Operació Zona Centre-2014

Ja fa dies que hem tornat d'aquesta sortida, que concretament varem fer del 14 al 21 de juny, però entre lo que costa triar les fotos i la mandra d'escriure, s'ha fet tard i ara costa més anar recordar les coses...

Primer dia (14 de juny de 2014):

Activitat prevista. Viatge desde Sant Cugat fins el Nogal del Barranco - Guisando (Avila) i arribar vius al refugi Victory (Los Galayos). 

Resultat. Hem quedat a casa meva el Joan i el Quim. Sortim a les 07:00 en punt un cop carregada la furgoneta del Quim,  i parant a esmorzar i dinar, arribem cap a quarts de 5 de la tarda a l'aparcament. Preparem les motxilles i en una mica menys de tres hores arribem al refugi. Al arribar, s'accentua un vent que ja anava fent per el camí però que ara s'ha tornat fort i desagradable. El guarda, el "Palan" Martin, es un xaval molt amable ens rep i ens prepara un sopar força acceptable. Mentre sopem, xarrem  amb ell i uns xicots que es queden a dormir per la zona i ens expliquem aventuretes. En acabar pugem a dormir a l'altell del refugi (tant petit com el recordava) i al cap d'una estona venen dues noies que no volen dormir fora per el fort vent. Aconseguim descansar una mica tot i que uns i altres ens ho posem difícil amb el forts roncs que anem alternant. FOTOS

Segon dia (15 de juny de 2014):

Activitat prevista. Matí: Aresta Oest del Petit Galayo + aresta + Gran Diedro del Gran Galayo. Tarda: El Torreón, via Undenground + Teógenes 

Resultat. El matí es fresc però s'ha parat el vent, la qual cosa fa que sigui agradable. Esmorzem, preparem el material i ens plantem al peu de via en menys de 10 minuts. Es el que te aquest refugi, que es una pallissa arribar-hi, però després quasi tot queda a prop. El començament de la via fa una mica de respecte però un cop entrats en matèria, es vertical però hi ha bones preses i la roca es molt bona. Anem pujant alternant-nos fins el Petit Galayo. Desprès hi ha una aresta que fem mig per dalt, mig per baix fins arribar (amb un petit sprint per que puja mes gent) fins el peu del Gran Diedro, on hi ha una cordada davant. Com que es una via molt clàssica i assequible, quasi sempre hi ha gent però val la pena esperar perquè es molt maca. Fem el diedre en dos llargs perquè portem cordes de 50m y la última tirada la fem per un diedre que porta directe al cim. Aquest penso que el el cim mes alt de les agulles i te una vista espectacular de la resta de cims del voltant. Baixem fent alguna petita desgrimpada fins un coll i desprès fins el refugi, on dinem amb els embotits i una ampolleta de vi que vam pujar i que ara s'agraeix. FOTOS
Per la tarda, venen a buscar amb helicòpter un xicot que ahir va patir una caiguda sense gaires conseqüències però li fa mal el peu i com que la baixada es molt llarga, prefereix no arriscar. Ens avisen uns minuts abans perquè ens apartem de la zona i finalment arriba l'helicòpter de la Guardia Civil, el qual aterra al costat del refugi amb força habilitat, carrega al xicot se'n va. Una mica abans de les 18:00 decidim amb el Quim fer la 'sessió de tarda' (el Joan no ve perquè te el genoll tocat) i ens fiquem a la Underground, via molt maca amb dos passets una mica difícils però la resta es fa molt be i amb això ens plantem al peu de la Teógenes, una xemeneia vertical i estreta que fa por... però hem vingut aquí a patir!. Tirem amunt i entre rascades i esbufecs aconseguim arribar al cim al voltant de les 20h. Primer dia total !  FOTOS
Avui es diumenge, sopem i cap a les 23:00 apareixen dos homes que acaben de pujar des de l'aparcament i que dormiran a l'altell amb nosaltres

Tercer dia (16 de juny de 2014):

Activitat prevista. Punta Maria Luisa, via Rivas-Acuña
Resultat. Ens llevem una mica abans de les vuit (aqui la gent no matina gaire), esmorzem i anem cap a peu de via. 10 minuts, tot està aprop (a mes a mes, de baixada!). La via arranca al mateix esperó de l'agulla a un vivac. Fa una mica des fresca però molt soportable. La via, excel·lent, una gran clàssica amb passos atlètics però molt francs. Vaja, molt recomanable. Al arribar al cim hi ha una desgrimpada curiosa fins al rappels i en dos trams tornam a estar a terra. Aquest matí abans de marxar ens hem acomiadat del guarda que tenia que baixar al poble, i quan tornem al refugi per dinar veiem que ens ha deixat unes cerveses. Bon detall, xaval! Dinem, fem les motxilles i baixem tranquil·lament. Avui tenim reservada un hostal a Arenas de San Pedro. Senzill però baratet i son molt agradables. Hi anem, ens dutxem i sortim a sopar 'com il faut'. Durant la tarda ens truca el José Alberto, el col·lega de Madrid al que tenim moltes ganes de tornar a veure. Quedem que demà el trucarem al acabar la via i a veure si podem quedar per veure'ns
FOTOS

Quart dia (17 de juny de 2014):
Activitat prevista. El Torozo (Puerto del Pico), via Galayos
Resultat. Com cada dia, sortim sobre les 8, agafem la furgo i ens dirigim cap el Puerto del Pico. Parem a esmorzar a Mombeltran i continuem fins l'aparcament que està al mateix port. Amb una horeta d'aproximaciò arribem al peu de la paret, una tapia bastant impressionant i monolítica un cop ets a sota. Dubtem si pujar per l'esperò (es una variant mes neta però mes exigent tècnicament) i finalment decidim fer la clàssica que son uns diedres canals just a la dreta. Amb tres llargs una mica mangurrinos arribem a la paret de veritat. Es veuen fissures però mes amunt es veuen un sostres. Glups!. Però com que hem llegit que les reunions estan assegurades amb parabolts ens treiem el pànic escènic de sobre i... amunt! El primer llarg es molt maco però fins que no veig la reunió, no estic segur d'anar bé. El segon se'l curra el Quim per la directa. Un diedre molt fi i vertical desequipat però preciós. I després dues tirades mes molt maques ens deixen a les rampes finals de mes de 100 metres a l'ensamble que ens duen al cim. Sí, ho hem aconsseguit! Mengem unes barretes, bevem una mica i ara toca desgrimpar. La baixada es per unes vires de IIIº sense possibilitat de assegurar-se. Es adherència i millor no relliscar... Un cop al peu, en una horeta mes tornem a ser al cotxe. Uy, se'ns ha fet molt tard. Ja son mes de les cinc! Avui hem d'arribar a Manzanares el Real, on hem reservat lloc on fa dos anys, que varem estar molt a gust i a mes a mes vam quedar amb el José Alberto. Mengem una mica mentre fem el material i marxem. Tenim un parell d'hores de viatge. Com que arribem tard, quedem directament al bar de l'hotel amb el José Alberto per fer la cervesa i arribem pràcticament al mateix temps. Salutacions, algunes cerveses, explicació d'algunes batalles, consells per demà i al acabar ens instal·lem a l'habitació. Ja tornarem a quedar amb mes temps amb el Jose, ja que avui l'hem fet venir corrent i el pobre també té obligacions familiars...
FOTOS

Cinqué dia (18 de juny de 2014):
Activitat prevista. Pared de Santillana - La Pedriza (Madrid), via sur clásica
Resultat. Avui ens aixequem, esmorzem a l'hostal, passem perl poble per comprar pa i anem cap a Canto Cochino, l'aparcament clàssic de La Pedriza. Quan arribem ja hi han bastants cotxes. Agafem el camí anomenat La Autopista (aquesta no es de peatge), passem per el ref. Giner de los Rios fins el Collado de la Dehesilla. Aqui surt a l'esquerra un PR que ens portarà fins el peu de la Paret de Santillana. El camí de val la pena per sí sol,  per els preciosos racons per on passa. Estem quasi tres hores fins a peu de via. Comença el Quim i després de fer el primer tros fissurat, surt a la placa de bolets, dreta però fantàstica. Com que la reunió oficial es fa a 60 mts. i només portem 50's, li toca fer la reunió al mig de la placa assegurat per 3 bolets. El següent llarg segueix la mateixa tònica i faig també una reunió amb friends i bolets. La última s'ajeu i arriba al cim. La baixada sense problemes fins peu de via. Com que fa calor, tot i que ja son mes de les 3, decidim baixar una mica abans de dinar perquè el camí es llarg. En un moment donat, el Joan decideix escaquejar-se i agafa una drecera. Al veure que no ve, comencem a trucar-lo i després de mitja hora d'incertesa i mals entesos, el Quim i jo continuem el camí i quedem en que ens trobarem mes abaix. Quan ens falta un quart d'hora per arribar al refugi sentim els crits d'en Joan i al cap d'una estona apareix de dins el bosc. A partir d'aqui tornen a baixar tots junts. Quan arribem al cotxe estem tan cansats que decidim no menjar aquí. Anem a l'hostal i després d'una petita becaina anem a berenar / sopar al poble. Al planning inicial estava previst anar demà a la via Fulgencio del Hueso, però pensem que potser es massa agosarat amb la poca pràctica que tenim a la zona. Proposo Peña Sirio. Com que aprofitem per parlar amb el Jose Alberto (avui no podem quedar amb ell perquè està de cangur) però ens recomana l'esperó de Peña Sirio, per tant moció aprovada!
FOTOS

Sisé dia (19 de juny de 2014):
Activitat prevista. Peña Sirio - La Pedriza (Madrid), via Espolón clásico
Resultat. Després de buscar un forn al poble ja que avui es festiu a la comunitat de Madrid i a mes a mes es la coronació del nou reiet Felip VI (que te nom de brandy) ens tornem a dirigir a Canto Cochino. Avui hi ha molta mes gent. Es nota que es festa... El camí per pujar no es gaire clar. Comença passat el pont però a la dreta i per l'antic camí que va a la dreta del riu (tinc algun record de quan vaig venir quan feia la 'mili') i quan estem sota la paret comencem a buscar. Desprès de varis intents pujar per una canal que sembla que es la bona, i al cap d'una hora d'intensa pujada ens plantem a la dreta de la base. Hi ha gent que baixa i els hi preguntem. Hi ha un pas curiós al començar que exigeix un salt i superada una fisura, es senzill per arribar a la reunió. Després un flanqueig de 'confiança' d'uns quinze metres fins l'esperó on comença a haver-hi bolets, tot i que mes petits que els d'ahir, i porta fins la reunió. El següent llarg segueix la mateixa tònica que aquest, per uns canalons i placa fins la reunió. El tercer llarg es redreça una mica i es mes difícil, i arriba fins el peu d'un muret on hi ha la reunió i es veuen parabolts recte amunt. Es la sortida directa, que decidim agafar perquè es pot 'acerar' (fer A0) que diuen ells, ja que si no ets de la zona, son uns passos drets i d'adherència bastant tècnica. Amb això arribem al cim. A la baixada, no li fem cas al Quim i iniciem una segona 'excursió' per tornar que ens porta quasi dues hores. Al arribar al cotxe decidim menjar al costat del riu. Tot i que per els voltants hi ha molta gent, trobem un raconet bastant tranquil i que ens permet posar el vi en fresc. Avui per fí hem quedat per la tarda amb el Jose Alberto. Passem per l'hostal per dutxar-nos i quedem amb ell al poble per fer unes cerveses i picar una mica. C O N T I N U A R À ...
FOTOS

Ultim dia (20 de juny de 2014):
Activitat prevista. Pico de la Miel - La Cabrera, via Espolón Manolin
Resultat. C O N T I N U A R À ...
FOTOS

Vacances 2012 - Galayos i La Pedriza

F O T O S

Sensacionals vacances realitzades per les muntanyes de la zona central (massís de Gredos i La Pedriza)
amb anada el dia 25 de maig i tornada el 31 de maig. Anem en Quim, Fredi i jo. En Quim i jo tenim la intenció de fer activitat d'escalada i en Fredi farà excursions per les mateixes zones (desconegudes per tots nosaltres) i la idea es trobar-nos per dinar o si el dia d'activitat es llarg, per sopar.

25 de maig (divendres).
Viatge d'anada. Hem agafat divendres festa per arribar a dormir al refugi, doncs en aquesta època només es obert els caps de setmana.
06:30 sortida de Sant Cugat via  Saragossa - M45 (sense entrar a Madrid) - Talavera de la Reina - Arenas de San Pedro - Guisando i Nogal del Barranco amb arribada al voltant de les 16:00h., havent parat a esmorzar i dinar. Pugem fins el refugi Antonio Victory, arribant aprox. a les 19:30. La pujada (2h30') s'ha de fer amb màrfega i sac de dormir, ja que el refugi es molt petit i es aconsellable plantejar-se bivac a fora com fa la majoria de personal. Ens presentem a en David (el guarda), ens acomodem a l'altell, sopem i a dormir.

26 de maig (dissabte).
Ens aixequem a quarts de vuit, ja que varem quedar amb en David a les vuit perquè ens fes l'esmorzar. Després de menjar una mica de pa sec, mantega rància (de veritat!) i empassar-nos un beuratge (tant el cafè com el Cola-Cao) ambdós semblants a aigua sense depurar, ens acomiadem del Fredi que vol pujar a La Mira i voltants i nosaltres en dirigim cap a la Sur del Torreón, via catalogada de D+, 150 mts. amb un passatge de V+, per la qual cosa anem cap a la cornisa de baixada del Torreón fins arribar al coll nord, on un parell d'argolles en permeten amb un rapel arribar a peu de via, per evitar baixar i remuntar la canal de la Aguja Negra.
Un cop a peu de via, al voltant de tres quarts de deu, amb tres llargs i amb menys d'una hora i mitja arribem al cim d'aquesta impressionant agulla, que s'aixeca una seixantena de metres sobre el seu voltant completament aïllada. Coincidim amb uns xicots de Madrid que fan la Teógenes i que arriben just després que nosaltres. Ens intercanviem fotos i deixem que baixin abans per veure com funciona el tema: s'ha de fer un parell de passos a cavall d'una plataforma que s'estreny fins arribar a les argolles de rapel. Baixo primer i com que portem cordes de cinquanta, al cap d'uns vint metres decideixo aturar-me en un altra reunió per assegurar que amb un segon rapel arribarem a terra. I efectivament, amb el segon rapel arribem baix, recollim cordes i despres de xerrar amb varies cordades que estan fent diverses vies baixem per la cornisa que hem pujat fins arribar a terra a la canal. Dinem una mica i decidim fer la via GAME de la punta Tonino Ré. Es tracta d'una via de quatre llargs també molt maca i amb roca excepcional com a tota la zona. Tardem unes dues hores i mitja entre ascensió i rapel per baixar. Tornem al refugi on ens espera Fredi que ens ha fet unes fotos des de La Mira i que per lo lluny que està queden raonablement bé.
Al refugi avui la cosa serà diferent. Sopem amb tres persones mes (sopar raonablement correcte) però a l'hora de dormir tindrem la companyia de sis nois que estan fen un curset d'educació física i tots nou ens tindrem que apanyar per passar la nit a l'altell. La resta dormiran a baix al menjador quan se'n vagi tothom a dormir.

27 de maig (diumenge).
Després de passar tots plegats la nit del lloro (molt atapeïts, cops, roncs, etc.) ens preparem per rebre el meravellós esmorzar. Quan aconseguim que s'aixequi part de la gent de terra per fer lloc i posar les taules en David ens porta l'esmorzar. Avui al menys hi han galetes amb el paquet sense obrir i la mantega està en condicions, però el cafè es el mateix d'ahir !! En Fredi, per no passar el mal tràngol, se'n ha anat sense esmorzar. Avui hem quedat directament abaix al parking, doncs ell farà una volta bastant llarga que el deixarà allà. Nosaltres decidim fer la Oeste de la Aguja Negra. Via magnífica amb roca excel·lent, una de les millors que he fet mai en granet. Tardem unes cinc hores perquè coincidim al darrera uns xicots ja des de la primera reunió si no, pensem que haguéssim pogut fer una hora menys, però la veritat es que tampoc hi havia pressa. Baixem amb un rapel de vuit metres i després un altre de vint-i-cinc fins el Espaldar que cal remuntar i baixar per una canal fins el refugi. Dinem una mica, refem les motxilles i en una hora i mitja som al bar del Nogal de Barranco, lloc de reunió obligada per fer una cervessa.
Ara anem fins vora Monbeltran al camping Prados Abiertos, on tenim reservat un bungalow per aquesta nit. Dutxa i anem a sopar a Monbeltran i fins demà.

28 de maig (dilluns).
Ens aixequem com cada dia a quarts de vuit, parem a esmorzar a Monbeltran i continuem fins el Puerto del Pico i desprès de pujar fins el refugi de La Albujea ens separem amb en Fredi. Mentres ell se'n va a fer una excursió per la zona, nosaltres ens dirigim cap el Gran Diedro del Torozo. Després de passar de llarg per sota del peu de via i arribar fins l'altra punta de la paret, ens n'adonem de l'error i retrocedim de nou, perdent més d'una hora... Quan per fi arribem a peu de via ens trobem un parell d'escaladors buscant un altra via (menys mal !). Comencem just al migdia i a les 3 ja som al cim després de gaudir com a cosacos de aquesta esplèndida via. Coincidim amb una cordada al cim, ens fem fotos mútues i baixem per unes delicades plaques. A les quatre de la tarda, tal com hem quedat arribem al aparcament on ja hi es el Fredi esperant-nos. Decidim baixar el port abans d'anar a dinar i agafem el cotxe però al passar per una Venta comentem de parar a fer una cervesa. Quan anem a entrar veiem que el local està en obres, però l'amo que surt en aquell moment ens veu i ens convida a passar i a fer una cervesa igualment. Acceptem i la prenem, envoltats de pintors, electricistes i paletes. Això es hospitalitat ! Després anem a dinar i mes tard ens dirigim cap a Manzanares el Real on ens instal·larem a prop del poble durant els propers tres dies. Abans però, ens trobem amb l'amic José Alberto al qual fa vora trenta anys que no veig i que ha sigut qui ens ha suggerit la majoria de vies que hem fet fins ara. Ens acompanya fins Canto Cochino (entrada a La Pedriza) i mentre ens convida a cerveses que porta fredes, ens proporciona informació sobre ressenyes i els camins que cal agafar. Finalment, ens acomiadem d'ell i anem a sopar al poble. Tornem cap a l'allotjament i a dormir després de fer un xupito de whisky a la terrasseta.

29 de maig (dimarts).
Com de costum, hem quedat perquè ens preparin esmorzar a les 8. Quan anem al bar ens trobem ous i carn, a mes a mes de les típiques torradetes amb melmelada i mantega, cafè (aquest cop de veritat) i suc de taronja. L'amo ens ha sobrevalorat... Desprès de fer un bon paper amb l'apat ens dirigim de nou a Canto Cochino, punt de partida de la majoría de sortides. Aquesta vegada ens separem només sortir del cotxe i ens dirigim cap a El Yelmo, una de les pedres mes representatives de tota La Pedriza i desprès de donar unes quantes voltes de mes, com de costum, arribem al cap de dues hores i mitja al peu d'aquesta magnífica muralla de pedra. Escollim la via Ignatius, recomanada en el llibre que portem perquè sembla ben assegurada i la dificultat moderada però resulta mes difícil del que semblava i l'acabem fent perquè en Quim està inspirat. Apart d'un pas d'entrada molt atlètic, la resta es pura adherència d'aquella que per cada grau mes d'inclinació, puja mig grau la dificultat i finalment es tracta de fotre-li coll... i creure que t'aguantaràs. Baixem repelant la via, ja que aquí tenen la estranya costum de no equipar rapels si es pot desgrimpar per alguna via, i la alternativa es baixar per la Valentina una de III grau a pel, que un xicot que ens trobem a peu de via, diu que ell sempre la desgrimpa assegurat, per tant...
Just a la part final de la via veiem al Fredi aparèixer i ens espera a l'ombra fent-nos fotos. Quan baixem, anem tots junts cap el cotxe, parant abans a fer una cervesa al bar. Desprès, busquem un racó sobre els abundants pins i ens cruspim un bocata de pernil i llonganissa que portem envasats al buit i que ens sap a glòria. Tornem a 'casa' ens dutxem i anem a donar una volta per el poble, on mes tard sopem de tapes a un bar de la plaça de l'ajuntament. A 'casa', xupito i fins demà.


30 de maig (dimecres).
Tornem a esmorzar a les 8, però avui mes suau (ja varem avisar ahir). Desprès, tornem a enfilar cap a Canto Cochino i quedem directament a les quatre a l'aparcament amb en Fredi, ja que avui no pasarà tant a prop de nosaltres que volem anar a rematar la setmana a la Sur del Pájaro potser la via de dificultat mes repetida de La Pedriza per la seva espectacularitat, estètica i bona roca. La veritat es que no ens decep en absolut. La aproximació es molt mes agradable que ahir. Passeig per el bosc de una mica mes de mitja hora i pujada final d'uns vint minuts molt drets però que porten directament sota la cara sud. Quan ets sota la seva vertical i comences a veure les fissures, imposa respecte però alhora donen ganes d'enfilar-si. A en Quim li toca començar, resolent el primer llarg amb solvència com sempre. Jo faig el segon, on em costa arrancar però al final passo sense problemes. El tercer li torna a tocar al Quim, amb un pas d'entrada a la reunió mol fi. A mi em toca decidir en aquest punt, si anar per la clàssica o per el diedre vertical on es veuen dos claus (directa). M'arribo fins l'esperó on es veu l'aresta, neta i sense possibilitats d'assegurar-la i decideixo tornar al diedre que es mes difícil però almenys es pot protegir. Encertem, perquè encara que poso els estreps als últims passos, els friends queden de conya i donen força confiança. El cinquè llarg, flanqueja sota el sostre i surt a l'aresta. Espectacular! Preses i bolets de pedra per tot arreu. La reunió, sobre bolets perquè han xafat els parabols però es igual... I les dues últimes, encara que no tant maques, enfilen l'aresta que es va estrenyent fins arribar al petit cim d'aquest gran 'Pájaro'.
La setmana està sortint rodona i les expectatives, s'han complert i no podien sortir millor amb la poca preparació que portàvem. Estem eufòrics!.
Mentre baixem, parlem de la possibilitat de deixar-ho aquí, ja que qualsevol cosa que fem només ho podrà empitjorar, per tant, si en Fredi hi està d'acord, demà cap a casa.
Puntualment a les quatre creuem el pontet sobre el riu, on ja hi es en Fredi. Ens canviem i anem al bar on la cervesa avui es mes bona que mai. Repetim la maniobra del dinar de ahir i mentre mengem decidim tornar demà i avui fer un sopar de comiat. L'amo de l'hotel ens va suggerir que podia preparar-nos un arròs de llamàntol i decidim acceptar la proposta (per en Fredi serà un entrecot gegant...).
I així ho fem, primer hem quedat amb el José Alberto per fer una cervesa i acomiadar-nos d'ell, i dir-li
que l'esperem a Montserrat per fer el Cavall, i a veure si no tornen a passar trenta anys mes..!
Mes tard, tornem a l'hotel on ara sí que ens cruspim lo promès, regat amb un vi fresquet de Rueda... umm, deliciós !!

31 de maig (dijous).
Avui dia de tornada, esmorzem, ens acomiadem de l'hotel i enfilem cap a casa. Decidim parar al Bruc per menjar unes botifarres i veure Montserrat, que ja l'enyoràvem...

I ara, a pensar en la de l'any que ve...