diumenge, 18 de març de 2012

Café, copa i puro (Narieda - Alt Urgell)


Ressenya de Escalatroncs
El dijous mentre entrenàvem corrent amb en Quim va suggerir anar a la paret sud de la Roca de Narieda. Ara farà un any ja varem anar a fer amb el Joan la 'Postres de Músic', una via amb unes plaques molt obligades. Estem dubtant si anar a la 'Café copa i puro' o la 'Rodamons del Bosc'. La primera, sobre el paper es mes llarga i difícil, però...qui no ho prova, no ho aconsegueix...oi?
A les 06:45 passo a recollir a en Quim. A les 08:15 ja som a Oliana on ens aturem a esmorzar. A les 10:00 en punt som a peu de via després de una pujada que ens fa suar la cansalada i un quart d'hora mes tard ens enfilem. Aquest cop li toca començar a en Quim. Vinga xaval, canya!. Ens anem alternant els llargs com està manat, aprofitant cadascuna de les tirades i disfrutant-les de valent, ja que son molt variades i anem trobant una mica de tot: plaques, diedres, flanquejos, passos atlètics... La via està molt ben assegurada. Hi han moltes savines amb bagues, que a mes a mes de servir per assegurar, fan de guia per evitar dubtes a l'hora de trobar l'itinerari, per altra banda bastant lògic. La majoria de tirades son molt maques i per gaudir-les. La mes complicada es la que marquen 6a, que es bastant mes forta que la resta. Com sempre, comentem que a partir del V+, s'obre un altra dimensió i generalment i ha un salt molt gran en la dificultat, però es igual, aconseguim passar aquest troç fent de mes i de menys (ejem...). Be, finalment surten 13 llargs de corda (el segon i tercer els hem encadenat). Segons la ressenya n'hi han dos llargs mes que es poden empalmar amb cordes de 60 mts., però les nostres com a bons clàssics, son de 50 mts. Total, que a les 13:15 (4h. justes desprès de començar) ja som a dalt, feliços i contents. Ens canviem la roba (i els peus de gat, sobre tot !), bebem, repartim el material, pleguem cordes i fem la 'foto-finish'. Ara, queda una pujada d'uns dos-cents metres fins dalt del cim. Després, una feixuga baixada per tarteres amb trossos equipats amb cordes fixes ens torna a deixar al cotxe. Dues hores mes. Tornem, parant a fer una cervesa a Oliana (obligatori) i anem parlant de nous projectes.
A finals de maig volem anar a la zona centre, a visitar Gredos i la Pedriza i a fer alguna escalada clàssica. Per això he demanat a en José Alberto, un vell amic de Madrid al qual fa molts anys que no veig i que vaig retrobar per el Facebook) que ens faci de guia virtual, ja que malauradament està lesionat i no sabem si podrà acompanyar-nos físicament quan hi anem. Però si mes no, ens retrobarem i almenys farem unes cerveses.
¡ Saludos compañero, pronto nos veremos !

2 comentaris:

jose alberto ha dit...

Este año a los Galayos y el que viene, que ya estaré en "forma" venís a la Pedri, y por lo menos os haré las fotos y las pelis.
CEBAS todos...un abrazo

el pesao de jose alberto ha dit...

Y ahora es cuando yo me tiro el rollo:
Si aneu a anar a Los Galayos, no val la pena que vingueu a madrid, perdríeu molt de temps. Primer conèixer i gaudir dels Galayos. La propera sortida la prepareu per a la Pedriza i jo ja estaré en forma i hi haurà grimpada i cerveses. O millor ... quan pugui, vaig a Barcelona i em pugeu al Caball .. o repetim la Gomez ... però que si voleu venir a madrid a donar un cop cerveses ..... jo encantat.
¿A que he quedao de pita madre?