dilluns, 7 de febrer de 2011

NO EN TENIM MAI PROU


Això que el cap de setmana va començar potent.
Divendres:
Dosis d’estrès per sortir de la feina, sortida i preparar la logística per l’excursió de dissabte sopar i festa fins altes hores de la matinada.
Dissabte:
Com si tal cosa matinada i excursió 20Km de no res, dinar, tornada a casa i partidet del Barça.
I com no podia ser d’altre manera, trucada a la mitja part del partit. Les coses van be al Nou Camp i demà..........? Com ho tenim....?
Diumenge:
7:00 sona el despertador, encara em trobo empatxat dels excessos comesos, hem quedat de portar un bocata per esmorzar a peu de via, no se si fer-lo...
8:00 Passo a recollir al Jordi (puntual com sempre), l’objectiu es clar, els dubtes com arribar-hi.
8:35 Hem aparcat a la cruïlla abans del peatge i el camí esta decidit, encadenarem un parell de canals i amunt.
9:30 Desprès de 45 minuts de dura pujada ens trobem al peu i sort que al final he fet el entrepà, l’inversió tèrmica augura uns bons presagis.
Esmorzem tranquil·lament, es curiós amb el dia tant esplèndid que fa i estem completament sols, no sentim gent per els voltants.
Ens equipem i pugem fins el peu de via. Segons l’acord arribat aquest 2011 avui amb toca a mi començar.
La primera tirada no es tècnicament molt difícil, però amb el flanqueig i l’ambient que es va assolint ràpidament no et deixen indiferent.
La reunió, es la que es, dos espits, dos burils històrics i un pitó per allà sota, en un altre lloc diríem que esta be, però aquí amb aquest pati?
Arriba el Jordi, vist i no vist, i ja esta remuntant el segon llarg. Els primers metres una mica mes exigents desprès per terreny mes ajagut i amb bona presa arriba a la segona reunió.
Minuts desprès ens retrobem i ens disposem a encarà els últims i fàcils metres fins el cim.
Tot plegat no seran gaire mes de les 11, dia fabulós, els contorns continuen solitaris, encara que ella es aquí, ens ha estat esperant i ens contempla com fem algunes fotos i uns deures pendents (que ara no puc dir)
Una estoneta a dalt i ens preparem per començar els ràpels. Ara si que veiem gent a peu de via, potser es que com sempre hem vingut molt aviat i les noves generacions no matinen tant.
Desprès de resoldre alguns dubtes als companys de peu de via, comencem a desfer el camí de tornada al cotxe a bon ritme.
Tant bon ritme, que veien l’hora decidim proposar fer la cerveseta el Stop amb les respectives parelles.
Elles (com no) accepten encantades i acabem la matinal gaudint de una cervesa ben freda, unes patates BARÇA, un solet de primavera i la millor companyia.

Per cert, m’oblidava, la via triada la GAM al Cavall Bernat de Montserrat.