dijous, 23 d’abril de 2015

La que faltava (El convidat)

Dijous 23 de abril (Sant Jordi)
Avui en Felip i el Fredi havien quedat per anar als Gorros.
Jo seguia xupant banqueta, des de el meu vol amb penós aterratge al Montseny.

Dimecres 19:31 WhatsApp del Fredi:
F- Com estàs? Pots/vols demà?
Q- Ni be ni malament, però com la carn es dèbil.....quin pla teniu?
F- Et passo a buscar a les 8?
Q- D'acord però vinc de convidat!
F- Fet

Desprès de esmorzar al costat del aparcament agafem el camí dels Degotalls seguim per les escales i arribem al peu de la Magdalena Inferior.
Com els companys no em volen fer caminar mes decideixen fer una de les primeres vies. En Felip fa una ullada ràpida al llibre (sense les ulleres) i tria una via que suposa que ja ha fet i que no passa de IV+ (com ja he dit no portava "las gafas del cerca" ).
Es tracta de La que faltava.
Desprès veurem que segons el llibre les dos primeres tirades graduen de V.
El convidat s'ho mira tot des de la tranquil·litat que dona el no tindre previst assumir cap tipus de responsabilitat/decisió en la jornada de avui.
En Felip s'encorda amb decisió i entre els comentaris habituals quan els quarts potser son cinquens? arriba a la 1ª reunió.
Ara ens toca a nosaltres que xino xano també arribem a la R.
Com ningú s'ofereix....en Felip es veu obligat a continuar amb la segona tirada, la tercera i perquè no ni ha mes.
Dalt del cim ens recordem dels nostres companys que estan d'aniversari i els fem arribar la nostra felicitació amb foto:


Be, potser no es el millor regal, però ........es el que hi ha.

Fem una paradeta obligada a Monistrol on degustarem unes gerres de cervesa espectaculars, o almenys així ho creiem nosaltres i fins la propera.

PD
El convidat ha quedat molt content.

dimarts, 7 d’abril de 2015

El vol del home ocell

Dimarts 7 de abril 
Avui hem decidit tornar al Montseny. Sembla que aquesta vegada no passarem fred (ho sembla però no serà així)
Desprès de esmorzar ens acostem cap a les Agudes, aparquem i comencem la curta però intensa aproximació.

El nom de la via em motiva i abans de arribar al peu de via ja intento volar.....el vol be, el aterratge el tindre que millorar.
Anàlisis de danys
Físics: taló fotut, cop al braç i dit pelat
Psicològics: no valorats
Danys col·laterals: mòbil fora de combat 

Un cop localitzat el peu de via,

en Felip ataca la primera tirada (III+) serà per la dreta?, serà per la esquerra?, he fet quarts mes fàcils....i poc a poc arriba a la reunió.
Ens retrobem i ara em toca a mi, sortida de la R i sostret amb un pas de V (jeje) pujo, baixo, pujo, baixo i alehop ja soc dalt, al pas a costat una mica mes del previst.
Ara ve el un tram de enllaç a la part superior.
Arribem a les tirades mes mantingudes, una mirada a la ressenya, arreplega tot el material que portem i en Felip torna a la acció.
Motivació a tope (poder massa) es salta la reunió i encadena les dos tirades claus de la via.
Segons les seves primeres declaracions quan arribo a la reunió “la lluita amb el fregament de la corda ha sigut titànica” (no entrarem en mes detalls)
Sols queda una tirada i som dalt.


Pugem al cim de les Agudes i comencem a baixar xino-xano que per avui ja hem tingut prou emocions.

dissabte, 4 d’abril de 2015

Olvena- Cresta de la Cruz

Dilluns 30 de març
De vacances per Guara amb tot el grup, preparem una escapadeta per tocar una mica de roca.
Per els voltants  o esta prohibit escalar per regulació o per excés de grau, així que busquem alguna cosa propera i tranquileta.
El Jordi troba una cresta no gaire lluny de on som i a una zona que no coneixem, així que ja hi estem anant.
Via equipada que en menys de 2 hores ens porta fins la ermita que hi ha a sobre del poble. Darrera la ermita trobem una font que pot anar força be per els dies de calor.
Tot de baixada passem per el inici de la via ferrada que puja per el costat de la cresta que acabem de fer.
Com encara tenim temps, ens tornem a equipar, amaguem les motxilles per portar menys pes, i un altre cop cap amunt.
Aquest vegada amb 20 minuts ja som al final de la ferrada, mes aviat es una canal equipada amb un cable que en cap moment hem fet servir.
Al final, quan arribem al tram equipat amb grapes, trobem una parella una mica apurada, així que decidim sortir directament per l'aresta al cim.
Tornem a baixar, i ara si cap el cotxe que la cervesa ens espera.