Ressenya dels Escalatroncs
Després de temps sense escalar junts, quedem amb en Josep Solé i l'engresco per anar a aquesta via, que està a l'ombra, per la que he passat mil vegades per sota, i que per una cosa o per un altra mai m'ha coincidit per anar a fer-la. Ell em diu que ja la va fer fa temps (ho ha fet quasi tot!!) i per això no l'importa repetir-la. Encara sota els efectes de Sant Joan, jo em deixo la càmera de fotos al cotxe, i per altra banda el Josep mai en porta (de vegades em diu que em cobrarà drets d'imatge si n'hi faig alguna 😂...) total, que les poques fotos que he penjat les he fet amb el mòbil, perquè com que no el tinc preparat, no m'atreveixo a treure'l a mitja via.
Via: el primer llarg molt vertical, amb alguns passos d'A0 i sortides en lliure obligades. Abans d'entrar a la reunió fem 3 passos d'estreps. A l'inici del llarg falta un parabolt (només hi ha el casquet), que posem i recuperem d'un que portem de fortuna.
Als dos llargs següents la roca es mes adherent i amb ambient.
I l'últim, es l'aresta que coincideix amb la Lapònia.
Per mi, via interessant i relativament ben assegurada. Encara que ja estem a l'estiu, a la canal quasi sempre fa una mica de vent, i tot i que no hem passat fred, es pot dir que no hem tingut gens de calor.
Per baixar segueix havent-hi un maillón d'un espit, reforçat amb una baga d'una savina... Aguanta, però fa una mica de respecte 😬. Amb un sol rapel de 60 mts. arribem a terra
Les quatre fotos que vaig fer són aquí (si les heu de mirar expressament, potser no val la pena... 😂)
Salut i roca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada