 |
| Què fa la Carme?? |
Reconec que em fa mandra escriure al blog, perquè per lo general crec que no aporta res de nou que no s'hagi publicat ja abans per part d'algú. Avui, però, ens ha passat una anècdota si més no curiosa, i m'he decidit a escriure-la, més que res per no oblidar-la al cap de poc temps.
Resulta que el cap de setmana passat vaig proposar-li al Josep anar dilluns a fer la via La Formigueta Escaladora al Gorro Frigi. Li va semblar bé. Mes tard em va trucar per dir-me que també vindria la Carme. Cap problema, sempre es benvinguda. L'endemà, ens trobem al forn del Bruc, i després de fer un cafè i confirmar que volem anar a aquesta via, ens dirigim al monestir i d'allí per les escales cap als Gorros. Comencem la via i al cap de poc s'apropa una noia alemanya que busca la via ‘Sombra a la Luz de la Luna’. L'indiquem on es, i després de mirar-se-la detingudament amb el seu company, decideixen que les assegurances allunyen massa i desisteixen. Com que veig que busquen alguna alternativa, aprofito per recomanar-los la via Historia Interminable, la qual vam restaurar ara farà tres anys i que està just al costat. Se la miren i finalment veiem que s’hi fiquen. Visca!, he aconseguit ‘internacionalitzar’ la via! (sé que es una tonteria, però m’ha fet il·lusió).
Per la nostra part, fem
la via sense gaires problemes (V+, A0), tornant-nos al cap de corda: dos llargs
la Carme, un jo i un el Josep. Via interessant. Un cop acabada, fem els rapels,
baixem a peu de via i arreglem el material. Son aproximadament les 14h, per lo
que calculem que encara som a temps de tornar al Bruc a fer un mos. Com que hi
ha varies cordades per la zona, no ens traiem el casc, no fos cas... Baixem per
la canal cap el camí i arribo jo primer. Immediatament em trec el casc i el
canvio per una gorra i just en el moment que vaig a guardar el casc a la
motxilla apareix un xicot a pas ràpid, i al veure el casc em pregunta (en
anglès) si sóc escalador. Estranyat, li responc que sí, i ell, molt atabalat em
comença a explicar que ve del ‘top’ i que se li ha caigut el ‘smart phone’ i se
l’hi quedat en un graó a punt de caure al buit i que si el podem ajudar a
rescatar-lo i ens donarà diners i que ... A tot això arriba la Carme i li
comento lo que he entès de lo que m’ha explicat, deduïnt que ha sigut al
mirador de St.Jeroni. Penso que el tenim que ajudar, tot i que ara mateix em
dona vint ‘patades’ tenir que pujar fins allí quan ja somiàvem amb la cervesa.
Arriba el Josep i li plantegem la situació. Proposem passar-li a ell una part
del material nostre i que vagi baixant tranquil·lament fins el cotxe, mentre la
Carme i jo intentarem rescatar l’aparell. Ho fem així, ens acomiadem del Josep,
i li diem al xicot que ok. Sortim disparats amb lo que donen les cames darrera
del xicot. Durant la pujada ens explica que es diu David i es suec. Ha vingut
de viatge amb la seva mare (ens la creuarem mes endavant pel camí), i que, més
que el valor del propi mòbil, el necessita recuperar per el seu contingut
(bitllets d’avió, pagament, etc.) i tornen l’endemà cap a Suecia. Es veu que al
obrir la motxilla, un cop de vent li ha fet rodolar l’aparell fins el buit.
Finalment i després d’una bona suada, arribem al mirador de St.Jeroni on ens indica el punt on ha caigut l’aparell. Es a la vessant nord, uns 10 metres mes avall al costat d’un arbre sec. Ha tingut autèntica sort que no hagi caigut canal avall. S’encorda la Carme i jo l’asseguro. Salta la barana i baixa mig desgrimpant, mig a ràpel per l’esperó rocallós fins que arriba al aparell i el recupera amb molt de compte. Torna a pujar fins el cim i li entrega l’aparell al David, al qual se li canvia la cara, es torna boig de content i ens comença a donar abraçades. Quan ja ha assimilat la situació i comprova que l’aparell funciona, es relaxa una mica i li diu a la Carme que es el seu Àngel salvador. Ens fem unes fotos de record, i a continuació i desprès d’intercanviar telèfons i acomiadar-nos (de nou efusivament), baixem corrent (literalment) per no fer esperar més al Josep, arribant al monestir cap a les 16h30 i al Bruc vora les 17h. Com que ja es una mica tard, prenem una cervesa amb tapes i cadascú cap a casa seva.
Starring: Carme Cama, Josep Solé & Jordi Fornés
Per tractar-se d’un dilluns
normal i corrent, al final ha resultat força intens!.
Salut i fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada