diumenge, 6 de juliol de 2014

Operació Zona Centre-2014



Ja fa dies que hem tornat d'aquesta sortida, que concretament varem fer del 14 al 21 de juny, però entre lo que costa triar les fotos i la mandra d'escriure, s'ha fet tard i ara costa més anar recordar les coses...

Primer dia (14 de juny de 2014):

Activitat prevista. Viatge desde Sant Cugat fins el Nogal del Barranco - Guisando (Avila) i arribar vius al refugi Victory (Los Galayos). 
Resultat. Hem quedat a casa meva el Joan i el Quim. Sortim a les 07:00 en punt un cop carregada la furgoneta del Quim,  i parant a esmorzar i dinar, arribem cap a quarts de 5 de la tarda a l'aparcament. Preparem les motxilles i en una mica menys de tres hores arribem al refugi. Al arribar, s'accentua un vent que ja anava fent per el camí però que ara s'ha tornat fort i desagradable. El guarda, el "Palan" Martin, es un xaval molt amable ens rep i ens prepara un sopar força acceptable. Mentre sopem, xarrem  amb ell i uns xicots que es queden a dormir per la zona i ens expliquem aventuretes. En acabar pugem a dormir a l'altell del refugi (tant petit com el recordava) i al cap d'una estona venen dues noies que no volen dormir fora per el fort vent. Aconseguim descansar una mica tot i que uns i altres ens ho posem difícil amb el forts roncs que anem alternant. FOTOS

Segon dia (15 de juny de 2014):

Activitat prevista. Matí: Aresta Oest del Petit Galayo + aresta + Gran Diedro del Gran Galayo. Tarda: El Torreón, via Undenground + Teógenes 
Resultat. El matí es fresc però s'ha parat el vent, la qual cosa fa que sigui agradable. Esmorzem, preparem el material i ens plantem al peu de via en menys de 10 minuts. Es el que te aquest refugi, que es una pallissa arribar-hi, però després quasi tot queda a prop. El començament de la via fa una mica de respecte però un cop entrats en matèria, es vertical però hi ha bones preses i la roca es molt bona. Anem pujant alternant-nos fins el Petit Galayo. Desprès hi ha una aresta que fem mig per dalt, mig per baix fins arribar (amb un petit sprint per que puja mes gent) fins el peu del Gran Diedro, on hi ha una cordada davant. Com que es una via molt clàssica i assequible, quasi sempre hi ha gent però val la pena esperar perquè es molt maca. Fem el diedre en dos llargs perquè portem cordes de 50m y la última tirada la fem per un diedre que porta directe al cim. Aquest penso que el el cim mes alt de les agulles i te una vista espectacular de la resta de cims del voltant. Baixem fent alguna petita desgrimpada fins un coll i desprès fins el refugi, on dinem amb els embotits i una ampolleta de vi que vam pujar i que ara s'agraeix. FOTOS
Per la tarda, venen a buscar amb helicòpter un xicot que ahir va patir una caiguda sense gaires conseqüències però li fa mal el peu i com que la baixada es molt llarga, prefereix no arriscar. Ens avisen uns minuts abans perquè ens apartem de la zona i finalment arriba l'helicòpter de la Guardia Civil, el qual aterra al costat del refugi amb força habilitat, carrega al xicot se'n va. Una mica abans de les 18:00 decidim amb el Quim fer la 'sessió de tarda' (el Joan no ve perquè te el genoll tocat) i ens fiquem a la Underground, via molt maca amb dos passets una mica difícils però la resta es fa molt be i amb això ens plantem al peu de la Teógenes, una xemeneia vertical i estreta que fa por... però hem vingut aquí a patir!. Tirem amunt i entre rascades i esbufecs aconseguim arribar al cim al voltant de les 20h. Primer dia total !  FOTOS
Avui es diumenge, sopem i cap a les 23:00 apareixen dos homes que acaben de pujar des de l'aparcament i que dormiran a l'altell amb nosaltres

Tercer dia (16 de juny de 2014):

Activitat prevista. Punta Maria Luisa, via Rivas-Acuña
Resultat. Ens llevem una mica abans de les vuit (aqui la gent no matina gaire), esmorzem i anem cap a peu de via. 10 minuts, tot està aprop (a mes a mes, de baixada!). La via arranca al mateix esperó de l'agulla a un vivac. Fa una mica des fresca però molt soportable. La via, excel·lent, una gran clàssica amb passos atlètics però molt francs. Vaja, molt recomanable. Al arribar al cim hi ha una desgrimpada curiosa fins al rappels i en dos trams tornam a estar a terra. Aquest matí abans de marxar ens hem acomiadat del guarda que tenia que baixar al poble, i quan tornem al refugi per dinar veiem que ens ha deixat unes cerveses. Bon detall, xaval! Dinem, fem les motxilles i baixem tranquil·lament. Avui tenim reservada un hostal a Arenas de San Pedro. Senzill però baratet i son molt agradables. Hi anem, ens dutxem i sortim a sopar 'com il faut'. Durant la tarda ens truca el José Alberto, el col·lega de Madrid al que tenim moltes ganes de tornar a veure. Quedem que demà el trucarem al acabar la via i a veure si podem quedar per veure'ns
FOTOS

Quart dia (17 de juny de 2014):
Activitat prevista. El Torozo (Puerto del Pico), via Galayos
Resultat. Com cada dia, sortim sobre les 8, agafem la furgo i ens dirigim cap el Puerto del Pico. Parem a esmorzar a Mombeltran i continuem fins l'aparcament que està al mateix port. Amb una horeta d'aproximaciò arribem al peu de la paret, una tapia bastant impressionant i monolítica un cop ets a sota. Dubtem si pujar per l'esperò (es una variant mes neta però mes exigent tècnicament) i finalment decidim fer la clàssica que son uns diedres canals just a la dreta. Amb tres llargs una mica mangurrinos arribem a la paret de veritat. Es veuen fissures però mes amunt es veuen un sostres. Glups!. Però com que hem llegit que les reunions estan assegurades amb parabolts ens treiem el pànic escènic de sobre i... amunt! El primer llarg es molt maco però fins que no veig la reunió, no estic segur d'anar bé. El segon se'l curra el Quim per la directa. Un diedre molt fi i vertical desequipat però preciós. I després dues tirades mes molt maques ens deixen a les rampes finals de mes de 100 metres a l'ensamble que ens duen al cim. Sí, ho hem aconsseguit! Mengem unes barretes, bevem una mica i ara toca desgrimpar. La baixada es per unes vires de IIIº sense possibilitat de assegurar-se. Es adherència i millor no relliscar... Un cop al peu, en una horeta mes tornem a ser al cotxe. Uy, se'ns ha fet molt tard. Ja son mes de les cinc! Avui hem d'arribar a Manzanares el Real, on hem reservat lloc on fa dos anys, que varem estar molt a gust i a mes a mes vam quedar amb el José Alberto. Mengem una mica mentre fem el material i marxem. Tenim un parell d'hores de viatge. Com que arribem tard, quedem directament al bar de l'hotel amb el José Alberto per fer la cervesa i arribem pràcticament al mateix temps. Salutacions, algunes cerveses, explicació d'algunes batalles, consells per demà i al acabar ens instal·lem a l'habitació. Ja tornarem a quedar amb mes temps amb el Jose, ja que avui l'hem fet venir corrent i el pobre també té obligacions familiars...
FOTOS

Cinqué dia (18 de juny de 2014):
Activitat prevista. Pared de Santillana - La Pedriza (Madrid), via sur clásica
Resultat. Avui ens aixequem, esmorzem a l'hostal, passem perl poble per comprar pa i anem cap a Canto Cochino, l'aparcament clàssic de La Pedriza. Quan arribem ja hi han bastants cotxes. Agafem el camí anomenat La Autopista (aquesta no es de peatge), passem per el ref. Giner de los Rios fins el Collado de la Dehesilla. Aqui surt a l'esquerra un PR que ens portarà fins el peu de la Paret de Santillana. El camí de val la pena per sí sol,  per els preciosos racons per on passa. Estem quasi tres hores fins a peu de via. Comença el Quim i després de fer el primer tros fissurat, surt a la placa de bolets, dreta però fantàstica. Com que la reunió oficial es fa a 60 mts. i només portem 50's, li toca fer la reunió al mig de la placa assegurat per 3 bolets. El següent llarg segueix la mateixa tònica i faig també una reunió amb friends i bolets. La última s'ajeu i arriba al cim. La baixada sense problemes fins peu de via. Com que fa calor, tot i que ja son mes de les 3, decidim baixar una mica abans de dinar perquè el camí es llarg. En un moment donat, el Joan decideix escaquejar-se i agafa una drecera. Al veure que no ve, comencem a trucar-lo i després de mitja hora d'incertesa i mals entesos, el Quim i jo continuem el camí i quedem en que ens trobarem mes abaix. Quan ens falta un quart d'hora per arribar al refugi sentim els crits d'en Joan i al cap d'una estona apareix de dins el bosc. A partir d'aqui tornen a baixar tots junts. Quan arribem al cotxe estem tan cansats que decidim no menjar aquí. Anem a l'hostal i després d'una petita becaina anem a berenar / sopar al poble. Al planning inicial estava previst anar demà a la via Fulgencio del Hueso, però pensem que potser es massa agosarat amb la poca pràctica que tenim a la zona. Proposo Peña Sirio. Com que aprofitem per parlar amb el Jose Alberto (avui no podem quedar amb ell perquè està de cangur) però ens recomana l'esperó de Peña Sirio, per tant moció aprovada!
FOTOS

Sisé dia (19 de juny de 2014):
Activitat prevista. Peña Sirio - La Pedriza (Madrid), via Espolón clásico
Resultat. Després de buscar un forn al poble ja que avui es festiu a la comunitat de Madrid i a mes a mes es la coronació del nou reiet Felip VI (que te nom de brandy) ens tornem a dirigir a Canto Cochino. Avui hi ha molta mes gent. Es nota que es festa... El camí per pujar no es gaire clar. Comença passat el pont però a la dreta i per l'antic camí que va a la dreta del riu (tinc algun record de quan vaig venir quan feia la 'mili') i quan estem sota la paret comencem a buscar. Desprès de varis intents pujar per una canal que sembla que es la bona, i al cap d'una hora d'intensa pujada ens plantem a la dreta de la base. Hi ha gent que baixa i els hi preguntem. Hi ha un pas curiós al començar que exigeix un salt i superada una fisura, es senzill per arribar a la reunió. Després un flanqueig de 'confiança' d'uns quinze metres fins l'esperó on comença a haver-hi bolets, tot i que mes petits que els d'ahir, i porta fins la reunió. El següent llarg segueix la mateixa tònica que aquest, per uns canalons i placa fins la reunió. El tercer llarg es redreça una mica i es mes difícil, i arriba fins el peu d'un muret on hi ha la reunió i es veuen parabolts recte amunt. Es la sortida directa, que decidim agafar perquè es pot 'acerar' (fer A0) que diuen ells, ja que si no ets de la zona, son uns passos drets i d'adherència bastant tècnica. Amb això arribem al cim. A la baixada, no li fem cas al Quim i iniciem una segona 'excursió' per tornar que ens porta quasi dues hores. Al arribar al cotxe decidim menjar al costat del riu. Tot i que per els voltants hi ha molta gent, trobem un raconet bastant tranquil i que ens permet posar el vi en fresc. Avui per fí hem quedat per la tarda amb el Jose Alberto. Passem per l'hostal per dutxar-nos i quedem amb ell al poble per fer unes cerveses i picar una mica. C O N T I N U A R À ...
FOTOS

Ultim dia (20 de juny de 2014):
Activitat prevista. Pico de la Miel - La Cabrera, via Espolón Manolin
Resultat. C O N T I N U A R À ...
FOTOS


dimarts, 18 de febrer de 2014

Mas-Guasch al Puntal de l'Albarda


Desprès d'un temps de no escriure, em decideixo a tornar-hi perquè m'ha motivat el fet d'haver repetit aquesta magnífica via que ja fa temps deiem de tornar a fer. Sabia que feia molt de temps de la meva anterior ascensió, però no n'he sigut plenament conscient fins que he anat a apuntar l'activitat i ha resultat que fa ¡ trenta-cinc anys !, concretament el setembre de 1979. M'ha costat de creure, no pensava pas que fes tant de temps... I desprès parlant-ho amb el Quim, el company amb qui la he fet, resulta que ell també fa uns trenta anys de la seva ascensió. En fí, es lo que passa quan tens un punt de referència, però pensant-ho be, me'n sento orgullós de poder estar encara al peu del canó.

Be, doncs resulta que el dissabte 15 decidim anar a fer la via amb en Quim. Em passa a recollir per casa i al cap d'un moment estem viatjant en direcció cap a ¿Agulles?. Mira que n'és de despistat el Quim!...i no diguem del copilot, o sigui jo, sense posar-li cap objecció... quin parell de despistats! Total, que rectifiquem (retrocedir, mai!) i anem per Olesa cap a Monistrol. Ens aturem a esmorzar al bar La Roca desprès de segles on sembla com s'hi s'hagués aturat el temps, excepte les cares (les nostres incloses) que veiem mes arrugades. Es lo que te el pas del temps. En acabar, pugem tranquil.lament cap el monestir, ja que avui no ens esperen per dinar i agafem el funicular com les persones decents per tal de no arribar cansats a peu de via. En mitja hora ens plantem al peu de la canal de baixada, passat el Cigronet. No es veu gent escalant enlloc i fa una mica de vent i uns quant núvols ¿serà per això?. Baixem cap a peu de via i quan hi som a prop sentim unes veus a la paret... ¿serà possible, no estaran a la via? Ui!, per poc, son a l'aresta. Hagués estat molt mala sort coincidir quan està tot tan buit, però tampoc seria la primera vegada...

Anem amb la ressenya dels Escalatroncs de les antigues, que està força ben detallada. El Quim comença (li toca) i fa els llargs senars i per tant a mi em toquen els parells. No faré la explicació de la ressenya, ja que la que he posat es prou acurada, però comentar que al 1er. llarg desprès del primer parabolt n'hi han dos mes sense el cap, però s'hi pot posar una bagueta o el cable d'un fissurer petit. Durant la via ens va fent vent i el sol surt i s'amaga però ho suportem amb dignitat. A la penúltima reunió hi ha el llibre de registre on hi deixem la nostra empremta. Al arribar prop del cim coincidim amb la cordada de tres (pare, fill i amic) de Reus que han fet l'Aresta Ribes. Al arribar al cim, abraçada i alguna foto 'que no estamos tan mal'. Recordem als aperturistes, en especial al Manel Guasch, que a mes a mes la va re-equipar fa set anys i des d'aquí felicitar-los. Desprès fem el curt rappel, i resseguim l'aresta fins baixar i retrobar el camí que baixa de Sant Jeroni. Tal com anem baixant ens anem animant, primer comencem a trotar i després a córrer per les escales, de tal manera que en un dels punts mes drets hi trobem unes dones que baixen amb certes dificultats i quan ens senten a prop escolto que diuen sense girar-se, 'deixeu passar al jovent'... la cara que els hi va quedar quan ens van veure passar era un poema, jaja. Devien de pensar 'son bojos aquest  jovent'. Però vaja, que avui es dimarts i que encara em fan mal les cames de la baixada... es lo que te pensar que tens vint anys menys. I ara, fins la propera, ja pensarem on...