Sioux Connection al Roc de Rumbau (Oliana). 16 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

Inici del cinquè llarg

A la segona...!! Ja vàrem venir a intentar fer aquesta via el passat febrer. Era un dia amb boira, el bosc estava cremat, els corriols fets pols i el terreny estava desdibuixat i desolador per l'incendi de l'anterior estiu. No vam ser capaços ni de trobar el peu de via, tot i que semblava molt evident. Vàrem tornar negres literalment (i no sols per els arbres cremats). Ens en vam anar bastant frustrats.

Però aquesta vegada ha sigut diferent, hem començat el camí pel mateix lloc però al haver-hi visibilitat ha resultat més senzill i l'hem encertat a la primera.

Testimonis de l'incendi a peu de paret

La via que té set llargs, dels quals els dos últims son de tràmit per arribar dalt, té el segell inconfusible del Joan Vidal -l'Indi-, un crack en la visió d'on obrir vies i com equipar-les amb el punt que t'obliga a escalar, però amb la seguretat necessària per no prendre excessius riscs. Des de baix, la paret es veu bastant monolítica i sembla impossible que hi hagin les fissures, regletes i preses que desprès et vas trobant, però així és. A mida que vas pujant, ho comences a veure més clar, gaudint de cada llarg. En resum, una via molt maca i ja clàssica d'aquesta paret que teníem pendent des de fa temps.

La baixada a rapel des de dalt (5 rapels) ha resultat una mica més 'laboriosa' de lo previst, al haver-me saltat jo la segona reunió, haver-me tingut que penjar de dues peces quan se m'acabava la corda i haver tingut que trucar al Quim per telèfon a la reunió de dalt per explicar-li el problema. Baixa fins la reunió correcta, munta el nou rapel i passa pel meu costat  per reenviar-me les cordes i 'rescatar-me'. Sembla que aquest cop tampoc caldrà el 112 però l'aventura és l'aventura... 

Esperem que la zona es vagi regenerant poc a poc, tot i que fa falta que plogui... 😧

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Stress a la Roca Gris (Montserrat). 13 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

La Carme al primer llarg

Aquest matí hem quedat amb la Carme i el Josep i decidim (a proposta de la Carme) anar a la via Stress de la Roca Gris.

La via consta de tres llarg, el primer va per una placa amb tendència a la dreta, que la Carme per fer-ho més interessant, decideix pujar recte amunt fins que no li quadra i se'n adona que això es la 'Dias de Fúria' 😲... Cap problema, un parell de passos d'A0, un flanqueig cap a la dreta i resolt. Al final surten uns 55 metres. El segon llarg, un diedre amb algun tram de roca dubtosa, un canvi cap a la dreta, un tram terròs fins una savina i reunió (30 m.). La tercera, una gran placa amb trams molt verticals que es despatxa el Josep amb solvència (30 m.). I la última, comença en placa i s'ajeu fins arribar al llom. Hem estat unes 3h30. Via interessant però potser no tant com diu el llibre.

El descens, en 3 rapels per la Urquiza-Olmo.

Activitat feta per Carme Cama, Josep Solé i Jordi Fornés

Savina Wall, Memòria Selectiva i El Barbes a la Formiguera (Camarasa). 9 de novembre de 2023

Per veure alguna FOTO més...

Magnífic dia per granotes i peixos...🙄

Avui, quan ens trobem a l'aparcament de sempre encara està plovisquejant. De fet, ha estat tota la nit plovent. Tot i que fa molta falta, potser avui no calia 😏. Volíem anar a la zona de Camarasa però de moment decidim anar fent camí i sobre la marxa ja veurem... Al passar prop de Montserrat tenim la temptació d'aturar-nos, però la previsió cap a ponent sembla que millora i decidim continuar (i com diu el refrany castellà (amb traducció lliure): 'a lo hech, pech'... Seguim en direcció a ponent i de camí la cosa no millora gaire, ja que cada vegada està mes núvol. Quan estem a prop de Camarasa, per unanimitat decidim anar directament a Can Pep a fer temps esmorzant (alguns, per segona vegada) per veure si escampa la boira ja que tot està moll i al terra hi ha petits tolls d'aigua. El bar està molt ple i tenim feina per trobar una tauleta!. Finalment, cap a tres quarts d'onze decidim treure el cap del bar però tot segueix mes o menys igual. Doncs anirem cap a La Formiguera a veure si hi ha sort i la cosa allí està una mica millor. 

Arribem a la Formiguera i hi ha una cordada penjada a la zona de la Martinetti i un altra a la via Normal. La roca està humida ens alguns punts però bastant practicable. Ens anem engrescant i anem fent, primer la Savina Wall en dos llargs, un rapel fins la primera reunió, ara fem amb un llarg (ben llarg) la Memòria Selectiva, repetim rapel, i finalment (i per error) la Barbes, tot pensant que era la Colà, que jo ja havia fet 😵. Deu ser que la 'memòria selectiva' que acabem de fer, m'ha trasbalsat la poca memòria que em quedava...

En fi, que donades les circumstàncies, hem aprofitat el matí. Ui!, Ja son les dues i mitja i s'ha de tornar a recuperar forces. De nou a Can Pere per dinar (crec que ens faran socis d'honor).

Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés

Diedre Gris a La Panxa del Bisbe. 8 de novembre de 2023

Enllaç a les FOTOS

En Josep iniciant el 3er.llarg

Aquesta vegada quedem amb el Josep Solé a l'aparcament de Monistrol a les 8h. Tot i que hem sortit esmorzats de casa, lo primer que fem es decidir anar a fer un altres cafè, perquè aquí fa un fred de c.ll.s (omplir com es cregui convenient). Encara es aviat i decidim que la propera vegada quedarem més tard. De fet, volíem venir el dilluns o ahir, però temes familiars de  cadascú ho varen impedir. D'haver vingut ahir ens haguéssim trobat al Manel & Ita i cia. a la mateixa via, que hem vist que ho han publicat.

Fet i fet ens plantem al monestir cap a les 9:15, fem l'aproximació per les escales dels Pobres i entre una cosa i altra, cap a les 10:15h comencem a escalar. La temperatura, tot i que es fresca, ha millorat bastant i ara es acceptable. 

La via consta de quatre llargs. El primer es un diedre on hi ha un arbret i un pont de roca magnífic. Es poden posar friends sense problemes. La reunió es de peces molt velles i la reforcem amb un camalot #4. El següent llarg s'ha d'assegurat amb friends de mida variada (mitjans i fins al #3). Tot i que aquest  llarg no es extrem, el fet de que estigui net i la fissura no sigui la millor del mon, fa que s'hagi d'anar amb una certa sang freda per superar el tros central (visió molt subjectiva). Després d'aquest tram, es més senzill amb roca una mica mes dolenta però acceptable. La reunió es fa en una savina & alsina prou correctes. El tercer llarg comença amb un diedre (a assegurar amb dos friends) i després s'ha de fer un llarg flanqueig cap a l'esquerra de molts metres. Durant la travessia es pot posar un merlet i cercar burí, que amb el sol de cara era difícil de veure i el Josep es va saltar. Roca molt bona però no val a badar. El darrer llarg, fins el cim, es senzill però hi ha molta pedra solta i la reunió la fem al rapel de baixada.

En resum, la via ens ha agradat bastant per la part d'aventura que representa (ara n'hi diuen 'trad'), però potser no estaria de més arreglar la primera reunió, ja que això no comporta desmerèixer-la.

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés

Alpinisme de Secà al Sòcol del Montoig (Camarasa). 31 d'octubre de 2023

Enllaç a la resta de FOTOS de la sortida

Fantàstic quart llarg

Avui una vegada més quedo amb el Josep Solé. Aquesta vegada i després d'escoltar les recomanacions de la Carme la setmana passada, li proposo anar a aquesta via del sòcol, on, amb les previsions de baixada de temperatures, calculo que s'estarà relativament bé.

Arribem a l'aparcament enfront de la paret cap a les 9:30. La temperatura es de 8º però fa sol i està encalmat. Perfecte. Abans de marxar arriba un cotxe amb dos bombers que volen anar a fer la Indis de Ponent. Comentem la jugada, ens acomiadem i cadascú cap a peu de la seva via, que en el nostre cas i guiant-nos per les fotos i les fites, trobem sense cap problema.

Comencem a escalar cap a les 10h i acabem la via a les 14h15. Via amb fissures, plaques, un petit desplom, en fi, molt variada. Ens ha agradat molt, tot i que l'entorn amb les xarxes a sota i un parell de feixes li treuen una mica d'encant, però ho compensa la qualitat (en general) de la roca. El quart llarg, fantàstic, només per aquest i sense desmerèixer els altres, ja val la pena anar-hi. Excepte el tercer llarg i quasi a totes les reunions que hi ha parabolts, a la resta trobarem algun pont de roca i poca cosa més. Totes les fissures son a protegir però sense gaire problemes. Només s'ha de tenir present portar gran quantitat de material de auto-protecció:  friends mitjans i grans  a dojo i repetits (un del #4).

Activitat feta per Josep Solé & Jordi Fornés