diumenge, 27 de desembre de 2015

Sant Esteve 2015


Aquest any hem sigut poquets.....
Amb la calor d'aquests dies potser els companys han preferit anar a la platja.
Encara que en petit comitè, hem resseguit tot el protocol:

  • Trobada al Monestir a les 8h.
  • Esmorzar a la Portella Gran amb cava i torrons.
  • Un parell de vies Els Merlets i al Gep Llarg

i tornada a temps per menjar els canelons amb la família, tot un plaer.


dimarts, 10 de novembre de 2015

Fills del Vent a Canalda


Aquesta es una de aquelles parets que sempre m’han imposat un cert respecte.
Per un o altre motiu fins ara no hi havia anat, sempre trobàvem una alternativa “millor”
Per estrenar-se triem la via que totes les ressenyes apunten com la mes factible, Fills del Vent, encara que en Felip ja la havia fet en un altre vida al 1998.
Estem en una etapa que no volem projectes pendents que ens puguin neguitejar, o sigui que si es proposa de fer una via, dons quan abans millor.
Les previsions de la meteo no poden ser mes favorables, tenim inversió tèrmica i temperatures superiors a les habituals per l’època.
Ja esmorzant al costat del cotxe la calor es comença a fer notar.
Una curta però intensa pujada ens deixa al peu de via amb la F gravada al inici.
La entrada a la via se’ns resisteix una mica (deu ser per la por escènica), però un cop ficats a la paret anem progressant adequadament.
Les dues primeres tirades serviran per ambientar-nos i prendre contacte amb el tipus de roca i assegurances.
Tota la via es tracta de anar llegint la paret i buscar el itinerari mes lògic tot intentant trobar les assegurances, dons col·locar-ne de noves es una tasca força complicada.  
En la meva modesta opinió, crec que en algunes tirades el grau màxim de exposició es troba a la sortida de la reunió, punt menys recomanable.
Tot plegat hem gaudit d’un gran dia d’escalada, en un entorn tranquil, solitari i amb els decorats de la tardor de fons.


dijous, 25 de juny de 2015

Atardeceres a la Bessona superior + Aresta brucs de l’agulla de l’Abret

Jornada post – ressaca. Quedem a les 8 on sempre (nomes sabem que anirem a Montserrat) al cotxe comencem a concretar .....Agulles.
No hi ha presa, a Can Massana toca esmorzar a la ombreta i fer uns bons traguets de vi a la bota.
Tenim visita...una noia equipada amb “clinex” intentarà ajupir-se darrera la furgoneta, una guinyada d’ulls dels intermitents li faran comprendre que no es el millor lloc.
Per no portar, avui ni portem ressenyes, però en Felip fent revisió mental de la llista de pendents, proposa anar a la via Atardeceres de la Bessona superior.
Dit i fet (quin remei, no tenim mes idees) fem la aproximació al peu de via i li toca començar al Felip (no negociable)
La primera tirada amb dificultat moderada i les assegurances que et permeten escalar una estoneta entre elles.
La segona i la tercera les encadenarem i sortiran 60m, tenim que amortitzar les cordes noves.
L’ultima tirada te un pas d’entrada força apurat, però que utilitzant els nostres recursos (y hasta aqui puedo leer...) arribarem sense problemes al primer parabolt del A0 i de aquí al cim.

Com el ràpel ens deixa al peu de l’agulla de l’Abret, per completar el dia farem la aresta brucs que fa molts anys que no repetim.

Sembla que al final hem pogut contrarestar els efectes de la revetlla........dons cap el Bruc a celebrar-ho!!


dissabte, 20 de juny de 2015

Directa Anglada-Guillemon al Calderer (617m MD)

Gran clàssica al Pedraforca i una bona i completa jornada de alpinisme.
Desprès de esmorzar al costat del cotxe, preparem el material i comencem la aproximació, primer cap el refugi i desprès a buscar el peu de la característica piràmide.
Amb algun dubte i alguna variant, arribem a la piràmide que comencem a remuntar en busca del peu de via.
Quan torni ha anar, que algú em recordi que millor fer aquest tram encordat, no fos cas.....
Ens equipem en una petita plataforma i en Joan (com no) s’ofereix a començar.
Com anem tres, farem dos tirades de primer cadascun. Així que a la segona reunió em toca a mi sortir per gestionar el petit desplom que donarà ja accés al díedre.
A la quarta reunió li cedim els honors al Felip de continuar gaudint de la via i el seu entorn.
En gaudirà tant .... que ens farà de primer les següents quatre o cinc tirades.
Per no abusar més, desprès de la xemeneia estreta m’ofereixo a prendre el relleu.
Queda la que serà la última tirada realment d’escalada amb una fissura-xemeneia molt bonica.
De aquí al cim farem 5 tirades mes de 60 metres per terreny fàcil, controlant les pedres soltes i esbufegant de debò.


La via esta parcialment equipada amb pitons, tacs, bagues (tot el material podria ser perfectament de la primera cordada Anglada/Guillemon) i alguns espits a les reunions.
Recomanable dur tascons, friends mitjans (algun de repetit, perquè no tots arribaran al cim) i bagues.
Desprès de gaudir una estona del entorn al cim del Calderer, comencem la entretinguda i en algun lloc delicada baixada fins a la enforcadura, tartera, refugi i altre cop al cotxe.
Donats els corresponents “partes” a casa, decidim para a sopar al Cal Rosal (Cal Puig) on gaudirem de unes botifarres artesanes regades amb abundant cervesa hidratant.

Com deia al inici, una gran jornada!!

dimarts, 16 de juny de 2015

Mompart a la Miranda de les Boïgues

Dimarts al sol?......... avui toca aprofitar la finestra de bon temps matinal, que sembla que no durarà gaire.
Desprès de diferents propostes anem reduint la aproximació i la llargada de la via i acabem per anar Montserrat a la Miranda de les Boïgues a fer la Mompart.
Feia ja dies que em rodava per el cap repetir-la, fa tant de temps.....
Remenant per el facebook vaig trobar una entrada d’en Joan Asín que feia pocs dies que havien anat....
Deia que ara estava equipada amb parabolts i que nomes calien 14 cintes.
Qui no fa cas a un amic del facebook? Així que dit i fet! Els friends a casa, cintes i amunt.
Som tres i tres les tirades, en Joan es demana la primera, sense temps de reacció el Felip s’adjudica la segona, o sigui que em tocarà el díedre de la tercera.
Seguin l’ordre establert anem fen les tirades i ja ens trobem a la segona reunió.
Ara em toca a mi...per uns moment i veient la tercera tirada trobo a faltar la companyia dels meus estimats i inseparables friends, però nomes començar es veu que l’equipament no ens defraudarà.
Ja al cim els núvols encara no som gaire amenaçadors, però de camí cap a Can Massana escoltem els primers trons i al cotxe arriben les primeres gotes.

Hem clavat els tempus i ho celebrem amb unes birres......com no?


dijous, 11 de juny de 2015

Riglos 2015 - 2.0


L’últim cop que varem fer una sortida de varis dies per anar a escalar junts en Joan, Jordi, Felip i jo va ser a Dolomites i d’això ja fa 27 anys.
Potser perquè varem fer tanta propaganda el març, quan vam anar amb el Felip, i que no disposem de masses dies que ens hem decidit a tornar Riglos.
La proposta inicial es prou atraient. Farem una mica de “tasta olletes” començant per els Mallos de Agüero, continuant per Peña Roaba, Pisón i per rematar alguna via als Mallos petits.


Dimecres 3 de juny
Sortim aviat, l’objectiu es parar a esmorzar per el camí i anar directament a Peña Sola a fer la via Normal.
Poc mes de 4 hores i ja som al peu de la via. Un inici força explosiu, per gaudir d’una via clàssica, ben assegura i amb ambient garantit, fins i tot als ràpels de baixada.


Parem al càmping de Agüero, per els pels agafem a la mestressa que ja marxava, però torna a obrir el bar i ens serveix unes gerres de cervesa que prendrem a la terrassa al temps que en Joan es fa un banyet a la piscina.
Desprès anem cap a Riglos al Hostal el Puro que farem servir de “camp base” aquests dies.

Sembla que tindrem ambient, dons ens trobem amb els Callejas que estan preparant un nou programa de TV i com a protagonista tenen al Cintero (historia viva de la escalada a Riglos)

Dijous 4 de juny
Avui  toca anar a Peña Roaba. Hem triat una via que encadena dos esperons per la cara est.
Esperó del Gállego + Esperó Fuertes, el fet de ser cara est ens fa pensar que nomes tindrem sol al mati, però no serà així, encara que la temperatura amb una mica de vent farà que el dia sigui força agradable.
La pista nomes apte per 4x4 ens fa deixar el cotxe molt avall, i no tenim mes remei que fer la pujadeta a peu.
Com ahir vam decidir que no hi haurien parelles estables, dons.... canvi de parella i cap amunt.
La via resta equipada i amb dos trams diferenciats per la qualitat de la roca. L’espero Fuertes de caire mes clàssic on tindrem que anar mes en compte amb la roca.
Desprès de una baixada entretinguda entre ràpels i desgrimpades tornem a hidratar-nos primer a Murillo i tot seguit a Riglos.


Divendres 5 de juny
Avui toca el Pisón i això es respira en el ambient.
Quan ens estem preparant al aparcament ens ve a saludar el Cintero que desprès d’un ratet de conversa ens “donarà permís” de part de un dels components de la cordada que va fer la primera ascensió  al Puro l’any  1953, per pujar-hi.
La aproximació planera i curta, si no fos perquè decidim fer un “tour matinal” per el poble. (sort que es petit)
A peu de via....canvi de parella!! Avui amb toca amb en Jordi que ràpidament comença la primera tirada.
L’objectiu es la via Serón-Millán començant per la Normal del Puro fins al collet.
Els companys sembla que avui no tenen el dia i a la tercera reunió decideixen baixar i canviar d’aires, aniran al Mallo Colorado.
Nosaltres continuarem i desprès de superar un grup de francesos que van al Puro afrontem els díedres/xemeneies de la Serón-Millán.
Aquí ens trobem el pas que en Cintero ens explicava aquesta mati (hay que salirse hacia afuera)
La moral ha anat de menys a mes i poc a poc ens trobem a l’ultima tirada.
Sembla que amb una variant de sortida (mes fàcil) però que no veiem clar i decidim sortir per la via original que graduant de 6a.
Ens surt força be, i “molt contens” arribem al cim del Pisón.
Ara ens tocarà lluitar amb les ganes de embolicar-se de les cordes per anar baixant fins l’últim ràpel dels “volaos” que farem de 60m.


Dissabte 6 de juny
Avui toquen les vies de comiat.
El Jordi i el Joan aniran a fer la Oeste Clásica del Mallo de Cored i el Felip i jo a la Normal de la Aguja Roja.
Durant l’esmorzar  tindrem una nova incorporació. El Cintero ens diu si pot escalar amb nosaltres?....
Resposta:  encantats i s’afegirà a la cordada del Cored.
Aquest home amb quasi 80 anys es una enciclopèdia de l’escalada i no para de explicar anècdotes de l’època.
L’aproximació comuna a les dos vies la fem al ritme que ens marca el Cintero, nosaltres hauríem anat mes poc a poc.
Dues vies clàssiques força maques per acabar aquesta estada a Riglos i ja estem pensat en tornar-hi.

Fem unes cerveses tots plegats al Hostal del Puro i emprenem el viatge cap a casa que la quinta Champions del Barça ens espera.


divendres, 29 de maig de 2015

Punt i seguit

Ahir varem tancar a lo Peladet un mes de maig, dels que feia molt de temps que no es produïen.
Desprès de la ensopegada al Montseny del mes de abril, i la posterior parada obligatòria, he tornat a arrencar amb mes força.
Des de els Gorros fins lo Peladet ens hem passejat en vertical per un grapat de racons del país:
Roca Narieda, Serra de Sant Joan, Roca Regina, Montserrat, Tossal de la Feixa i fins i tot varem tornar al Cavall Bernat.
Bones sensacions i molt bons moments viscuts amb els companys (Jordi, Felip, Joan, Fredi, Josep Mª)

Però això no s'atura i la propera setmana tornarem a la zona de Riglos, en fi, un no parar.......

dijous, 23 d’abril de 2015

La que faltava (El convidat)

Dijous 23 de abril (Sant Jordi)
Avui en Felip i el Fredi havien quedat per anar als Gorros.
Jo seguia xupant banqueta, des de el meu vol amb penós aterratge al Montseny.

Dimecres 19:31 WhatsApp del Fredi:
F- Com estàs? Pots/vols demà?
Q- Ni be ni malament, però com la carn es dèbil.....quin pla teniu?
F- Et passo a buscar a les 8?
Q- D'acord però vinc de convidat!
F- Fet

Desprès de esmorzar al costat del aparcament agafem el camí dels Degotalls seguim per les escales i arribem al peu de la Magdalena Inferior.
Com els companys no em volen fer caminar mes decideixen fer una de les primeres vies. En Felip fa una ullada ràpida al llibre (sense les ulleres) i tria una via que suposa que ja ha fet i que no passa de IV+ (com ja he dit no portava "las gafas del cerca" ).
Es tracta de La que faltava.
Desprès veurem que segons el llibre les dos primeres tirades graduen de V.
El convidat s'ho mira tot des de la tranquil·litat que dona el no tindre previst assumir cap tipus de responsabilitat/decisió en la jornada de avui.
En Felip s'encorda amb decisió i entre els comentaris habituals quan els quarts potser son cinquens? arriba a la 1ª reunió.
Ara ens toca a nosaltres que xino xano també arribem a la R.
Com ningú s'ofereix....en Felip es veu obligat a continuar amb la segona tirada, la tercera i perquè no ni ha mes.
Dalt del cim ens recordem dels nostres companys que estan d'aniversari i els fem arribar la nostra felicitació amb foto:


Be, potser no es el millor regal, però ........es el que hi ha.

Fem una paradeta obligada a Monistrol on degustarem unes gerres de cervesa espectaculars, o almenys així ho creiem nosaltres i fins la propera.

PD
El convidat ha quedat molt content.

dimarts, 7 d’abril de 2015

El vol del home ocell

Dimarts 7 de abril 
Avui hem decidit tornar al Montseny. Sembla que aquesta vegada no passarem fred (ho sembla però no serà així)
Desprès de esmorzar ens acostem cap a les Agudes, aparquem i comencem la curta però intensa aproximació.

El nom de la via em motiva i abans de arribar al peu de via ja intento volar.....el vol be, el aterratge el tindre que millorar.
Anàlisis de danys
Físics: taló fotut, cop al braç i dit pelat
Psicològics: no valorats
Danys col·laterals: mòbil fora de combat 

Un cop localitzat el peu de via,

en Felip ataca la primera tirada (III+) serà per la dreta?, serà per la esquerra?, he fet quarts mes fàcils....i poc a poc arriba a la reunió.
Ens retrobem i ara em toca a mi, sortida de la R i sostret amb un pas de V (jeje) pujo, baixo, pujo, baixo i alehop ja soc dalt, al pas a costat una mica mes del previst.
Ara ve el un tram de enllaç a la part superior.
Arribem a les tirades mes mantingudes, una mirada a la ressenya, arreplega tot el material que portem i en Felip torna a la acció.
Motivació a tope (poder massa) es salta la reunió i encadena les dos tirades claus de la via.
Segons les seves primeres declaracions quan arribo a la reunió “la lluita amb el fregament de la corda ha sigut titànica” (no entrarem en mes detalls)
Sols queda una tirada i som dalt.


Pugem al cim de les Agudes i comencem a baixar xino-xano que per avui ja hem tingut prou emocions.

dissabte, 4 d’abril de 2015

Olvena- Cresta de la Cruz

Dilluns 30 de març
De vacances per Guara amb tot el grup, preparem una escapadeta per tocar una mica de roca.
Per els voltants  o esta prohibit escalar per regulació o per excés de grau, així que busquem alguna cosa propera i tranquileta.
El Jordi troba una cresta no gaire lluny de on som i a una zona que no coneixem, així que ja hi estem anant.
Via equipada que en menys de 2 hores ens porta fins la ermita que hi ha a sobre del poble. Darrera la ermita trobem una font que pot anar força be per els dies de calor.
Tot de baixada passem per el inici de la via ferrada que puja per el costat de la cresta que acabem de fer.
Com encara tenim temps, ens tornem a equipar, amaguem les motxilles per portar menys pes, i un altre cop cap amunt.
Aquest vegada amb 20 minuts ja som al final de la ferrada, mes aviat es una canal equipada amb un cable que en cap moment hem fet servir.
Al final, quan arribem al tram equipat amb grapes, trobem una parella una mica apurada, així que decidim sortir directament per l'aresta al cim.
Tornem a baixar, i ara si cap el cotxe que la cervesa ens espera.


dilluns, 16 de març de 2015

Riglos 2015

Dilluns 16 de març
Davant la possibilitat de fer dos vies al dia de avui, hem optat per arribar a Riglos via Jaca i Puente la Reina.
Un cop aconseguit arribar tard, hem decidit que només podem fer una via.
Objectiu:
Oest Clàssica al Mallo de Cored. 150m V, oberta el 1955 i re-equipada amb parabolts.
Bona pressa de contacte amb la zona i ben orientada per fer a la tarda.
La aproximació encara que aparentment evident, no ho era tant i ha estat un suplici de esgarrapades i punxades (el dia seguia amb la tònica iniciada amb el viatge a Riglos).
La escalada força agradable amb un núvol que amenaçava pluja, però que poc a poc s'ha anat esvaint.
Una passejadeta a peu per sota dels mallos, seguit d'un sopar al Hostal del Puro han posat fi a la jornada.
Demà hi tornarem......


Dimarts 17 de març
Tocava anar a descobrir nous horitzons, així que hem agafat el camí cap a Murillo de Gallego.
Objectiu:
Peña Roaba, Mallo Común - Cara Sud
Via: Sendero Límite. 300m V
Dia excel·lent (tot de cara) no ens hem perdut, un dia solejat i una via amb bona roca, grau adequat i equipament generós.
La baixada una mica laboriosa, sobretot per ser la primera vegada.
Continuarà.....


Dimecres 18 de març
Avui la previsió de la meteo donava pluja a partir del migdia, per això hem triat fer una coseta curta. (cutre excusa)
Objectiu:
Mallo Colorado
Via: Anorexia, 145m V
Com els dies anteriors, la via amb roca excel·lent, parabolts abundants i el temps s'ha comportat.
Al final no hem tingut sort i no ha plogut, així que hem decidit anar a dinar al "Mirador de los Buitres" tot fent la ruta circular que puja per la ferrada de Cubilillo.
Dia ben completet.
Ara no mes cal que el Barça faci la seva feina i ens deixi anar a dormir contens.
Demà continuarà o no?




Arxiu del blog