dijous, 25 de juny de 2015

Atardeceres a la Bessona superior + Aresta brucs de l’agulla de l’Abret

Jornada post – ressaca. Quedem a les 8 on sempre (nomes sabem que anirem a Montserrat) al cotxe comencem a concretar .....Agulles.
No hi ha presa, a Can Massana toca esmorzar a la ombreta i fer uns bons traguets de vi a la bota.
Tenim visita...una noia equipada amb “clinex” intentarà ajupir-se darrera la furgoneta, una guinyada d’ulls dels intermitents li faran comprendre que no es el millor lloc.
Per no portar, avui ni portem ressenyes, però en Felip fent revisió mental de la llista de pendents, proposa anar a la via Atardeceres de la Bessona superior.
Dit i fet (quin remei, no tenim mes idees) fem la aproximació al peu de via i li toca començar al Felip (no negociable)
La primera tirada amb dificultat moderada i les assegurances que et permeten escalar una estoneta entre elles.
La segona i la tercera les encadenarem i sortiran 60m, tenim que amortitzar les cordes noves.
L’ultima tirada te un pas d’entrada força apurat, però que utilitzant els nostres recursos (y hasta aqui puedo leer...) arribarem sense problemes al primer parabolt del A0 i de aquí al cim.

Com el ràpel ens deixa al peu de l’agulla de l’Abret, per completar el dia farem la aresta brucs que fa molts anys que no repetim.

Sembla que al final hem pogut contrarestar els efectes de la revetlla........dons cap el Bruc a celebrar-ho!!


dissabte, 20 de juny de 2015

Directa Anglada-Guillemon al Calderer (617m MD)

Gran clàssica al Pedraforca i una bona i completa jornada de alpinisme.
Desprès de esmorzar al costat del cotxe, preparem el material i comencem la aproximació, primer cap el refugi i desprès a buscar el peu de la característica piràmide.
Amb algun dubte i alguna variant, arribem a la piràmide que comencem a remuntar en busca del peu de via.
Quan torni ha anar, que algú em recordi que millor fer aquest tram encordat, no fos cas.....
Ens equipem en una petita plataforma i en Joan (com no) s’ofereix a començar.
Com anem tres, farem dos tirades de primer cadascun. Així que a la segona reunió em toca a mi sortir per gestionar el petit desplom que donarà ja accés al díedre.
A la quarta reunió li cedim els honors al Felip de continuar gaudint de la via i el seu entorn.
En gaudirà tant .... que ens farà de primer les següents quatre o cinc tirades.
Per no abusar més, desprès de la xemeneia estreta m’ofereixo a prendre el relleu.
Queda la que serà la última tirada realment d’escalada amb una fissura-xemeneia molt bonica.
De aquí al cim farem 5 tirades mes de 60 metres per terreny fàcil, controlant les pedres soltes i esbufegant de debò.


La via esta parcialment equipada amb pitons, tacs, bagues (tot el material podria ser perfectament de la primera cordada Anglada/Guillemon) i alguns espits a les reunions.
Recomanable dur tascons, friends mitjans (algun de repetit, perquè no tots arribaran al cim) i bagues.
Desprès de gaudir una estona del entorn al cim del Calderer, comencem la entretinguda i en algun lloc delicada baixada fins a la enforcadura, tartera, refugi i altre cop al cotxe.
Donats els corresponents “partes” a casa, decidim para a sopar al Cal Rosal (Cal Puig) on gaudirem de unes botifarres artesanes regades amb abundant cervesa hidratant.

Com deia al inici, una gran jornada!!

dimarts, 16 de juny de 2015

Mompart a la Miranda de les Boïgues

Dimarts al sol?......... avui toca aprofitar la finestra de bon temps matinal, que sembla que no durarà gaire.
Desprès de diferents propostes anem reduint la aproximació i la llargada de la via i acabem per anar Montserrat a la Miranda de les Boïgues a fer la Mompart.
Feia ja dies que em rodava per el cap repetir-la, fa tant de temps.....
Remenant per el facebook vaig trobar una entrada d’en Joan Asín que feia pocs dies que havien anat....
Deia que ara estava equipada amb parabolts i que nomes calien 14 cintes.
Qui no fa cas a un amic del facebook? Així que dit i fet! Els friends a casa, cintes i amunt.
Som tres i tres les tirades, en Joan es demana la primera, sense temps de reacció el Felip s’adjudica la segona, o sigui que em tocarà el díedre de la tercera.
Seguin l’ordre establert anem fen les tirades i ja ens trobem a la segona reunió.
Ara em toca a mi...per uns moment i veient la tercera tirada trobo a faltar la companyia dels meus estimats i inseparables friends, però nomes començar es veu que l’equipament no ens defraudarà.
Ja al cim els núvols encara no som gaire amenaçadors, però de camí cap a Can Massana escoltem els primers trons i al cotxe arriben les primeres gotes.

Hem clavat els tempus i ho celebrem amb unes birres......com no?


dijous, 11 de juny de 2015

Riglos 2015 - 2.0


L’últim cop que varem fer una sortida de varis dies per anar a escalar junts en Joan, Jordi, Felip i jo va ser a Dolomites i d’això ja fa 27 anys.
Potser perquè varem fer tanta propaganda el març, quan vam anar amb el Felip, i que no disposem de masses dies que ens hem decidit a tornar Riglos.
La proposta inicial es prou atraient. Farem una mica de “tasta olletes” començant per els Mallos de Agüero, continuant per Peña Roaba, Pisón i per rematar alguna via als Mallos petits.


Dimecres 3 de juny
Sortim aviat, l’objectiu es parar a esmorzar per el camí i anar directament a Peña Sola a fer la via Normal.
Poc mes de 4 hores i ja som al peu de la via. Un inici força explosiu, per gaudir d’una via clàssica, ben assegura i amb ambient garantit, fins i tot als ràpels de baixada.


Parem al càmping de Agüero, per els pels agafem a la mestressa que ja marxava, però torna a obrir el bar i ens serveix unes gerres de cervesa que prendrem a la terrassa al temps que en Joan es fa un banyet a la piscina.
Desprès anem cap a Riglos al Hostal el Puro que farem servir de “camp base” aquests dies.

Sembla que tindrem ambient, dons ens trobem amb els Callejas que estan preparant un nou programa de TV i com a protagonista tenen al Cintero (historia viva de la escalada a Riglos)

Dijous 4 de juny
Avui  toca anar a Peña Roaba. Hem triat una via que encadena dos esperons per la cara est.
Esperó del Gállego + Esperó Fuertes, el fet de ser cara est ens fa pensar que nomes tindrem sol al mati, però no serà així, encara que la temperatura amb una mica de vent farà que el dia sigui força agradable.
La pista nomes apte per 4x4 ens fa deixar el cotxe molt avall, i no tenim mes remei que fer la pujadeta a peu.
Com ahir vam decidir que no hi haurien parelles estables, dons.... canvi de parella i cap amunt.
La via resta equipada i amb dos trams diferenciats per la qualitat de la roca. L’espero Fuertes de caire mes clàssic on tindrem que anar mes en compte amb la roca.
Desprès de una baixada entretinguda entre ràpels i desgrimpades tornem a hidratar-nos primer a Murillo i tot seguit a Riglos.


Divendres 5 de juny
Avui toca el Pisón i això es respira en el ambient.
Quan ens estem preparant al aparcament ens ve a saludar el Cintero que desprès d’un ratet de conversa ens “donarà permís” de part de un dels components de la cordada que va fer la primera ascensió  al Puro l’any  1953, per pujar-hi.
La aproximació planera i curta, si no fos perquè decidim fer un “tour matinal” per el poble. (sort que es petit)
A peu de via....canvi de parella!! Avui amb toca amb en Jordi que ràpidament comença la primera tirada.
L’objectiu es la via Serón-Millán començant per la Normal del Puro fins al collet.
Els companys sembla que avui no tenen el dia i a la tercera reunió decideixen baixar i canviar d’aires, aniran al Mallo Colorado.
Nosaltres continuarem i desprès de superar un grup de francesos que van al Puro afrontem els díedres/xemeneies de la Serón-Millán.
Aquí ens trobem el pas que en Cintero ens explicava aquesta mati (hay que salirse hacia afuera)
La moral ha anat de menys a mes i poc a poc ens trobem a l’ultima tirada.
Sembla que amb una variant de sortida (mes fàcil) però que no veiem clar i decidim sortir per la via original que graduant de 6a.
Ens surt força be, i “molt contens” arribem al cim del Pisón.
Ara ens tocarà lluitar amb les ganes de embolicar-se de les cordes per anar baixant fins l’últim ràpel dels “volaos” que farem de 60m.


Dissabte 6 de juny
Avui toquen les vies de comiat.
El Jordi i el Joan aniran a fer la Oeste Clásica del Mallo de Cored i el Felip i jo a la Normal de la Aguja Roja.
Durant l’esmorzar  tindrem una nova incorporació. El Cintero ens diu si pot escalar amb nosaltres?....
Resposta:  encantats i s’afegirà a la cordada del Cored.
Aquest home amb quasi 80 anys es una enciclopèdia de l’escalada i no para de explicar anècdotes de l’època.
L’aproximació comuna a les dos vies la fem al ritme que ens marca el Cintero, nosaltres hauríem anat mes poc a poc.
Dues vies clàssiques força maques per acabar aquesta estada a Riglos i ja estem pensat en tornar-hi.

Fem unes cerveses tots plegats al Hostal del Puro i emprenem el viatge cap a casa que la quinta Champions del Barça ens espera.


Arxiu del blog