dimarts, 15 de febrer de 2011

TODOS QUEREMOS “MAS”

Ja tornem a ser a Montserrat, i sembla com si fos ahir.
Avui el temps no ens deixa veure ni el final del capó del cotxe, serà per això que hem trepitjat una m......
Cap problema, diuen que porta bona sort.
Desprès de revisar el manual d’excuses, finalment decidim sortir i anar a esmorzar, si mes no, a peu de via.
Tot es ben moll, sembla con si hagués plogut, però el camí esta perfecte el deuen haver netejat fa poc.
Poc a poc les boires van quedant al darrera, tot i que ens seguiran amenaçant al llarg de la via.
Ja al peu de la Mas-Brullet, els temps sembla que s’hagi aturat. Del fons de la fissura amb tacs i ponts de pedra segueixen penjant algunes bagues.
Dels parabolts que algú algun dia va posar ni rastre.Aquesta serà la tònica general de la via, pocs segurs i carregats d’història i d’històries.
Nomes es salven les reunions que coincideixen amb alguns dels ràpels de baixada.
Si el company insisteix en fer la primera tirada, “has triomfat” dons les tirades mes delicades i van totes al mateix pack.
Feia molts anys de la última vegada, i la veritat es que ha valgut la pena tornar a repetir-la.
Com hem decidit que baixaríem rapelant, dons mans a la feina, i amb 5 ràpels (un menys dels previstos i algun mes llarg i penjat del previst) tornem a ser al peu de via.
Mirem el rellotge, estem satisfets. Tot plegat han estat unes 5 hores entra pujar i baixar.
Bufant bons vents per aquesta cordada.

dilluns, 7 de febrer de 2011

NO EN TENIM MAI PROU


Això que el cap de setmana va començar potent.
Divendres:
Dosis d’estrès per sortir de la feina, sortida i preparar la logística per l’excursió de dissabte sopar i festa fins altes hores de la matinada.
Dissabte:
Com si tal cosa matinada i excursió 20Km de no res, dinar, tornada a casa i partidet del Barça.
I com no podia ser d’altre manera, trucada a la mitja part del partit. Les coses van be al Nou Camp i demà..........? Com ho tenim....?
Diumenge:
7:00 sona el despertador, encara em trobo empatxat dels excessos comesos, hem quedat de portar un bocata per esmorzar a peu de via, no se si fer-lo...
8:00 Passo a recollir al Jordi (puntual com sempre), l’objectiu es clar, els dubtes com arribar-hi.
8:35 Hem aparcat a la cruïlla abans del peatge i el camí esta decidit, encadenarem un parell de canals i amunt.
9:30 Desprès de 45 minuts de dura pujada ens trobem al peu i sort que al final he fet el entrepà, l’inversió tèrmica augura uns bons presagis.
Esmorzem tranquil·lament, es curiós amb el dia tant esplèndid que fa i estem completament sols, no sentim gent per els voltants.
Ens equipem i pugem fins el peu de via. Segons l’acord arribat aquest 2011 avui amb toca a mi començar.
La primera tirada no es tècnicament molt difícil, però amb el flanqueig i l’ambient que es va assolint ràpidament no et deixen indiferent.
La reunió, es la que es, dos espits, dos burils històrics i un pitó per allà sota, en un altre lloc diríem que esta be, però aquí amb aquest pati?
Arriba el Jordi, vist i no vist, i ja esta remuntant el segon llarg. Els primers metres una mica mes exigents desprès per terreny mes ajagut i amb bona presa arriba a la segona reunió.
Minuts desprès ens retrobem i ens disposem a encarà els últims i fàcils metres fins el cim.
Tot plegat no seran gaire mes de les 11, dia fabulós, els contorns continuen solitaris, encara que ella es aquí, ens ha estat esperant i ens contempla com fem algunes fotos i uns deures pendents (que ara no puc dir)
Una estoneta a dalt i ens preparem per començar els ràpels. Ara si que veiem gent a peu de via, potser es que com sempre hem vingut molt aviat i les noves generacions no matinen tant.
Desprès de resoldre alguns dubtes als companys de peu de via, comencem a desfer el camí de tornada al cotxe a bon ritme.
Tant bon ritme, que veien l’hora decidim proposar fer la cerveseta el Stop amb les respectives parelles.
Elles (com no) accepten encantades i acabem la matinal gaudint de una cervesa ben freda, unes patates BARÇA, un solet de primavera i la millor companyia.

Per cert, m’oblidava, la via triada la GAM al Cavall Bernat de Montserrat.