Gran clàssica al Pedraforca i una bona i completa jornada de
alpinisme.
Desprès de esmorzar al costat del cotxe, preparem el
material i comencem la aproximació, primer cap el refugi i desprès a buscar el
peu de la característica piràmide.
Amb algun dubte i alguna variant, arribem a la piràmide que
comencem a remuntar en busca del peu de via.
Quan torni ha anar, que algú em recordi que millor fer
aquest tram encordat, no fos cas.....
Ens equipem en una petita plataforma i en Joan (com no) s’ofereix
a començar.
Com anem tres, farem dos tirades de primer cadascun. Així que
a la segona reunió em toca a mi sortir per gestionar el petit desplom que donarà
ja accés al díedre.
A la quarta reunió li cedim els honors al Felip de continuar
gaudint de la via i el seu entorn.
En gaudirà tant .... que ens farà de primer les següents quatre
o cinc tirades.
Per no abusar més, desprès de la xemeneia estreta m’ofereixo
a prendre el relleu.
Queda la que serà la última tirada realment d’escalada amb
una fissura-xemeneia molt bonica.
De aquí al cim farem 5 tirades mes de 60 metres per terreny fàcil,
controlant les pedres soltes i esbufegant de debò.
La via esta parcialment equipada amb pitons, tacs, bagues
(tot el material podria ser perfectament de la primera cordada
Anglada/Guillamon) i alguns espits a les reunions.
Recomanable dur tascons, friends mitjans (algun de repetit, perquè
no tots arribaran al cim) i bagues.
Desprès de gaudir una estona del entorn al cim del Calderer,
comencem la entretinguda i en algun lloc delicada baixada fins a la enforcadura,
tartera, refugi i altre cop al cotxe.
Donats els corresponents “partes” a casa, decidim para
a sopar al Cal Rosal (Cal Puig) on gaudirem de unes botifarres artesanes regades amb
abundant cervesa hidratant.
Com deia al inici, una gran jornada!!
