divendres, 27 d’octubre del 2023

Aresta Ribas al Trió dels Pollegons. 26 d'octubre de 2023

 

Enllaç a les FOTOS

Després de temps de parlar-ho, avui per fi em quedat amb el Pepe Ponce, amb el qual, si les meves anotacions no fallen, feia 38 anys que no coincidíem escalant 😱 (Montserrat en aquella època encara estava sota el mar...)

Finalment doncs, avui hem pogut quedar i hem decidit anar a fer aquesta via clàssica i llarga. Ens hem trobat a les 9h. com les persones decents, al meeting point habitual de Collbató (bar de l'Esclat), per prendre un cafè i continuar cap a la Vinya Nova.

Quan arribem a peu de via (volem entrar per la directa) escoltem veus a la primera reunió i comprovem que hi ha una cordada de tres. Ostres!, a veure si avui 'lleparem'... Doncs resulta que no, que la cordada va per feina. Almenys els dos que van darrera (una noia i un noi) parlen anglès i pensem que es possible que vagin amb un guia. Van ràpids i sempre ens treuen un llarg de distància pel mig, lo qual ens va perfecte. 

La via, que jo vaig fer per última vegada fa moooolts anys, la trobo arreglada amb parabolts. Ja m'havia avisat el Pepe, ja que ell va participar en el re-equipament fa vint anys, però per mi ha sigut igualment una grata novetat. 

Hem estat unes 3 hores i mitja per fer la via, amb poc sol i bastant vent, però per baixar (a rapel) ens ha costat una hora i mitja més, ja que el vent ens enredava constantment les cordes. Comentar que a la reunió del sisè llarg, hi ha el cargol d'un parabolt que es mou i aniria bé collar-lo si es porta una clau del 10" (a la dreta, hi ha un altra reunió)

Finalment, arribem a les 15h30 a l'aparcament. El Pepe ha de tornar a casa, però a mi m'esperen per anar plegats al bar Anna del Bruc, en Felip i en Fredi que han anat a fer una bona caminada. Tot i l'hora que és, fent una trucada de reserva a la Nuria abans de les 16h, sempre ens salva del desastre (gràcies Nuria). A mi em sap greu haver-los fet esperar, però sempre sorgeixen imprevistos 😕

I fins la propera...

Activitat feta per: Josep V. Ponce i Jordi Fornés

El Pepe, al magnífic quart llarg


Arxiu del blog