diumenge, 9 de setembre del 2012

DELFOS a la Paret de Catalunya (Montrebei)


Ja hi tornem a ser.
Proposta d'en Jordi fa 5 dies, aceptada i compartida al instant:
Via Delfos a la Paret de Catalunya, 415m V+
Desprès de sopar al càmping d'Ager, agafem primer la pista asfaltada i desprès la de terra que ens portara fins el prat d'en Lluís sota la paret de Catalunya.
Per sorpresa nostra no hi ha ningú ¿? així que ens instalem al raconet que ja coneixem de altres vagades.
La nit estelada, la temperatura suau i la conversa tot apurant uns sorbets de aigua de foc, ja feien presagiar els bons auguris per la jornada del demà.
6:30 sona el despertador d'en Jordi. Apa amunt que ens espera un bon cafè per començar el dia ¡Sorpresa! arr....ens hem deixat el fogonet.
No passa res ràpidament canviem el cafè per un deliciós suc i cap a la via.
Una horeta de aproximació amb un tram final força curiós i a la vegada exposat, però ja hi som.
Seguin el acord (no escrit) li toca començar al Jordi que sense cap dubte ataca la primera tirada.
Ara tu ara jo les tirades es van succedin, fem una paradeta per repostar energies i continue-mi....
De sobte un soroll esfreidor Que passa? es un meteorit? es un avió? no es l'home volador que s'ha llençat des de dalt de la paret "expectacular", per retornar-nos la tranquilitat veiem que uns pocs metres abans de arribar al riu obre el paracaigudes i aterra suaument.
Be, desprès del espectacle, nosaltres a lo nostre que en Jordi es troba negociant un pas de V+ marca de la casa.jeje.
Quan som a les ultimes tirades els sol ens vol acompanyar, així que afanyem-mos i acabem la feina.
El retorn al prat es el remat perfecte per exhaurir les poques forces que encara quedaven (d'aigua ja no ni quedava).
Baixant ens creuem amb un grup de francesos que pujant per saltar des de dalt de la paret, son totes les mostres de vida humana que hem vist avui, ningú a les parets.
Montrebei, terreny d'aventura per excèlencia al nostre país, exigent, on cap via, encara que a priori, amb un grau assumible et deixarà indiferent.
A nosaltres un cop mes ens ha deixat tot un grapat de sensacions que ens emportem cap a casa.

Arxiu del blog