Tal com sona! Si voleu una via clàssica, molt clàssica amb tots els ingredients: aproximació, lloc feréstec, vía antiga amb historia, algun tram a equipar, i no excessivament llarga ni difícil, aquesta es la normal de La Porra a la regió de Flautats a Montserrat. Es tracta d'una via de 1942 dels germans Panyella (Jordi i Joan), Jordi Ferrera i Raimon Estrems.
La teníem a la llista ja feia temps. Es una vía que, si pretenem fer una matinal potser es una mica massa llarga, si hi afegim l'aproximació i la tornada, i per una activitat de tot el dia, resultarà una mica curta. Hem de considerar-la doncs, de tipus intermedi. Tot dependrà, es clar, de la velocitat en que ens movem. A continuació explicaré l'experiència de com ho hem fet nosaltres, tot i que a la xarxa hem trobat diferents versions referent al número de tirades.
L'aproximació es pot fer, o be pujant per Canal del Gat (directa i ràpida) o be per el camí de Sant Jeroni i al arribar al desviament de Sant Benet, agafar al GR. En qualsevol cas es tracta d'arribar per el camí de l'Arrel fins a sota l'ermita de Trinitats i abans d'arribar-hi agafar un camí a la dreta que va pujant i flanquejant cap a la dreta fins situar-se, amb una mica d'intuïció, al peu de la canal entre la Punxa i la Porra.
Hem fet un primer llarg de 60 (o més) metres que transcorre per una canal/diedre una mica brut, amb arbres, trams amb terra i herbes. Hi han ressenyes que diuen de fer-ho en dos llargs. Va a gustos, però així es fa tota la canal de cop. La reunió es fa en un arbre prop del coll amb la Punxa. Es poden anar col·locant cintes als arbrets o arrels que surten de la canal sense problemes (60 metres).
El segon llarg es fa enfilant-se en un arbre a l'esquerra cap un pitó visible en una fissura. Des d'aquest punt es pot colocar alguna peça (nosaltres un parell de claus) i sortir sense massa dificultat per una zona amb roca discreta fins una repisa (15 metres).
L'últim llarg te uns 35 metres. Hem vist ressenyes que diuen de fer una tirada d'uns 20 metres i fer reunió (que no hem trobat) i un segon llarg fins el cim. Nosaltres hem sortir a veure qué passava i al no trobar res, dons tot de cop. Llarg bonic i variat amb una bona part que es pot fer en A0 (o lliure per els 'bons') i algun pas d'A1. Se surt de la reunió cap a l'esquerra a buscar dos espits que pugen flanquejant d'esquerra a dreta fins trobar una baga que penja d'un burí vell. A partir d'aqui, arribem a una fissura sota un desplom equipat amb pitons molt antics que flanquegem cap a la dreta fins que es va redreçant. Continuem amunt i aquí caldrà reforçar-ho amb alguna peça al gust: pitons, fissurers, tricams o tascons. Nosaltres hem posat una 'U' americana, un tascó i un altre pitó pla. Quan s'acaba la fissura vertical hem posat el pitó pla i se surt en lliure amb presa per la ma dreta a la mica de fissura que queda. A partir d'aqui, tot i que hi ha bona presa, no hi ha cap altra assegurança fins el cim (uns 12-15 mts.)
Al cim hi ha un bon manat de bagues i filferros que surten de pitons antics i un espit. Cal rapelar cap el coll que separa la Porra i la Punxa (uns 40 metres, un xic desplomats). Un cop al coll, pujar enganxats a la Punxa uns 15 metres fins trobar a la paret dues anelles de rapel. D'aquí, un altre rapel d'uns 25 metres ens deixarà a una reunió de l'aresta de la Punxa on trobarem una anella i un mailló, dels quals, farem un últim rapel amb tendencia a la canal on hem començat (peu de via).
En resum doncs, una bona vía clàssica per disfrutar amb un punt de picant!
Feta el 15 de juliol de 2020 per Felip Mateu, Quim Prats i Jordi Fornés en unes 3 hores, mes l'aproximació d'anada i tornada. ==> ENTRADA A FOTOS<==
