Enllaç a les FOTOS
 |
| Inici del cinquè llarg |
A la segona...!! Ja vàrem venir a intentar fer aquesta via el passat febrer. Era un dia amb boira, el bosc estava cremat, els corriols fets pols i el terreny estava desdibuixat i desolador per l'incendi de l'anterior estiu. No vam ser capaços ni de trobar el peu de via, tot i que semblava molt evident. Vàrem tornar negres literalment (i no sols per els arbres cremats). Ens en vam anar bastant frustrats.
Però aquesta vegada ha sigut diferent, hem començat el camí pel mateix lloc però al haver-hi visibilitat ha resultat més senzill i l'hem encertat a la primera.
 |
| Testimonis de l'incendi a peu de paret |
La via que té set llargs, dels quals els dos últims son de tràmit per arribar dalt, té el segell inconfusible del Joan Vidal -l'Indi-, un crack en la visió d'on obrir vies i com equipar-les amb el punt que t'obliga a escalar, però amb la seguretat necessària per no prendre excessius riscs. Des de baix, la paret es veu bastant monolítica i sembla impossible que hi hagin les fissures, regletes i preses que desprès et vas trobant, però així és. A mida que vas pujant, ho comences a veure més clar, gaudint de cada llarg. En resum, una via molt maca i ja clàssica d'aquesta paret que teníem pendent des de fa temps.
La baixada a rapel des de dalt (5 rapels) ha resultat una mica més 'laboriosa' de lo previst, al haver-me saltat jo la segona reunió, haver-me tingut que penjar de dues peces quan se m'acabava la corda i haver tingut que trucar al Quim per telèfon a la reunió de dalt per explicar-li el problema. Baixa fins la reunió correcta, munta el nou rapel i passa pel meu costat per reenviar-me les cordes i 'rescatar-me'. Sembla que aquest cop tampoc caldrà el 112 però l'aventura és l'aventura...
Esperem que la zona es vagi regenerant poc a poc, tot i que fa falta que plogui... 😧
Activitat feta per Quim Prats i Jordi Fornés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada