L’últim cop que varem fer una sortida de varis dies per anar a escalar junts en Joan, Jordi, Felip i jo va ser a Dolomites i d’això ja fa 27 anys.
Potser perquè varem fer tanta propaganda el març, quan vam
anar amb el Felip, i que no disposem de masses dies que ens hem decidit a
tornar Riglos.
La proposta inicial es prou atraient. Farem una mica de “tasta
olletes” començant per els Mallos de Agüero, continuant per Peña Roaba, Pisón i
per rematar alguna via als Mallos petits.
Dimecres 3 de juny
Sortim aviat, l’objectiu es parar a esmorzar per el camí i
anar directament a Peña Sola a fer la via Normal.
Poc mes de 4 hores i ja som al peu de la via. Un inici força
explosiu, per gaudir d’una via clàssica, ben assegura i amb ambient garantit,
fins i tot als ràpels de baixada.
Parem al càmping de Agüero, per els pels agafem a la mestressa que ja marxava, però torna a obrir el bar i ens serveix unes gerres de cervesa que prendrem a la terrassa al temps que en Joan es fa un banyet a la piscina.
Desprès anem cap a Riglos al Hostal el Puro que farem servir
de “camp base” aquests dies.
Sembla que tindrem ambient, dons ens trobem amb els Calleja que estan preparant un nou programa de TV i com a protagonista tenen al Cintero
(historia viva de la escalada a Riglos)
Dijous 4 de juny
Avui toca anar a Peña
Roaba. Hem triat una via que encadena dos esperons per la cara est.
Esperó del Gállego + Esperó Fuertes, el fet de ser cara est
ens fa pensar que nomes tindrem sol al mati, però no serà així, encara que la temperatura
amb una mica de vent farà que el dia sigui força agradable.
La pista nomes apte per 4x4 ens fa deixar el cotxe molt
avall, i no tenim mes remei que fer la pujadeta a peu.
Com ahir vam decidir que no hi haurien parelles estables, dons....
canvi de parella i cap amunt.
La via resta equipada i amb dos trams diferenciats per la
qualitat de la roca. L’espero Fuertes de caire mes clàssic on tindrem que anar
mes en compte amb la roca.
Desprès de una baixada entretinguda entre ràpels i
desgrimpades tornem a hidratar-nos primer a Murillo i tot seguit a Riglos.
Divendres 5 de juny
Avui toca el Pisón i això es respira en el ambient.
Quan ens estem preparant al aparcament ens ve a saludar el
Cintero que desprès d’un ratet de conversa ens “donarà permís” de part de un dels
components de la cordada que va fer la primera ascensió al Puro l’any 1953, per pujar-hi.
La aproximació planera i curta, si no fos perquè decidim fer
un “tour matinal” per el poble. (sort que es petit)
A peu de via....canvi de parella!! Avui amb toca amb en
Jordi que ràpidament comença la primera tirada.
L’objectiu es la via Serón-Millán començant per la Normal
del Puro fins al collet.
Els companys sembla que avui no tenen el dia i a la tercera
reunió decideixen baixar i canviar d’aires, aniran al Mallo Colorado.
Nosaltres continuarem i desprès de superar un grup de francesos
que van al Puro afrontem els díedres/xemeneies de la Serón-Millán.
Aquí ens trobem el pas que en Cintero ens explicava aquesta
mati (hay que salirse hacia afuera)
La moral ha anat de menys a mes i poc a poc ens trobem a l’ultima
tirada.
Sembla que amb una variant de sortida (mes fàcil) però que
no veiem clar i decidim sortir per la via original que graduant de 6a.
Ens surt força be, i “molt contens” arribem al cim del
Pisón.
Ara ens tocarà lluitar amb les ganes de embolicar-se de les
cordes per anar baixant fins l’últim ràpel dels “volaos” que farem de 60m.
Dissabte 6 de juny
Avui toquen les vies de comiat.
El Jordi i el Joan aniran a fer la Oeste Clásica del Mallo
de Cored i el Felip i jo a la Normal de la Aguja Roja.
Durant l’esmorzar tindrem
una nova incorporació. El Cintero ens diu si pot escalar amb nosaltres?....
Resposta: encantats i
s’afegirà a la cordada del Cored.
Aquest home amb quasi 80 anys es una enciclopèdia de l’escalada
i no para de explicar anècdotes de l’època.
L’aproximació comuna a les dos vies la fem al ritme que ens
marca el Cintero, nosaltres hauríem anat mes poc a poc.
Dues vies clàssiques força maques per acabar aquesta estada
a Riglos i ja estem pensat en tornar-hi.
