dimecres, 2 de juny de 2021

Roc de Rombau - via Atacs Iroquesos


Aquest dimecres tornem a coincidir amb en Josep Coll, Pere Ibarz i Pep Bellmunt per anar a la zona d'Oliana. La via triada es una oberta recentment per en Joan Vidal (l'indi) un gran aperturista de vies d'una gran bellesa i ben assegurades.

Quedem al Esclat de Collbató, anem a recollir al Pere que s'ha quedat sense cotxe i enfilem cap a Oliana. Un cop passat el poble ens desviem cap a Peramola tot creuant la carretera. Continuem per aquets i quan a la dreta trobem el cartell per anar a l'hostal de Can Boix, l'agafem. Just abans d'entrar a l'hostal surt una pista a ma dreta amb trossos una mica dolents però transitable. Continuem per la pista fins passar per sota de la zona esportiva (es distingeix per un desplom important) i al cap de poc a ma dreta trobarem un petit aparcament per un o dos cotxes.  

Mentre triem el material a portar (només fan falta unes 17-18 cintes i un estrep) i decidim quines cordades farem, en Pep se'n adona que s'ha deixat el casc! Buf... Tal com es la pedra d'aquesta zona, no es recomanable anar sense, per lo que pren la decisió que creiem mes encertada que es quedar-se. El Pere es vol solidaritzar amb el Pep i quedar-se amb ell però finalment el convenç perquè vingui amb nosaltres i acabem fen una cordada de tres.

Aproximació: seguint la pista uns metres mes amunt hi ha una fita a ma esquerra que s'enfila cap el bosc. Si anem seguint les fites sense deixar-les (no com nosaltres...) veurem que van per sota de la paret que ens queda a ma dreta i després de donar la volta a l'esperó arribarem a un punt on hi ha una fletxa pintada a la pedra i un arbust amb unes banyes probablement de cabra a sobre, i una mica a la dreta veurem que comencen els parabolts. Una mitja hora d'aproximació.

La via consta de 7 llargs, tots d'uns 30 mts., excepte el primer que te uns 40 mts. A pesar de l'aspecte inicial de la roca, la veritat es que la via està bastant sanejada (excepte el cinquè que es terrós) i molt ben assegurada per poder forçar dins de les possibilitats de cadascú.

No detallo els llargs per no fer 'spoiler' de la via. Deixo la ressenya original a sota i que cadascú que la faci jutgi. 

Finalment jo faig els dos primers llargs, el Pere el dos següents i el Josep acabarà fent el tres últims.

Després de fer la via considerem que es força maca, molt ben aconseguida i excepte algun tram concret, per exemple la cinquena tirada, la resta es força bona. Les assegurances son parabolts, alguna baga en perfecte estat i de bon diàmetre i un parell de pitons testimonials.

Amb una dificultat màxima de V+ i A0 o A1, cadascú pot forçar fins on pugui, ja que com hem dit la via està molt ben assegurada. El mestre Josep, excepte l'esmentat cinquè  llarg on decidim passat tots de puntetes amb A0, aconsegueix passar pràcticament tots els passos sense tocar. 

Aquí hi ha l'enllaç per si voleu veure FOTOS



Arxiu del blog