Aquest pedra d'aqui a l'esquerra es La Campana i aqui està la seva història.
A mig camí desde Sant Cugat fins a Collbató, on haviem quedat amb la Rosa i en Fredi per esmorzar plegats al bar de sempre, m'en vaig adonar que m'havia deixat els peus de gat a casa... oh, estic tornant als inicis com quan començava a sortir. Burro !!. En Quim, que per cert avui torna a l'acció desprès de l'alta médica i molts messos de sequera, em va proposar tornar a casaa buscar-los , pero vaig pensar (xulo de mí) que com que aniríem a fer alguna activitat senzilla per facilitar la 'reentreè' del Quim ja m'apanyaría amb lo posat, unes bambes de ultra-trail. Per aixó s'em va acudir proposar La Campana, perque quan varem anar amb en Felip a fer El Rave que està al costat em va semblar factible. I la veritat es que ho és, una via clàssica, super-llògica, bonica i equipada de 'època'. La pega va ser que com que no m'enrecordava de la dificultat hi varem anar pero alguns dels passos amb el calçat de circunstancies varen resultar mes delicats del que em pensava. L'aproximació la varem fer per la ferrada de Les Dames, interessant pero cada cop mes deteriorada. Be, en resum va ser una bonica sortida, recomanable pels clàssics.
Tremoleu parets, hem tornat !...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada