha una zona d'esportiva però a l'arribar ens ho trobem tancat per 'exploracions arqueològiques'... Decidim anar a la cooperativa de Xaló on hi ha un vi, garnatxa i vermuts molt interessants 😉 



Dimecres, 17 de novembre

Ens dirigim cap a Sella i el Peñon del Divino a fer la via Mazinger-Z. La via es maca i interessant, i excepte les reunions, la resta està pràcticament desequipada, però de fàcil protecció si es porta variació de material flotant. Amb el que portem nosaltres a sobre, podríem fer el Capitán sense repetir peces... 😄  La baixada es fa seguint d'a prop l'esperó de la dreta fins trobar quan ja es posa molt vertical, una fita i al costat un parabolt i un pont de pedra amb moltes bagues. Un rapel de 45 mts. i una desgrimpada ens tornaran a deixar a peu de via.

Per la tarda, després de menjar una mica de fruita l'Esteve i l'Emilio encara tenen ganes de més i fan un parell de vies d'esportiva. Quan tornem cap a l'apartament el cel ja està una mica ennuvolat.

Barra lliure de material


Dijous, 18 de novembre

Tornada per mal temps... 😭


Sortida realitzada per Esteve Margenats, Emilio Fuentes i Jordi Fornés. La propera farà millor temps, segur!


dissabte, 27 de febrer del 2016

CalpeDiem 2016


Versió lliure del que hem viscut aquests dies. Potser no ha estat exactament així, però es com jo ho recordo i ja sabeu com estic de memòria樂

Dilluns 22 - Via Pany al Penyal d'Ifach
Sortim "ben d'hora, ben d'hora" que encara estem al mes de febrer i els dies son prou curts.
El nostre objectiu es fer el viatge fins a Calp, recollir les claus del apartament i escalar la via Pany al Penyal.
Aquesta via la tenim pendent ja fa uns quants anys. Per regulació de nidificació d'aus, sempre era prohibit escalar quan estàvem a Alacant.
Un bon esmorzar a mig camí, ens donarà forces per tota la jornada.
A les 14:00 ens trobem al peu de la Pany. Veient com pinta la primera tirada decidim deixar les motxilles a peu de via (encert).
Ens repartim les tirades: Jordi farà les 2 primeres, jo les dos següents i en Felip les dos últimes.
(Aquest ordre inicial el mantindrem per la resta de dies menys dijous que canviarem les cordades)
Tal com intuíem la primera tirada es una xemeneia de roca sabonosa, per la que ens rastregarem fins la primera reunió.
La segona en diagonal ens portarà fins un esperonet que dona accès a la paret,
Les dos tirades següents, excel·lents! només caldrà posar-se en la pell del Pany, per no caure en el parany de algun parabol errant.
Les dos últimes (convertides en una) les farem una mica per la dreta de la via original.
Aquí els paranys.... han estat uns pitons vells amb unes bagues penjant de la mateixa època i que en Felip no ha pogut resistir la seva atracció.
Tot plegat som a dalt i molt abans del que haviem previst. Això en permetrà resoldre alguns petits detalls pendents al apartament (canviar la TV que demà tenim Champions) i completar la jornada sopant al restaurant que ens han recomanat.

Dimarts 23 - Espero Central al Puig Campana
Avui toca una  gran clàssica. Encara que el  Jordi i jo ja la hem fet mes d'un cop...anem amb la il·lusió de la primera vegada (serà per que ens en-recordem?)
Un cop a peu de via ja comencen els primers dubtes serà per aquí .... serà per allà, aquí hi ha una fletxa, aquí una pintada, per allà sembla trepitjat?
La decisió final es de el Jordi (que li toca començar).
Crec que la encerta, i anirem progressant intentant sempre seguir unes fletxes vermelles que trobem als punts menys definits.
Desprès de 9 llargs de mes de 50 metres arribem als arbres que indiquen el final de la via i el inici de la travessa de sortida. Marcada amb taques de pintura i amb algun tram de cables fins arribar a "lo carreró" li acaben de donar un toc a tot el recorregut.
Unes birres al bar del Finestrat marcaran el preludi d'una tarda/nit que promet  mes emocions amb el partit del Barça. (Arsenal 0-2 Barça)

Dimecres 24 - Aresta Agulló al Cabeçó d'Or
El dia s'aixeca amb un cert nerviosisme...
La proposta inicial era fer el Espero del Payju, però hi ha una tirada que no acabem de veure clar. Es el llarg clau de la via, un fissura en diagonal de V+ / A1.
Tot esmorzant anem mirant altres possibilitats, encara que la final acordem que la decisió la prendrem al cotxe durant el viatge.
De sobte els dubtes s'esvaeixen ME DEIXAT L'ESTREP !!
L'ambient es relaxa ràpidament, anirem a fer l'aresta Agulló que recorre una part de paret a la que no ens hem acostat cap vegada.
De baixada trobem els missatges al telefòn dels companys Jaume i Fredi que ja corren per Calp i que desprès ens explicaran les aventures que han viscut...des de el baixar de la segona reunió de la Pany fins el recat de un noi polac al camí de pujada al Penyal d'Ifach.

Dijous 25 - Via Aristóteles al Puig Campana
Avui toca Puig Campana.
En Fredi i en Jaume decideixen anar a fer la via Aristóteles. Com no hi han estat mai, en Felip s'ofereix a fer de guia, donat el seu profund coneixement de la zona (dimarts havia fet l'espero Central).
La oferta es ben rebuda, tant ben rebuda .......... que li deixaran fer tota la via de primer.
Segons comenten posteriorment, han quedat molt contens.

Dijous 25 - Via Júlia al Puig Campana
Amb el Jordi seguim el programa previst.
Ens dirigim cap el peu de via de la Júlia tot repassant mentalment les diferents ressenyes que hem vist i que no acaben de posar-se d'acord amb la graduació, en especial de la 4 tirada que pot anar de un V+ fins al 6b.
En el que si estan d'acord (i nosaltres en afegirem desprès) es que es una via de auto-protecció, que caldrà  anar cusin amb friends  de totes mides i preveure (nosaltres no ho varem fer) un parell de peces grans per la 4 tirada.
Tota la via es mantinguda, encara que en 2ª i en la 4ª tirades es podrien  fer servir els tòpics dels reality show de TV.........."se tu mismo" "dalo todo".
La via ens ha agradat molt amb uns diedres espectaculars.
Un cop al gran arbre que coincideix amb l'espero Central, iniciem el descens amb ràpel que ens portarà molt a prop de la canal per on també baixen els companys de la Aristóteles.
Tots junts anem a fer la birra a Finestrat, tot explicant les respectives batalletes.
Com es la última nit a Calp, decidim acomiadar-nos amb un sopar al mateix restaurant del primer dia.

Divendres 26 - Espero Pertembra al Peñon del Divino

"Tempus fugit" s'esgoten les ultimes hores a Alacant.
Desprès de tornar les claus del apartement, emprenem camí cap a Sella.
El nostre objectiu era fer tots junts l'espero Pertembra, però en Fredi i en Jaume decideixen que ja han escalat prou i faran de equip de suport/fotogràfic.
Seguin el ordre establert al inici de la setmana, començarà en Jordi (que li tocarà la tirada mes difícil) i acabarà en Felip amb un passeig per les bardisses.
Desprès de la típica ensigalada baixant del Peñon del Divino (ja coneguda per nosaltres) ens retrobem amb els companys i junts farem uns entrepans a Sella, per agafar forces per el viatge de tornada a casa.

Comentari de l'autor:
A la espera de les vostres matisacions, ampliacions, modificacions o directament critiques mes o menys constructives ......una forta abraçada a tots i gràcies per la paciència. 

diumenge, 26 de maig del 2013

Operación Setmana Blanca (Alacant 2013) - 'Keep Calp'




Dada la creciente difusión de este blog por los cinco continentes, esta vez haré el relato en idioma 'Chapuza' (Castellano Hablado en Alicante y Parcialmente Utilizado en Zonas Adiacentes)

Lo de 'Semana Blanca' es debido a que la zona donde nos situaremos pertenece a la Costa Blanca y porqué hace un frio importante para la época del año en que la que nos encontramos.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Primer dia (18 de mayo):

Actividad prevista. Zona: el Cabeçó d'Or - Busot, via La Boira
Resultado. Viniendo directamente desde Sant Cugat y todavía sin comer decidimos aventurarnos en esta vía y hacer una merienda/cena al finalizar. Después de buscar arduamente el principio de la vía y finalmente encontrarlo, conseguimos hacer tres largos de cuerda, pero finalmente fracasamos gracias al granizo que nos cayó (poco, pero oportuno). Total: la pared mojada y descenso con un par de rapeles acrobáticos. Haciendo balance de esta zona, vemos que hemos venido tres veces en años distintos y siempre hemos acabado mojados antes, durante o después de escalar... pero esta vez sin éxito. 
Una vez en el suelo decidimos ir directamente a instalarnos en el que será nuestro campo base de altura, situado en un apartamento en Calp, en un 15º piso frente al penyal d'Ifac. Reconozco que hemos hecho vivacs mas incómodos... Fotos
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Segundo dia (19 de mayo):

Actividad prevista. Zona: el Ponoig, via Valencianos
Resultado. Exito total. Sin ni siquiera madrugar, ya que la temperatura es mas propia del mes de marzo o abril y calor parece que no vamos a pasar, preferimos que se levante el día y realizamos tranquilamente el desplazamiento desde el campo base en Calp hasta Polop. Después de liarnos ligeramente (hemos estado otras veces, pero la memoria nos falla) conseguimos llegar al depósito verde, punto de partida de la pared. A pesar de que la vía sigue la lógica de la época, dudamos al llegar al pie, ya que vemos bajo una placa una 'V' y una flecha no estamos seguros si significa 'Valencianos' o quinto grado (III como indica la guia, no parece). Entramos por aquí y parece que es lo correcto, o al menos nos lleva hasta la vira. Sin demasiados apuros y en unas cinco horas de día fresco y nublado conseguimos hacer la vía sin contratiempos, regresando por la ferrata y sus rapeles. Vamos a celebrarlo a un chiringuito de Altea y aconsejados por unos amables 'nativos' acabamos tomando unas tapas en Altea. Fotos
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Tercer dia (20 de mayo):

Actividad prevista. Zona: Leyva (Murcia), via América
Resultado. Decidimos ir a conocer el Valle de Leyva en la Sierra de Espuña (Murcia). Por carretera, nos lleva algo mas de dos horas acercarnos hasta aquí. La previsión en Alacant no es demasiado buena y por ello esperamos que mas al sur sea algo mejor. Casualidad o no, acertamos. El día está bastante nublado y fresco pero no llueve. La aproximación hasta la pared se hace por una pista muy buena cerrada con una cadena al tránsito y que sube suavemente pero se hace inacabable. Hemos escogido una vía que aparentemente es de las mas moderadas de la pared en cuanto a dificultad y creo que acertamos. La roca es buena y la vía está bien asegurada. Menos mal porque es bastante vertical. Superamos los cinco largos sin problemas y descendemos remontando previamente un resalte.  Fotos

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Cuarto dia. (21 de mayo):

Actividad prevista. Puig Campana, via dels Entorns (cara Oeste)
Resultado. Debido a la previsión nefasta, un viento gélido y mas trade lluvia, decidimos adelantar el dia de descanso ir a hacer turismo a Calp y por la tarde a Guadalest y mañana ya veremos. Hay fotos pero no las pongo porque hace de 'guiri'.
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Quinto dia  (22 de mayo):

Actividad prevista. Descanso
Resultado Zona: Peñon del Divino - Sella, via Placas Solares. Hemos decidido ir a hacer esta via, asequible sobre el papel pero que por las especificaciones promete aventura. Sin ser complicada, sólo encontramos la primera y segunda reunión. A partir de aqui 'campi qui pugui' hasta la espalda del Peñon. Salen 11 largos, algunos discontinuos sobre buena roca en general pero zonas muy herbosas. Al llegar a la espalda, decidimos hacer cima haciendo un largo mas que nos lleva directamente a la cumbre. Temperatura fresca pero agradable. El descenso es algo caótico. No localizamos la bajada tal como especifica la guia pero logramos llegar hasta el coche sin hacer ningún rapel, eso sí, con algunos destrepes 'interesantes'.  Fotos
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Sexto dia. (23 de mayo):

Actividad prevista. Puig Campana, via dels Entorns (cara Oeste)
Resultado. Debido a que ayer nos acostamos tarde después de cenar el Altea decidimos aplicar el 'Calpe Diem' y decidimos ir a hacer una vía mas sencilla y que nos deje satisfechos: la Arista Oeste. 
Al llegar al aparcamiento observamos un número poco habitual de coches (es jueves) pero lo atribuimos a que excursionistas habrán ido a andar: ¡error! al acercarnos a pie de vía comenzamos a oir voces y descubrimos que hay cuatro cordadas en acción. A pesar de tomarnos con calma la preparación, en la primera reunión alcanzamos a una cordada valenciana. Aguantamos un par de largos mas y decidimos bajar. Un par de rapeles y al suelo. Bajamos hasta la Font del Molí y justo acaban de abrir. La carne es débil: una cerveza en la terraza para calmar la sed y la encadenamos con una paella. Fotos.
Aún bajo los efectos de el vino le propongo a Quim que puesto que 'vivimos' en Calp y mañana nos vamos, podríamos despedirnos con una escaladita por la tarde al Penyal. Dicho y hecho, pasamos por el apartamento para hacer una micro-siesta y a las 6 nos ponemos en marcha. A las 6 y media estamos a pie de la Valencians y a las 8 y media en la cumbre. Alimentamos con barritas energéticas a gatos y gaviotas, y les damos de beber Aquarius (con éxito) y bajamos mientras anochece. Fantástico fin de fiesta!. Fotos
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Jordi Fornés

dimarts, 16 de juny del 2009

"CALPE DIEM"

CALPE - 2009
Semblava que no había d'arribar mai, i ja s'ha acabat. La setmana, la setmaneta, la desitjada, aquella per la que lluïtem tot l'any, que costa d'arribar, que es fà llarga quan la disfrutes i que s'acaba quan t'en adones... pero que bé, que divertida, que llarga, que dura... 'aixó es disfrutar ?', et pregunten els amics quan els hi expliques, 'una setmana per descansar i us llevaveu cada dia a les 07:00?'. Doncs sí, costa d'explicar pero es cert. Una setmana al ritme que vols, que fas el que vols, que deixes els trastos com vols, els llits sense fer, els plats bruts, que quan tornes de tot el dia d'escalar, abans de fer res et poses a veure i ordenar les fotos amb el portatil (portem de tot!) amb la cervesseta a la mà, que si tens gana piques pernilet de la nevera, que si et ve de gust t'en vas a un dels restaurants de sote, que et dutxes si vols (pregunteu-li al Joan, jeje), que vas sense afaitar, et banyes a la piscina del bloc d'apartaments... sense cap censura!... i aixó a Calp (Calpe segons quí) i per aixó al Quim se l'hi va acudir lo de 'Calpe Diem', mai millor dit.
Sis dies, sis activitats, no està malament, ¿no?
==========================================================
Sortida a les 8:00 en punt. Viatge de Sant Cugat a Calp, arribada cap a la 1 del mitgdia. Ens instal·lem en un apartament previament reservat i dinem al passeig del port cap a les 2 i mitja. Sembla la Barceloneta; està ple de jubilats nacionals i guiris. Es clar es dissabte... està plé de cambrers fent 'ofertes' perque entris a dinar ! Acabem entrant en un dels restaurants i acabem de dinar cap a les 4 de la tarda. ¿Anem a escalar?... Mmm! ...anem! i amb només un carajillo, ho prometo!. Decidim anar a fer la via Piratas que comparteix el primer tram amb la Valencianos. Pujem al apartament i en un hora hem preparat els trastos, hem fet la aproximació i estem a peu de vía. Les cinc en punt !. Ens hi fiquem, pero despres de la 3ª tirada, sense parar d'apartar a les gavines a patades (carinyosament, es epoca de nidificació i està plé de pollets i no tant pollets), ens en anem cap a l'esquerra i ens fiquem de plé a la Polvos Màgicos. Cullons, ja deia jo que no era tan fàcil... pero bé, ens en sortim dignament i arribem al cim cap a les 8 i mitja. Gaudim una estona del cim evitant l' skyline de Calp i els seus blocs de formigó, i baixem a l'apartament tot passejant. 1 de 1. Començem bé.
==========================================================
Avui es diumenge. Haviem decidit anar a una zona diferenta per la por (o il·lusos) que a la clàssica del Puig Campana hi hagues cua... Doncs bé, es lleva el dia plovent... Per no perdre el dia decidim anar igualment a Busot per coneixer la zona on està el Cabeço d'Or, que a tot arreu ho pinten molt maco. Fem el viatge fins el lloc indicat i com que no plou decidim agafar els trastos per si de cas. Fem la aproximació fins un trencall que s'enfila cap a peu de via. El dia no nomès s'aguanta sino que sembla que millora. No ho dubtem més i ens hi enfilem. Al cap de tres hores d'una escalada curiosa pero maca i sense calor (estem a la cara oest), on iclús hi ha hagut un moment que queien gotes, arribem a la cresta on hi ha un petit cim (la cresta continúa) i 20 mts. men enllà està el rappel. Quan arribem al cim, el Quim comenta d'aprofitar el moment ja que no tenim cap pressa, descansar una mica i menjar unes barretes i uns fruits secs que portem. Encara no hem obert la primera bossa, sona un tró i veiem uns nuvols que venen cap a nosaltres a tota llet. Com que la cosa pinta 'elèctrica' decidim plegar ràpid i fer els rappels, ja que estem mal situats. Tots just arribem a terra i pleguem els trastos, comença a ploure amb força. Ens queda baixar per una tartera no gaire transitada amb pedres bastant grans. A mitja baixada plou amb mes força i la cosa promet. Quan arribem a la pista principal està plovent amb tot lo qui ha per caure i ens posem com els peixos; no val la pena ni posar-nos els cangurs que portem (jo em poso el casc...). Li proposo d'anar a 'pas lleuger' fins el cotxe. Mala idea, en un revolt amb pendent i degut al fang, veig al Quim volar i fa una 'palomita' que ni el Valdès del Barça sense pilota, i s'enfarina de fang (millor, s'enfanguina) i es fot una bona hostia... per el demès, tot bé. Arribem al cotxe, ens intentem canviar sense embrutar quasi res i anem cap a Finestrat per carreteres interiors. Dinem allí i ens en tornem cap a l'apartament per fer la estesa de roba i que es sequi una mica per demà. A la nit arriba el Joan i anem a sopar paella per cel·lebrar-ho !
==========================================================
Primer dia amb l'equip al complert!. Ens apropem fins a Finestrat i fem l'aproximació perl el cami de la Serra. A l'aparcament trobem el cotxe d'uns anglesos que no sabem si han anat a escalar o caminar i quan anem apropant-nos a peu de via els veiem enfilats (com no !) a la mateixa vía, el que passa es que ja són al tercer o quart llarg i no sembla que tinguem que tenir problemes de proximitat amb ells. Ens enfilem i anem fent tranquil·lament doncs es tracta d'una via molt maca i ens proposem disfrutar-la. La roca es excel·lent per tot arreu i encara que la via pasa per trams amb una mica de vegetació no molesta gaire. Trobem plaques i esperons realment màgics, com els que somiaríem en una via perfecta... Anem fent relleus cada quatre llargs i n'acabem fent uns dotze. Tenim una lleugera boirina que va pujant i baixant i que ajuda a alivia la calor. Arribem fins una alsina característica (ja la recordavem de l'altra vegada) on conflueixen i acaben diverses vies. A partir d'aquí es pot continuar cap al cim per alguna via sense massa interés o be agafar la baixada normal senyalitzada amb marques vermelles cap el Carreró. Després d'una bona suada arribem al cotxe i baixem fins a la font del Molí, petit oasi de frescor on ens remullem i bebem fins omplir diposits. En front de la font hi ha un restaurant pero com que ja son les quatre de la tarda per dinar que va a ser que no, pero una cervesseta a la terrassa suposo que no ens la negaran. Efectivament, s'enrrollen bé doncs ademes de la cervessa ens preparen un plat de formatge i pernil per caure d'esquena... Dues hores mes tard, amb el cos reparat i la ment tranquila, cap a 'casa' a revelar fotos.
==========================================================
Continuarà...
==========================================================
==========================================================
==========================================================

Arxiu del blog