dimarts, 23 de juny del 2009

La Mamelluda i Agulla Amagada

Aquest diumenge voliem anar a fer-nos La Monja pero per culpa de la impaciencia i precipitació ens varem quedar en les mamelles... Dit així, queda una mica béstia pero es mes o menys veritat. Ara la historia sencera: la idea era anar a fer la via Josep Mª Rigol a la cara oest de La Monja. En l'aproximació ens equivoquem al anar a agafar la canal del Lloro (el Felip es precipita i jo m'el crec sense dubtar...) i pujem per una canal que trobem abans venint des del refugi Vicens Barbé (Agulles). Quan despres de pujar una bona estona i sortir a la llum veiem que el paissatge no s'assembla en res a la Monja, ni el Lloro, ni el Frare, començem a sospitar que ens hem equivocat de canal... estem en una mena de collet on a l'esquerra tenim una estètica aresta i a la dreta, sense possibilitat d'error La Mamelluda (com es pot veure a la foto). Aprofitem el lloc per fer el bocata i a continuació i ja que som aquí fem primer l'aresta que resulta ser l'Agulla Amagada (no n'havia sentit mai a parlar...) i que es una bonica i senzilla aresta (III, IV) molt estètica, i a continuació baixem una mica fins que trobem l'aresta que puja a la Mamelluda (via Anglada-Auqué) que es una clàssica i que afegim a la col·lecció. Per tant dues 'agulletes' mes per un diumenge.

Salut.

dimarts, 16 de juny del 2009

"CALPE DIEM"

CALPE - 2009
Semblava que no había d'arribar mai, i ja s'ha acabat. La setmana, la setmaneta, la desitjada, aquella per la que lluïtem tot l'any, que costa d'arribar, que es fà llarga quan la disfrutes i que s'acaba quan t'en adones... pero que bé, que divertida, que llarga, que dura... 'aixó es disfrutar ?', et pregunten els amics quan els hi expliques, 'una setmana per descansar i us llevaveu cada dia a les 07:00?'. Doncs sí, costa d'explicar pero es cert. Una setmana al ritme que vols, que fas el que vols, que deixes els trastos com vols, els llits sense fer, els plats bruts, que quan tornes de tot el dia d'escalar, abans de fer res et poses a veure i ordenar les fotos amb el portatil (portem de tot!) amb la cervesseta a la mà, que si tens gana piques pernilet de la nevera, que si et ve de gust t'en vas a un dels restaurants de sote, que et dutxes si vols (pregunteu-li al Joan, jeje), que vas sense afaitar, et banyes a la piscina del bloc d'apartaments... sense cap censura!... i aixó a Calp (Calpe segons quí) i per aixó al Quim se l'hi va acudir lo de 'Calpe Diem', mai millor dit.
Sis dies, sis activitats, no està malament, ¿no?
==========================================================
Sortida a les 8:00 en punt. Viatge de Sant Cugat a Calp, arribada cap a la 1 del mitgdia. Ens instal·lem en un apartament previament reservat i dinem al passeig del port cap a les 2 i mitja. Sembla la Barceloneta; està ple de jubilats nacionals i guiris. Es clar es dissabte... està plé de cambrers fent 'ofertes' perque entris a dinar ! Acabem entrant en un dels restaurants i acabem de dinar cap a les 4 de la tarda. ¿Anem a escalar?... Mmm! ...anem! i amb només un carajillo, ho prometo!. Decidim anar a fer la via Piratas que comparteix el primer tram amb la Valencianos. Pujem al apartament i en un hora hem preparat els trastos, hem fet la aproximació i estem a peu de vía. Les cinc en punt !. Ens hi fiquem, pero despres de la 3ª tirada, sense parar d'apartar a les gavines a patades (carinyosament, es epoca de nidificació i està plé de pollets i no tant pollets), ens en anem cap a l'esquerra i ens fiquem de plé a la Polvos Màgicos. Cullons, ja deia jo que no era tan fàcil... pero bé, ens en sortim dignament i arribem al cim cap a les 8 i mitja. Gaudim una estona del cim evitant l' skyline de Calp i els seus blocs de formigó, i baixem a l'apartament tot passejant. 1 de 1. Començem bé.
==========================================================
Avui es diumenge. Haviem decidit anar a una zona diferenta per la por (o il·lusos) que a la clàssica del Puig Campana hi hagues cua... Doncs bé, es lleva el dia plovent... Per no perdre el dia decidim anar igualment a Busot per coneixer la zona on està el Cabeço d'Or, que a tot arreu ho pinten molt maco. Fem el viatge fins el lloc indicat i com que no plou decidim agafar els trastos per si de cas. Fem la aproximació fins un trencall que s'enfila cap a peu de via. El dia no nomès s'aguanta sino que sembla que millora. No ho dubtem més i ens hi enfilem. Al cap de tres hores d'una escalada curiosa pero maca i sense calor (estem a la cara oest), on iclús hi ha hagut un moment que queien gotes, arribem a la cresta on hi ha un petit cim (la cresta continúa) i 20 mts. men enllà està el rappel. Quan arribem al cim, el Quim comenta d'aprofitar el moment ja que no tenim cap pressa, descansar una mica i menjar unes barretes i uns fruits secs que portem. Encara no hem obert la primera bossa, sona un tró i veiem uns nuvols que venen cap a nosaltres a tota llet. Com que la cosa pinta 'elèctrica' decidim plegar ràpid i fer els rappels, ja que estem mal situats. Tots just arribem a terra i pleguem els trastos, comença a ploure amb força. Ens queda baixar per una tartera no gaire transitada amb pedres bastant grans. A mitja baixada plou amb mes força i la cosa promet. Quan arribem a la pista principal està plovent amb tot lo qui ha per caure i ens posem com els peixos; no val la pena ni posar-nos els cangurs que portem (jo em poso el casc...). Li proposo d'anar a 'pas lleuger' fins el cotxe. Mala idea, en un revolt amb pendent i degut al fang, veig al Quim volar i fa una 'palomita' que ni el Valdès del Barça sense pilota, i s'enfarina de fang (millor, s'enfanguina) i es fot una bona hostia... per el demès, tot bé. Arribem al cotxe, ens intentem canviar sense embrutar quasi res i anem cap a Finestrat per carreteres interiors. Dinem allí i ens en tornem cap a l'apartament per fer la estesa de roba i que es sequi una mica per demà. A la nit arriba el Joan i anem a sopar paella per cel·lebrar-ho !
==========================================================
Primer dia amb l'equip al complert!. Ens apropem fins a Finestrat i fem l'aproximació perl el cami de la Serra. A l'aparcament trobem el cotxe d'uns anglesos que no sabem si han anat a escalar o caminar i quan anem apropant-nos a peu de via els veiem enfilats (com no !) a la mateixa vía, el que passa es que ja són al tercer o quart llarg i no sembla que tinguem que tenir problemes de proximitat amb ells. Ens enfilem i anem fent tranquil·lament doncs es tracta d'una via molt maca i ens proposem disfrutar-la. La roca es excel·lent per tot arreu i encara que la via pasa per trams amb una mica de vegetació no molesta gaire. Trobem plaques i esperons realment màgics, com els que somiaríem en una via perfecta... Anem fent relleus cada quatre llargs i n'acabem fent uns dotze. Tenim una lleugera boirina que va pujant i baixant i que ajuda a alivia la calor. Arribem fins una alsina característica (ja la recordavem de l'altra vegada) on conflueixen i acaben diverses vies. A partir d'aquí es pot continuar cap al cim per alguna via sense massa interés o be agafar la baixada normal senyalitzada amb marques vermelles cap el Carreró. Després d'una bona suada arribem al cotxe i baixem fins a la font del Molí, petit oasi de frescor on ens remullem i bebem fins omplir diposits. En front de la font hi ha un restaurant pero com que ja son les quatre de la tarda per dinar que va a ser que no, pero una cervesseta a la terrassa suposo que no ens la negaran. Efectivament, s'enrrollen bé doncs ademes de la cervessa ens preparen un plat de formatge i pernil per caure d'esquena... Dues hores mes tard, amb el cos reparat i la ment tranquila, cap a 'casa' a revelar fotos.
==========================================================
Continuarà...
==========================================================
==========================================================
==========================================================

Arxiu del blog