CalpeDiem 2016

Versió lliure del que hem viscut aquests dies. Potser no ha estat exactament així, però es com jo ho recordo i ja sabeu com estic de memòria

Dilluns 22 - Via Pany al Penyal d'Ifach
Sortim "ben d'hora, ben d'hora" que encara estem al mes de febrer i els dies son prou curts.
El nostre objectiu es fer el viatge fins a Calp, recollir les claus del apartament i escalar la via Pany al Penyal.
Aquesta via la tenim pendent ja fa uns quants anys. Per regulació de nidificació d'aus, sempre era prohibit escalar quan estàvem a Alacant.
Un bon esmorzar a mig camí, ens donarà forces per tota la jornada.
A les 14:00 ens trobem al peu de la Pany. Veient com pinta la primera tirada decidim deixar les motxilles a peu de via (encert).
Ens repartim les tirades: Jordi farà les 2 primeres, jo les dos següents i en Felip les dos últimes.
(Aquest ordre inicial el mantindrem per la resta de dies menys dijous que canviarem les cordades)
Tal com intuíem la primera tirada es una xemeneia de roca sabonosa, per la que ens rastregarem fins la primera reunió.
La segona en diagonal ens portarà fins un esperonet que dona accès a la paret,
Les dos tirades següents, excel·lents! només caldrà posar-se en la pell del Pany, per no caure en el parany de algun parabol errant.
Les dos últimes (convertides en una) les farem una mica per la dreta de la via original.
Aquí els paranys.... han estat uns pitons vells amb unes bagues penjant de la mateixa època i que en Felip no ha pogut resistir la seva atracció.
Tot plegat som a dalt i molt abans del que haviem previst. Això en permetrà resoldre alguns petits detalls pendents al apartament (canviar la TV que demà tenim Champions) i completar la jornada sopant al restaurant que ens han recomanat.

Dimarts 23 - Espero Central al Puig Campana
Avui toca una  gran clàssica. Encara que el  Jordi i jo ja la hem fet mes d'un cop...anem amb la il·lusió de la primera vegada (serà per que ens en-recordem?)
Un cop a peu de via ja comencen els primers dubtes serà per aquí .... serà per allà, aquí hi ha una fletxa, aquí una pintada, per allà sembla trepitjat?
La decisió final es de el Jordi (que li toca començar).
Crec que la encerta, i anirem progressant intentant sempre seguir unes fletxes vermelles que trobem als punts menys definits.
Desprès de 9 llargs de mes de 50 metres arribem als arbres que indiquen el final de la via i el inici de la travessa de sortida. Marcada amb taques de pintura i amb algun tram de cables fins arribar a "lo carreró" li acaben de donar un toc a tot el recorregut.
Unes birres al bar del Finestrat marcaran el preludi d'una tarda/nit que promet  mes emocions amb el partit del Barça. (Arsenal 0-2 Barça)

Dimecres 24 - Aresta Agulló al Cabeçó d'Or
El dia s'aixeca amb un cert nerviosisme...
La proposta inicial era fer el Espero del Payju, però hi ha una tirada que no acabem de veure clar. Es el llarg clau de la via, un fissura en diagonal de V+ / A1.
Tot esmorzant anem mirant altres possibilitats, encara que la final acordem que la decisió la prendrem al cotxe durant el viatge.
De sobte els dubtes s'esvaeixen ME DEIXAT L'ESTREP !!
L'ambient es relaxa ràpidament, anirem a fer l'aresta Agulló que recorre una part de paret a la que no ens hem acostat cap vegada.
De baixada trobem els missatges al telefòn dels companys Jaume i Fredi que ja corren per Calp i que desprès ens explicaran les aventures que han viscut...des de el baixar de la segona reunió de la Pany fins el recat de un noi polac al camí de pujada al Penyal d'Ifach.

Dijous 25 - Via Aristóteles al Puig Campana
Avui toca Puig Campana.
En Fredi i en Jaume decideixen anar a fer la via Aristóteles. Com no hi han estat mai, en Felip s'ofereix a fer de guia, donat el seu profund coneixement de la zona (dimarts havia fet l'espero Central).
La oferta es ben rebuda, tant ben rebuda .......... que li deixaran fer tota la via de primer.
Segons comenten posteriorment, han quedat molt contens.

Dijous 25 - Via Júlia al Puig Campana
Amb el Jordi seguim el programa previst.
Ens dirigim cap el peu de via de la Júlia tot repassant mentalment les diferents ressenyes que hem vist i que no acaben de posar-se d'acord amb la graduació, en especial de la 4 tirada que pot anar de un V+ fins al 6b.
En el que si estan d'acord (i nosaltres en afegirem desprès) es que es una via de auto-protecció, que caldrà  anar cusin amb friends  de totes mides i preveure (nosaltres no ho varem fer) un parell de peces grans per la 4 tirada.
Tota la via es mantinguda, encara que en 2ª i en la 4ª tirades es podrien  fer servir els tòpics dels reality show de TV.........."se tu mismo" "dalo todo".
La via ens ha agradat molt amb uns diedres espectaculars.
Un cop al gran arbre que coincideix amb l'espero Central, iniciem el descens amb ràpel que ens portarà molt a prop de la canal per on també baixen els companys de la Aristóteles.
Tots junts anem a fer la birra a Finestrat, tot explicant les respectives batalletes.
Com es la última nit a Calp, decidim acomiadar-nos amb un sopar al mateix restaurant del primer dia.

Divendres 26 - Espero Pertembra al Peñon del Divino

"Tempus fugit" s'esgoten les ultimes hores a Alacant.
Desprès de tornar les claus del apartement, emprenem camí cap a Sella.
El nostre objectiu era fer tots junts l'espero Pertembra, però en Fredi i en Jaume decideixen que ja han escalat prou i faran de equip de suport/fotogràfic.
Seguin el ordre establert al inici de la setmana, començarà en Jordi (que li tocarà la tirada mes difícil) i acabarà en Felip amb un passeig per les bardisses.
Desprès de la típica ensigalada baixant del Peñon del Divino (ja coneguda per nosaltres) ens retrobem amb els companys i junts farem uns entrepans a Sella, per agafar forces per el viatge de tornada a casa.

Comentari de l'autor:
A la espera de les vostres matisacions, ampliacions, modificacions o directament critiques mes o menys constructives ......una forta abraçada a tots i gràcies per la paciència.