dilluns, 26 de novembre de 2012

La Falconera (Sant Llorenç)


Avui dia de votacions decidim anar a fer una matinal amb el Quim per reflexionar mes encara. La via a fer encara no està decidida però porto varies ressenyes de La Falconera. El Josep Maria Soto s'hi apunta (de moment a l'esmorzar i desprès ja veurem...). Per tal que no es faci tard, anem directament al Coll d'Estenalles i baixem fins l'aparcament. Ja hi han cotxes de boletaires. Be, aquests no molestaran... Portem bocates i ens els prenem tranquil·lament esperant que surti el sol sense èxit... El dia s'ha ennuvolat una mica. Quan hem sortit de casa hi havia una mica de sol i pensàvem que seguiria així. Però tampoc fa fred. Desprès d'esmorzar amb cafè i tasses de veritat que ha portat el Jose (gràcies un altre cop!) baixem per una canal una mica guarrilla per qui no la conegui, però curta que porta al peu de la paret. Es flanqueja cap l'esquerra i es passa per tots els peus de via. Decidim anar a La que Faltava animats per la ressenya sempre impecable dels Escalatroncs (salut companys!) perquè sembla que està ben equipada i no es del tot obligada, qualitat indispensable per nosaltres que som capaços de rebaixar el grau de qualsevol via que passi de 6a i convertir-la ràpidament en A0 o A1, jeje. Bé, com que a la Delfos vaig acabar jo, ohhhh Quim, quina pena, t'ha tocat a tu la primera ! Però el Quim es així i s'hi fica sense queixar-se (bé, no gaire). El Josep María finalment decideix que no puja, ja que encara te el peu a mig gas i tindria que pujar amb botes i potser no es massa adient. Ens acomiadem d'ell fins la baixada i es brinda a pujar-nos les motxilles. No direm pas que no, oi?. Aixó ens permetrà patir una mica menys. Noc puc dir que ens arrosseguem per la via, perquè mes aviat tira enrrere, però igualment costa tirar amunt. Lo fàcil que es perdre la mica de forma que havíem agafat. Penso que mes aviat ens hem 'deformat'... però finalment, i gràcies a que la via no es gaire llarga arribem fins al coll on està la normal, on s'ens enganxa el Josep María i fem plegats el cim. De fet aquesta via no hi puja, però ja que hi som... Fem un parell de fotos mes i baixem, que cal anar ràpid a fer la cervesa, dinar i a votar. Desprès d'escalar ja tinc clar a qui votaré: a Iniciativa Popular Ciutadana per la Independència Republicana de CiU.  Salut!