dissabte, 27 de desembre de 2008

Fidels a la tradició, uns quant sonats (cada cop menys però) gosem desafiar els avisos dels gurús de la méteo i decidim anar com cada any a pendre un refrigeri (mai millor dit) a la balma de la Portella Gran. A les 08:00 davant del Mesón començem a entreveure que no vindra gaire personal i a mes a mes plou... Marxem en dos cotxes cap a El Bruc amb la esperança de que probablement plourà o nevarà i així ens tindrem que quedar a esmorzar al bar. Pero no, ni el bar està obert, ni plou o neva... Tindrem que anar a la Portella, doncs. Enfilem el camí amenitzat per els acudits del Bernat i anem a esmorzar, acabant com sempre amb el cafetonet del Jordi Farrés, un detall impagable amb la fresca que fà. Com que el temps empitjora per moments pero no ens en volem anar de buit, ens dirigim a la Portella Petita on al arribar comença a nevar amb flocs que mullen pero no es queden. En un moment, el Bernat i el Marc s'han enfilat i han arribat dalt, encordats cadasqun a la mitat de la seva corda i en un quart d'hora estem els sis dalt. Xocades de ma i felicitacions per una activitat que, donades les circunstàncies està prou bé. Un rappel curt (molt cutre, per cert) ens permet arribar de nou al peu de l'agulla i despres de recollir els trastos bastants mullats, ens acomiadem degut a compromisos familiars.
Un any mes (i van treinta i pico, crec) s'ha seguit amb la tradició de la que penso que dels socis fundadors només ha vingut el Jordi Farrés.
Als que han vingut, Jordi, Bernat, Marc, Enric, Quim i als que no han pogut, una abraçada i bones festes a tots!

diumenge, 21 de desembre de 2008

Salvats per La Campana

Aquest pedra d'aqui a l'esquerra es La Campana i aqui està la seva història.
A mig camí desde Sant Cugat fins a Collbató, on haviem quedat amb la Rosa i en Fredi per esmorzar plegats al bar de sempre, m'en vaig adonar que m'havia deixat els peus de gat a casa... oh, estic tornant als inicis com quan començava a sortir. Burro !!. En Quim, que per cert avui torna a l'acció desprès de l'alta médica i molts messos de sequera, em va proposar tornar a casaa buscar-los , pero vaig pensar (xulo de mí) que com que aniríem a fer alguna activitat senzilla per facilitar la 'reentreè' del Quim ja m'apanyaría amb lo posat, unes bambes de ultra-trail. Per aixó s'em va acudir proposar La Campana, perque quan varem anar amb en Felip a fer El Rave que està al costat em va semblar factible. I la veritat es que ho és, una via clàssica, super-llògica, bonica i equipada de 'època'. La pega va ser que com que no m'enrecordava de la dificultat hi varem anar pero alguns dels passos amb el calçat de circunstancies varen resultar mes delicats del que em pensava. L'aproximació la varem fer per la ferrada de Les Dames, interessant pero cada cop mes deteriorada. Be, en resum va ser una bonica sortida, recomanable pels clàssics.
Tremoleu parets, hem tornat !...

dissabte, 6 de desembre de 2008

Quim come back to the action

Aquest cap de setmana hem recuperat al Quim en quant a fer una mica d'acció. Hem anat a la via ferrada de les Baumes Corcades a Centelles, una clàssica ben equipada que permet fer una mica d'exercisi sense jugar-se un mastegot. Es un 'divertimento' molt recomenable, aixó si per anar-hi aviat, que despres sembla que hi regalin apartaments.
Qui hi vagi es trobarà una cabra que, no se si l'ha posat l'ajuntament, la diputació o ha vingut sola, pero allí està, aixerida i esperant a veure que passa. La resta de la setmana es deu aburrir cosa seria (potser nomes treballa els caps de setmana). Per cert, no li agraden el bocates de formatge de cabra (ho vaig intentar i em va mirar amb mala cara). I que ningú es mosquegi si la cabra et va seguin i et deixa en ridícul mentres tú estas penjant com un xorisso i ella es paseja per la paret sota teu, com qui si res... Hem deixat unes fotos. Si algú s'hi anima, que ho disfruti. El recorregut es fa en unes 2h30 a 3 hores depenent del ritme i les ganes de correr, pero si no trobeu gent (el lloc mes conflictiu es el pont tibetà), val la pena pendrese-ho amb calma i disfrutar-ho.