diumenge, 18 de març de 2012

Café, copa i puro (Narieda - Alt Urgell)


Ressenya de Escalatroncs
El dijous mentre entrenàvem corrent amb en Quim va suggerir anar a la paret sud de la Roca de Narieda. Ara farà un any ja varem anar a fer amb el Joan la 'Postres de Músic', una via amb unes plaques molt obligades. Estem dubtant si anar a la 'Café copa i puro' o la 'Rodamons del Bosc'. La primera, sobre el paper es mes llarga i difícil, però...qui no ho prova, no ho aconsegueix...oi?
A les 06:45 passo a recollir a en Quim. A les 08:15 ja som a Oliana on ens aturem a esmorzar. A les 10:00 en punt som a peu de via després de una pujada que ens fa suar la cansalada i un quart d'hora mes tard ens enfilem. Aquest cop li toca començar a en Quim. Vinga xaval, canya!. Ens anem alternant els llargs com està manat, aprofitant cadascuna de les tirades i disfrutant-les de valent, ja que son molt variades i anem trobant una mica de tot: plaques, diedres, flanquejos, passos atlètics... La via està molt ben assegurada. Hi han moltes savines amb bagues, que a mes a mes de servir per assegurar, fan de guia per evitar dubtes a l'hora de trobar l'itinerari, per altra banda bastant lògic. La majoria de tirades son molt maques i per gaudir-les. La mes complicada es la que marquen 6a, que es bastant mes forta que la resta. Com sempre, comentem que a partir del V+, s'obre un altra dimensió i generalment i ha un salt molt gran en la dificultat, però es igual, aconseguim passar aquest troç fent de mes i de menys (ejem...). Be, finalment surten 13 llargs de corda (el segon i tercer els hem encadenat). Segons la ressenya n'hi han dos llargs mes que es poden empalmar amb cordes de 60 mts., però les nostres com a bons clàssics, son de 50 mts. Total, que a les 13:15 (4h. justes desprès de començar) ja som a dalt, feliços i contents. Ens canviem la roba (i els peus de gat, sobre tot !), bebem, repartim el material, pleguem cordes i fem la 'foto-finish'. Ara, queda una pujada d'uns dos-cents metres fins dalt del cim. Després, una feixuga baixada per tarteres amb trossos equipats amb cordes fixes ens torna a deixar al cotxe. Dues hores mes. Tornem, parant a fer una cervesa a Oliana (obligatori) i anem parlant de nous projectes.
A finals de maig volem anar a la zona centre, a visitar Gredos i la Pedriza i a fer alguna escalada clàssica. Per això he demanat a en José Alberto, un vell amic de Madrid al qual fa molts anys que no veig i que vaig retrobar per el Facebook) que ens faci de guia virtual, ja que malauradament està lesionat i no sabem si podrà acompanyar-nos físicament quan hi anem. Però si mes no, ens retrobarem i almenys farem unes cerveses.
¡ Saludos compañero, pronto nos veremos !

dissabte, 10 de març de 2012

Gomez-Xalmet a la Prenyada

El dia s'ha llevat entre dubtes...on anem...Montserrat sur....Monestir....

De moment prenem la primera decisió anirem a la zona del Monestir o millor dit anirem a esmorçar a Castellbell i el Vilar.

Com la crisis aquests temps ho envolta tot l'esmorçar no serveix per decidir res, així que sortim del bar igual que hem entrat...on anem???

Tot pujant per la carretera el Jordi comença a recità un recull de vies i posibilitats que anem descartant...massa lluny, massa difícil, massa curta, massa llarga en fi tot plegat potser el que falta es un punt de motivació.

Entre el llistat apareix un nom Gómez de la Prenyada (tota una clàssica) i dit i fet anem a la Gómez.

No recordem quants cops l'hem fet, però del que estem segurs es de que fa molts anys.

La pujada a Sant Benet, pues com sempre unes quantes esbufegades y sorpresa... una cordada a tingut la mateixa idea.

Quan arribem a peu de via ells ja estan començant la segona tirada així que no tindrem cap problema i no coincidirem a cap reunió.

Comença el Jordi, amb el llarg mes laboriós i desprès anem alternant fins arribar al cim.

El dia a fet un canvi quasi total passant dels dubtes inicials a la satisfacció de haver fet una de les vies clàssiques mes maques de la zona.

Com sempre tot es posarsi.