Aresta Ribas al Trió dels Pollegons. 26 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Després de temps de parlar-ho, avui per fi em quedat amb el Pepe Ponce, amb el qual, si les meves anotacions no fallen, feia 38 anys que no coincidíem escalant 😱 (Montserrat en aquella època encara estava sota el mar...)

Finalment doncs, avui hem pogut quedar i hem decidit anar a fer aquesta via clàssica i llarga. Ens hem trobat a les 9h. com les persones decents, al meeting point habitual de Collbató (bar de l'Esclat), per prendre un cafè i continuar cap a la Vinya Nova.

Quan arribem a peu de via (volem entrar per la directa) escoltem veus a la primera reunió i comprovem que hi ha una cordada de tres. Ostres!, a veure si avui 'lleparem'... Doncs resulta que no, que la cordada va per feina. Almenys els dos que van darrera (una noia i un noi) parlen anglès i pensem que es possible que vagin amb un guia. Van ràpids i sempre ens treuen un llarg de distància pel mig, lo qual ens va perfecte. 

La via, que jo vaig fer per última vegada fa moooolts anys, la trobo arreglada amb parabolts. Ja m'havia avisat el Pepe, ja que ell va participar en el re-equipament fa vint anys, però per mi ha sigut igualment una grata novetat. 

Hem estat unes 3 hores i mitja per fer la via, amb poc sol i bastant vent, però per baixar (a rapel) ens ha costat una hora i mitja més, ja que el vent ens enredava constantment les cordes. Comentar que a la reunió del sisè llarg, hi ha el cargol d'un parabolt que es mou i aniria bé collar-lo si es porta una clau del 10" (a la dreta, hi ha un altra reunió)

Finalment, arribem a les 15h30 a l'aparcament. El Pepe ha de tornar a casa, però a mi m'esperen per anar plegats al bar Anna del Bruc, en Felip i en Fredi que han anat a fer una bona caminada. Tot i l'hora que és, fent una trucada de reserva a la Nuria abans de les 16h, sempre ens salva del desastre (gràcies Nuria). A mi em sap greu haver-los fet esperar, però sempre sorgeixen imprevistos 😕

I fins la propera...

Activitat feta per: Josep V. Ponce i Jordi Fornés

El Pepe, al magnífic quart llarg

L'Avi Joan + Joc de Nens + Llençol. 24 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Avui he quedat amb el Josep Solé i la Carme Cama per anar a fer una matinal a Montserrat, ja que l'equip CEBA habitual, últimament i per diverses circumstàncies està una mica dispers. 

Quan arribem tots plegats a Collbató i mentre esmorzem al punt de trobada habitual, veiem que tot està mullat perquè aquesta nit també ha plogut per aquí, i tot i que ara està serè, les parets encara semblen humides. Ens replantegem on anar, perquè una de les propostes era dirigir-se cap els Plecs de la Vinya Nova, però com que sabem que el sol costa d'arribar als  peus de paret, pensem que estarà humit fins bastant tard. Com que l'altra opció era anar cap a la zona de vies properes dels Graus, decidim fer l'esmentada combinació del títol que ningú de nosaltres ha fet.

Ens dirigim cap a peu de l'Avi Joan a la zona dels Graus. Fem els primers dos llargs senzills d'aquesta via (III-IV) i després un llarg canvi de reunió cap a la dreta d'uns 50 metres, fins que veiem un pont de roca que senyala la continuació (inici de la Joc de Nens). Des d'aquest punt surten tres llargs mes de IV, IV+, començant per unes plaques, passant per un petit esperó i finalment un altra placa, fins arribar a les terrasses superiors, on ens desencordem i anem caminant fins arribar al camí de les Bateries. La Carme proposa rematar el matí fent el Llençol (un llarg de V+, 6ª), on s'enfila sense gaires problemes. Una vegada els tres a la reunió on fa un vent fresc i una mica emprenyador, rapelem fins tornar al camí, des d'on , un cop canviats, tornarem al cotxe per l'antic GR que té les marques mig esborrades no sabem ben bé perquè. 

Arribem al cotxe cap a la una i hem tardat un xic més de dues hores i mitja per fer aquesta combinació. Finalment, decidim anar a fer una 'visita' al Bar Anna i dinar una mica abans de tornar. Resum: matí entretingut, amb bona i divertida companyia!

Activitat feta per: Carme Cama, Josep Solé i Jordi Fornés (avui el convidat soc jo...)

La Carme barallant-se amb el Llençol

La Historia Interminable al Gorro Frigi. 19 d'octubre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Aquesta vegada, quedo amb el Josep Solé i com que la previsió de la meteo pinta que cap el migdia pot començar a ploure, li proposo d'anar a Montserrat a fer aquesta via, ja que des de que la vàrem reequipar aquest agost, tenia ganes de fer-la més lleuger i sense tant pes a l'esquena. La última vegada la vaig fer quan la vàrem arreglar, anant de segon amb el trepant, bateries, etc. i no la vaig poder gaudir gaire. 

Decidim pujar caminant per St. Miquel, ja que aquest camí no té escales i castiga menys el genolls. A les 10 en punt comencem a escalar i acabem a les 12 també en punt. Sense voler, sembla que anem a toc de pito però ha sigut casualitat. Hem trigat 2 hores justes i al arribar al cim semblava que volia començar a ploure però s'ha contingut.

Al primer llarg, aconsegueixo passar net el primer pas que vam graduar de V+, però el segon amb un pas d'A0. De vegades, dubto si graduem bé o depèn del moment d'inspiració i del coneixement del lloc, tot es molt subjectiu. Al tercer llarg, els tres passos del mur superior els passem directament en A0. Encara estem a l'espera de que algú valori si aquest tram es 6a o més, si es passa en lliure. Jo sincerament, penso que deu ser una mica més però actualment no sóc capaç de valorar-ho. Recordava que quan la vam obrir, vaig aconseguir passar-ho net (amb la corda per davant) després de provar-ho varies vegades...i d'això fa trenta i bastants anys. En fi, així i tot no ens podem queixar de que encara puguem anar fent.

Activitat feta per Josep Solé (guest star) i Jordi Fornés

Josep a l'inici del segon llarg

Via Bages a Malanyeu. 3 d'octubre de 2023

Enllaç per veure les FOTOS

Desprès de fer un repàs a les entrades dels nostres blogs de referència (no direm quins per no crear suspicàcies 😉), aquesta vegada decidim anar a Malanyeu a fer una de les vies que últimament s'ha fet bastant: la Bages. 

A l'aparcament habitual només hi ha una furgoneta, i el xicot amb el que parlem diu que avui se'n van. Sembla doncs que de moment estarem sols.

L'aproximació es un quart d'hora com la majoria de vies, i a quarts d'onze ja ens hi fiquem. Es tracta de dos primers llargs bastant drets i exigents físicament, un canvi de reunió i dos llargs més, que per la graduació de les ressenyes ens semblaven a priori difícils, però que tenen un pas puntual cadascuna sense mes problemes. A comentar, que tot i que la roca es bona, al primer llarg al Quim se l'hi han arrancat dues pedres, una grandeta i l'altra mes petita.

La via ens ha agradat bastant, està molt ben assegurada, però amb aire entre les assegurances, que fa que sigui una via amb caràcter, comparant-la amb moltes de la zona. Comentar que la última reunió està desequipada però ens metres mes enllà es pot fer en uns arbres molt sòlids, i a més a més a l'ombra. Dia maco, una mica de calor però suportable i ...finalment sols. No ha vingut ningú més a escalar per aquí. 

Per fer la via hem estat dues hores i quart, i hem tornat caminant per el bonic camí. Si no el coneixeu aquí deixo el track

Ens ha acompanyat fins a peu de via en Felip, i desprès se'n ha anat a fer una volta circular per la zona.

Activitat d'escalada feta per: Quim Prats i Jordi Fornés

La dreta placa del primer llarg