Ja fa temps que havíem parlar de tornar a fer aquesta via, que recordàvem que feia anys havíem fet i ens havia semblat interessant. Al buscar-la al llibre d'Agulles de Montserrat, posava que estava restaurada amb parabolts i que feien falta 10¿? cintes i opcionalment un friend del 0.75. Amb aquestes dades, vam arribar ahir a Can Maçana amb boira i vam decidir anar a fer-la.
Un cop triat el material (12 cintes i friends variats, per anar sobrats), ens dirigim cap el refugi i desprès per la canal de l'Ou de Colom, arribem al peu de l'aresta sense gaire problemes. Veiem les dues vies que comencen en aquest punt, El Hobbit a l'esquerra, i la nostra, separades per uns pocs metres.
La primera assegurança visible està a uns 6 o 7 metres del terra i un cop ficats en matèria, veiem que la cosa serà mes complicada de lo que esperàvem. Al primer llarg, trobem cinc peces, amb passos obligats i bastant 'aire' entre ells, sense possibilitat de posar més assegurances a no ser que es porti martell i pitons.
Lo mateix passa amb el segon llarg, uns 25 metres amb dues peces, que tot i no ser tant difícil no ens permet posar cap assegurança més i es exposada. El tercer, té tres parabolts i aquest sí que el podem reforçar amb dos friends, un al poc de sortir de la reunió amb el 0.75, i l'altre del 2, en el flanqueig abans de l'últim parabolt. Hi ha una última reunió a uns 15 metres del cim, interessant de fer perquè a dalt no hi ha res decent per assegurar.
El descens, una desgrimpada fins uns arbres on hi ha un rapel amb bagues, rapel de 35 metres i descens cap a la vessant oest, amb un altre rapel d'uns 15 metres d'una baga ronyosa (o directament de l'arbre) on tornem a trobar la canal de l'Ou de Colom i en 5 minuts a peu de via.
En resum, la via es molt maca i una aresta típicament montserratina, però la trobem molt exposada per lo que estem acostumats a fer últimament... Reconec que la culpa es nostra (meva concretament), al no buscar informació més recent, on realment les ressenyes que he trobat a posteriori, indiquen clarament les peces que hi ha, i coincideixen exactament amb la realitat, però en la nostra descàrrega he de dir que al fer cas del llibre (per error o perquè encadenen tirades) ens ha portat fins aquí massa confiats.
El qualsevol cas, al anar a anotar l'activitat, descobreixo amb sorpresa que ja fa 35 anys que l'havíem fet nosaltres dos en companyia del Frederic Callado, exactament el mateix dia d'avui, un 4 de gener de 1987! Fa més de mitja vida!! 😱
En fi, no ens podem queixar (encara que ho fem...) i orgullosos de poder seguir gaudint d'aquest esport.
Salut i endavant!
Feta per Felip Mateu & Jordi Fornés
 |
| Felip iniciant el darrer llarg |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada